Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
‘gota’ bnv. (Uhlenbeck, Vgl. Lautl., 38). D’aquí és normal que es formés un genitiu
çorten, tal com hi ha giçonen, genitiu plural, costat del genitiu singular giçonaren (bisc.
giçonan). En conclusió, vist tot plegat: çorten ‘de les gotes’ és l’ètimon més convincent
per la naturalesa d’aquesta vall; i és natural que se’n fes -én en fonètica catalana
segons els duplicats enguany / engan, dan / dany. ANGLADA (1993) proposa com a
ètim el basc sorgin ‘bruixa’.
T
155) Costa de Sucarana (Angonella). Sucarana (D, 118, 1499)
156) Sucarana (Segudet). Succarana (A, 111, 1231), Socarana (A, 124, 1275),
Sucharana (B2, 52, s. XIII)
157) Borda del Sucarana.
ANGLADA (1993), dintre de l’entrada BORDA DEL SUCARÀ indica: “També Borda del
Sucarà (C), Meritxell. Ambdós noms són gentilicis (o de persona) però provenen d’un
topònim carant, d’origen cèltic sorotàptic (vegeu COROMINES) i signifiquen ‘saltant
d’aigua’, ‘torrent ràpid, embravit’, i n’hi ha nombrosos amb el significat de ‘barranc’, i
altres de similars sobretot al Pallars S. Quant al prefix su, pot provenir de sus, ‘alt’,
‘enlairat’, o bé sota, i la lectura podria ser, sota el barranc, o sota la canal”.
158) Tarter/Tartera (per tot el país). Tarter, el (D, 30, 1421), Tarter (E, 46, 1629),
Tarter (E, 60, 1639), Tarter (E, 106, 1672). COROMINES (ETC) assenyala: “(...) que una
de les tarteres més conegudes d’Andorra dugui el nom de Collet d’Infern (a la vall del
Madriu); nom del poblet de Tarter, que al·ludeix al mateix, i el nom comú català
tartera, és probable que derivin del nom llatí i grec de l’infern o sigui TARTARUS, d’on
un derivat TARTAREUS, TARTAREA, i d’ací Tarter, tartera”. ANGLADA (1993) indica:
“Etimologia: que el nom derivi de TARTARUS, que ve del comú llatí i grec, amb el su
significat d’infern, segons han proposat eminents lingüistes, no té objecció. Ara bé,
proposem de tenir en compte que moltíssim segles abans de la romanització, aquí es
parlaven llengües, que forçosament havien de designar tots els accidents i incidències
topogràfiques que tenien davant els ulls i sota els peus. Els morfemes ibèrics kar,
‘pedra’ i tar, ‘gran’ suggereixen un hipotètic *kar / tar / tar, o bé *tar / tar / kar. Tenint
en compte que la repetició d’un concepte (tar-tar) indica: molta quantitat i que es
deuria produir la caiguda de kar- ja fos per onomatopeia, ja fos per analogia amb
l’ètim TARTAREUS, podríem fer-ne un camí d’investigació”.
159) Tobira. Tubira: 20 de juliol de 1884: Consell de Parròquia. "Quedan nombrats
comicionats per passar á inspeccionar à la grabada de Tubira per mirar una clabillera
que preten fer lo Peret de serola los Srs Fran Maestre y Jacinto Rossell”. COROMINES
(OnCat) assenyala dins de l’entrada TUÏR: “Tuvira d’Andorra. Aquest realment deu ser
nom propi d’origen germànic OIUDIWERO (Först., 1451, 1533), perquè és sabut que el
dialecte visigòtic canviava Ē en Ī (com cast. Elvira GELO-WERA). És lloc conegut: Canal
de la Tubira (1), anotava Casac. 1934, en una enquesta local en la qual dibuixà un
croquis que tinc a la vista, en terme de Sant Julià de Lòria, al capdavall del riu de
Fondamí, al peu del Solà del Suqué. Pujada de Tuvira, a l’entrada d’Andorra la Vella,
venint de Sant Julià (BDLC III, 291). Cases i Font de Tovira 1838 (Anyós, Relació de la
Vall d’Andorra)”.
(1) Nota nostra: Per les afrontacions que dóna el croquis del seu informant (Casac.
1934) en base a l’enquesta local, la Canal de la Tubira sembla que s’hauria de
229