Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Lingüística preromana (basc)
D’entrada partim d’un problema greu de base i és escatir si Anyós guarda relació amb els dos Ano(t)z
navarresos, els Anos i Agnos aquitans, i l’Añués navarro-aragonès pels que s’ha proposat una
etimologia basada en un antropònims ben documentat com Annius. A més a més d’altres topònims
basats en el mateix nom de persona com Agny, Agniac, Aignan, Agnano i Agnana. Tot i que Anyós
participa de la sèrie de topònims en -os, en principi la sèrie toponímica més sòlida a l’hora de
delimitar l’espai cultural basco-aquità, a priori semblaria que la seva explicació podria ser més
senzilla si la consideréssim integrant d’aquesta sèrie antroponímica –sobretot tractant-se d’una
localitat i no d’un paratge d’alta muntanya-.
Hi ha al llarg dels Pirineus, així mateix, diversos topònims que semblen tenir una semblança amb la
sèrie fisiogràfica representada per Anyós 1 , ja sigui perquè corresponen amb paratges escabrosos,
passos estrets, llocs hostils, etc. , ja sigui perquè tenen una certa retirada amb la seva forma escrita:
Anie 6 , Anayet, Anaye, Nay, i fins i tot, potser també Aneto. Un d’aquests topònims, situat a cavall
entre el Bearn i Navarra i que lingüísticament ha estat bastant tractat per diferents autors, és Anie 6 .
Tant el pic d’Anie 6 (Ania) com les seves faldes (Añelarra, Anialarra, Anaye, Aniaje) presenten una
sèrie de trets fisiogràfics peculiars ja que litològicament és una massís càrstic, fet que li dóna un
aspecte petri, rude, caòtic, perdedor i de difícil progressió. Aquesta muntanya té una història singular,
encara a principis del segle XIX els habitants de Lescun prohibien l’accés al pic perquè creien que era
la casa del numen Ionagorri (imatge femenina que tenien els habitants de Lescun, potser
representativa dels escarpaments o aspresa de la roca del sector) que des d’allà enviava tempestes. Els
primers muntanyencs que volgueren pujar al cim d’Anie 6 van tenir molts problemes, un d’ells,
anomenat Borda, va intentar l’ascenció des de Lescun però els habitants el van perseguir i va haver de
ser auxiliat pel capellà del poble per impedir que l’ataquessin; un altre dels pioners, Palassou, va
preferir evitar les terres de Lescun i va accedir des del bosc de Barlagne (pel pas d’Azuns). Barlagne
és terme de Léès-Athas (vall d’Aspe). A la veïna Lanne de Barétous existeix el barri de Barlanés
(traduïble com Valle Lanés; és a dir, de Vall de Lanne-en-Barétous, gasc. lana, eusk. landa), segons
aquesta lògica Barlagne podria interpretar-se per etimologia popular com Val l’Agne (‘vall del
cabrit’?) on semblaria interpel·lar-se un grup agn- (és a dir, novament any-). Curiosament, des de
llengües diferents arribem a solucions etimològiques iguals: tant en eusquera, com en romanç, la
figura del cabrit és recurrent en aquesta zona.
López-Mugartza va assenyalar “en cuanto a los diptongos, en Ansó se ha documentado la alternancia
de los diptongos –au y –ai en el topónimo Aunzate/Ainzate (1272, AMA). Esta evolución –au>-ai se
produce también en Roncal (aintz) y Zuberoa (ahüntz). En el caso del monte Anie, en el dialecto
vasco de Zuberoa el monte es denominado Ahüñe (zub. ‘cabrito’), de donde se ha derivado el término
Auñamendi, que la etimologia popular ha explicado como ‘monte del cabrito’. Este nombre ha hecho
volar la imaginación popular y se ha pensado que en la cima del Anie se reunían las brujas. En
Lescún, según refiere Barandiarán, el monte se ha relacionado con un numen vasco representación
de Mari llamado Ionagorri. Pues bien, este monte llamado Ahüñe en suletino, es nombrado en Roncal
Añe que curiosamente, también significa ‘cabrito’ en este dialecto”. Així mateix, UBIETO (1972:32)
també recull per al nom ‘Ansó’, la variant medieval Ainso, que acosta el nom de la vall i de la seva
capital a Aínsa (Osca) A més a més, ens posa sobre la pista que, potser, el nom Ainzate/Aunzate, més
que tenir a veure amb portells de cabres o cabrits, pot estar relacionat amb un portell que porta a
Ainso o Ansó. És a dir, Ainzate no seria Ahuntz ate ‘porta o portell de la cabra’, sinó Ainso ate ‘porta
o portell d’Ansó’. Tot i això, LOPEZ-MUGARTZA (2011-2012: 54) recull en una nota al peu la
opinió del professor Jesús Vázquez Obrador que ens indica que el topònim Ensau recollit en un
document datat l’any 864 es refereix a Ansó. Aquest document tracta d’una donació atorgada a San
Pedro de Siresa: “dono idem villam qui dicitur Ensau quantum de Ornati insuper pertinet” (Colección
diplomàtica de la catedral de Huesca, edición de Antonio Durán Gudiol, doc. 6, p. 24). Aquesta
mateixa cita es recull a LACASTA (1994: 232, s.v. Ornate).
80