You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Anàlisi</strong> <strong>fisiogràfica</strong> <strong>de</strong> <strong>topònims</strong> <strong>andorrans</strong> <strong>d’arrel</strong> <strong>preromana</strong><br />
Una visió propera i tècnica <strong>de</strong>l territori a través <strong>de</strong>ls noms <strong>de</strong> lloc<br />
Així mateix, l’accent existeix en algunes parles amb valor fonològic per distingir formes<br />
plurals i singulars.<br />
4.4.1.5. Etnolingüística<br />
El geògraf grec Estrabó (63 a.C. - 24 d.C.) diferenciava netament els aquitans <strong>de</strong>ls gals<br />
<strong>de</strong>l nord, esmentant precisament les seves llengües com a signe distintiu, alhora que<br />
apuntava les similituds físiques aquitanes amb els habitants sud pirinencs: "Els aquitans<br />
són completament diferents (<strong>de</strong>ls altres gals) no sols lingüísticament sinó corporal, i<br />
més semblants als ibers que als gals". I un poc més endavant: "Per dir-ho clarament: els<br />
aquitans es diferencien <strong>de</strong> la tribu <strong>de</strong>ls gals en la constitució corporal i en la llengua, i<br />
s'assemblen més als ibers".<br />
Els clàssics també indicaren<br />
la presència <strong>de</strong> les tribus <strong>de</strong>ls<br />
vascons, vàrduls, caristis,<br />
austrigons i aquitans que<br />
actualment es consi<strong>de</strong>ren<br />
basques, en un territori que a<br />
l’arribada <strong>de</strong>ls romans<br />
abastava com a límits la<br />
<strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong> la Garona,<br />
l’Alt Pirineu català, la vall <strong>de</strong><br />
l’Ebre pel sud i el sector<br />
oriental <strong>de</strong> Cantàbria; tot i<br />
això la teoria <strong>de</strong> vasconització<br />
tardana, <strong>de</strong>fensa una extensió<br />
<strong>de</strong> l’eusquera <strong>de</strong>s d’Aquitània<br />
cap a les terres <strong>de</strong>ls vàrduls,<br />
caristis i autrígons ja en època<br />
històrica.<br />
AQUITANS<br />
CÀNTABRES<br />
BASCONS VASCONS<br />
Ceretans<br />
Berons<br />
Mapa <strong>de</strong>ls pobles ibers, López-Mugartza (2008)<br />
Tot aquest territori presenta un llegat etnolingüístic que presenta trets comuns, per<br />
exemple hi ha similituds amb toponomàstica bascoi<strong>de</strong> (noms <strong>de</strong> lloc i cognoms),<br />
construccions agrorama<strong>de</strong>res (bor<strong>de</strong>s, orris), etc.<br />
4.4.2. Estudis <strong>de</strong> toponímia pirinenca: estat <strong>de</strong> la qüestió<br />
4.4.2.1. Introducció<br />
Fins a dia d’avui no es disposa <strong>de</strong> proves fefaents que es parlés una llengua <strong>preromana</strong><br />
<strong>de</strong> tronc bascoi<strong>de</strong> en el Pirineu català, només hi ha sospites indirectes <strong>de</strong> la seva<br />
existència. En aquesta línia, tal com recull RABELLA (2007: 209), “segons els<br />
especialistes en llengua ibèrica” el llegat toponímic preromà existent en el sector més<br />
oriental <strong>de</strong>l Pirineu “no pertany a la llengua ibèrica”; podria ser indoeuropeu, tal com ha<br />
assenyalat VILLAR (2002: 68-70), però potser una part també podria ser bascoi<strong>de</strong>. De<br />
fet, la toponímia ens posa sobre la pista que alguna (o algunes) parla eusquèrica hauria<br />
pogut estar molt antigament estesa al llarg <strong>de</strong> tot el Pirineu; el mateix Joan<br />
COROMINES (1965: 67-91) va postular clarament la presència d’una llengua bascoi<strong>de</strong><br />
55
Change language