Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
123) Meritxell. Merechel (A, 76, 1176), Merichello (C, 88, 1390), Merichel (D, 107,
1489), Merixell (E, 46, 1629), Merixell (E, 58, 1637), Miraxell (E, 106, 1672), Mirixell (E,
8, 1808), Meritxell (E, 73, 1873). COROMINES (ETC) assenyala: “Meritxell és diminutiu
de Mereig, nom d’una casa i una borda damunt de Meritxell, a l’altra banda del
barranc de Prats: Mereig s’escriu amb –g final (cf.§ I5) i efectivament, encara són molts
els andorrans que pronuncien Meritgell amb una g ben sonora (ho he sentit així a la
Mosquera i a diverses persones de Soldeu). Avui Meritxell és més conegut que Mereig,
apartat com està aquest dalt de la muntanya, però en altre temps, quan es preferien
els indrets apartats i de bon defensar, Mereig degué ser el lloc principal, del qual es
devia edificar més tardanament una dependència, Meritgell, vora el riu i la carretera,
que gràcies a la famosa patrona d’Andorra, ha acabat per eclipsar la seva matriu
muntanyenca”. COROMINES (OnCat) inclou Mereig dins el grup MARIOLA (amb
MARIEDO, MERIALLES, MEREIG, MERITXELL) amb un significat de ‘situat a migdia, al
solà’ (del llatí MERIDIES).
124) La Muga. COROMINES (OnCat) indica dins de l’entrada MUGA (riu): “Convé,
però, acabar d’aclarir la qüestió precisant els altres NLL dels nostres Pirineus que
vénen realment del basco-ibèric MUGA i les seves variants, (...) 2) La Muga pic i
estanys a Andorra, damunt Vallcivera (a la partió d’aiguavessos amb el riu Segre) (vall
de La Llosa i de Lles; ETC. II, 36)”.
N
125) Nagol. Enugall (A, 30, 1082), Enegual (A, 76, 1176), Nagol (B2, 8, 1213), Enagal
(B2, 13, 1235), Negual (B2, 34, 1265), Nagall (C, 55, 1360), Nagual (C, 108, 1394),
Nagual (D, 102, 1486). COROMINES (OnCat) assenyala: “L’ETIM. ja la vaig donar, en la
monografia toponímica sobre Andorra, l’a. 1954, etc. ii, 31. Després de donar molts
testimonis de l’aglutinació de en- locatiu, com Envalira, Encamp, Enviny, Ensija; i a
Andorra mateix, Encenrera junt amb Cenrera; afegia que quan aquestes formacions es
fan amb un nom en vocal, la e- ulteriorment s’elimina: entre ells Enagual [recollit per
Coromines de Valls Ta., Priv. Andorra S 4, p. 395 –creu de l’any 1176-], avui Nagol (...).
Perquè és, sens dubte, el fruit de l’aglutinació de En amb Agual o Agol, provinent del
llatí AQUALE ‘gorga o olla d’aigua’, en un torrent, a muntanya, etc., que en toponímia
catalana ha designat una bassa o viot d’aigua (...).Però aquest derivat, creat en aquesta
zona arcaica, Andorra, s’ha mantingut, sense la i del català aigua, fidel al radical llatí
AQUA. Car també trobem Agols a Andorra, com a nom del barranc al Sud de la
Mosquera (...)”.
ANGLADA (1993) assenyala la mateixa etimologia que Coromines i específica que
AQUALE ‘olla d’aigua’ després varia vers ‘riguer, reguerot’.
126) Collades de Nier.
127) Noguer/Nogareda (diversos al llarg de tot el país). Ipsa Noce (A, 10, 907),
Noger (A, 111, 1231), Noger (B2, 15, 1244), Nogereda (B2, 49, 1280), Noguer (C, 26,
1334), Noger (D, 33, 1428). COROMINES (OnCat) assenyala per l’entrada NOGUER:
“Noms de lloc que provenen del nom d’arbre noguer o noguera (DECat. V, 968ª47-
b45). D’altra banda, COROMINES (OnCat) assenyala per l’entrada NOEDES uns
topònims Nogareda (Prats de Molló i a Tellet) i indica: “L’ETIM. ja el veié Alart, i
implícitament la dona en traduir ‘lieu planté de noyers’ (RLR C xii, 123). NUCETA és el
221