Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
qualsevol relació evident amb les formes seig/xeig i obliga a descartar la suposició de Coromines
sobre la relació existent entre el basc sats- i el romanç saso. D’altra banda, aquesta veu zazu no té cap
vinculació fonètica o semàntica amb cap veu que guardi relació amb el camp semàntic dels colors.
Patxi Salaberri la deriva del llatí SAXU, tot i que necessàriament a partir d’una variant *sasu.
El Diccionario de la Real Academia Española recull la veu saso (s.v.) i la deriva del lat. saxum,
‘pedra’; segons aquest diccionari és una veu comuna a Aragó, Navarra i la Rioja i serveix per
denominar un terreny pedregós i sec. A prop d’Andorra, a Meranges, també es troba la Font del Saso
(https://www.geocaching.com/seek/cache_details.aspx?wp=GC52W11&title=la-font-del-saso).
Trobem continuadors d’aquest topònim a Eslovènia (Saso Rovic) i fins i tot en el cor d’Itàlia amb el
Gran Sasso d’Itàlia, muntanya pertanyent als Apenins. UBIETO (1972: 68) recull: Cap de
Cabdesasso i Casdesasso a la partida judicial de Sariñena, Osca, ja en el segle XIII. A Roncal es
documenta el Sasso de San Bartolome l’any 1648 (LOPEZ-MUGARTZA 2008: 1446). Tot i tenir
present les objeccions de Coromines, el fet és que és un topònim molt estès i, per tant, no és
significatiu per establir una possible relació de basqueitat entre les nostres diferents zones pirinenques.
D’altra banda, s’interpel·la la possibilitat que els topònims andorrans i catalans del grup seig / xeig
estiguessin relacionats el basc. saihets ‘costat’, a partir d’on s’han derivat els topònims roncalesos
Saysa, Seysea, Sitxea i l’ansotà Sayéstico. Ampliem tot seguit, a partir de LOPEZ-MUGARTZA
(2008: 224), aquesta sèrie amb més continuadors del basc: saihets a Roncal i Ansó: “saihets, topònim
d’Ansó, saihestiko (saihets[e]tiko): “Partida de Sayestico”; Sayéstico, Saiesteco, Saystoqui; Oihenart,
saiheski: «le champ qui est sis sur le coustaud.» || saitsa, topònim de Burgi, saisa, sai(het)sa: «la
entrada de la sayssa» (1649), «la parte de ençia la sayssa» (id.), «la senda que ba a la sayssa» (id.). =
saise-: «la parte baja con Saysecollarençoa» (1649). = seisea: «en la parte llamada enseysea» (1653).”
S’observa una vacil·lació en el diftong ai (saisa) que sol tancar-se en ei (seisa) (op. cit., pàg. 314):
Topònim d’Isaba: Belabarsaysa (1588) i Belabarseisa (1975); Isaba top. Ezcaursaysa (1568), var.
Ezcurrseisa (1664); Miñosaisa (1802, Urzainqui) i Gardaseisa (1672, Garde); topònim d’Uztárroz: «la
parte de Seisa» (1662), «piezas de Roldan de la parte de Seisa» (1670), pero Goimuru-saisa (1989) y
en el Libro de Abolengo de la Villa, Saisa (1806). Igualment, a la frontera d’Aragó i Béarn, a l’indret
on es troben Astún i Urdós, top. Belonseiche.” Seysechea (1658) és topònimo de Roncal.
Conclusions
D’una banda, l’anàlisi fisiogràfica comparativa detecta una bona relació entre els indrets andorrans
Seig amb els de la sèrie Seix/Sas descrits per COROMINES (OnCat i ETC) corroborant una possible
relació amb ‘indrets amb cromatisme clar’. Així mateix, en base a la fisiografia es planteja la hipòtesi
que sembla que també es podria trobar un possible lligam a partir del cromatisme amb altres indrets
anomenats Xeig o Xixerella.
Des d’un punt de vista de la lingüística catalana s’assenyala que a partir de l’anàlisi fisiogràfica
semblaria que ara estem en condicions de completar la interpretació de Coromines en relació a
Seix/Sas ja que es reconeix l’observació de l’ètim relativa al cromatisme (tot i que també als còdols i
terrasses per una especialització de les parles), i hi afegirien que també en base a la fisiografia
postulem que aquest ètim es podria ampliar a Xeig, Xixerella i alguns altres topònims derivats del llatí
SAXUM perquè originalment podria ser versemblant que aquest terme llatí també hagués volgut
designar les masses pètries grises. Per tant, es planteja la hipòtesi que tots aquests topònims puguin
tenir una arrel comuna indoeuropea més antiga (molt arcaica), de l’estil SAS(I)O ‘color del cereal’
(gris-groguenc).
Des del punt de vista de la llengua basca només es poden trobar continuadors entre topònims sas/sasso
amb zazu/saso (que no sembla que hagin de tenir relació amb la veu basca sats ‘escombraries’); en
canvi no es pot establir un lligam amb topònims de l’estil seig /seix (en tot cas, lingüísticament, fins i
tot potser semblaria més versemblant una possible relació amb la veu sahiets ‘costat’; no obstant,
fisiogràficament semblaria poc compatible amb els paratges andorrans seig).
D’altra banda, topònims i variants de l’estil sas /saso / sasso, etc. estan molt estesos territorialment (a
nivell d’Europa), essent plausible una arrel indoeuropea. Per tant, ni els topònims seig ni els sasso, no
són significatius (útils) per establir una possible relació de basqueitat entre les nostres diferents zones
pirinenques.
137