Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
Ansalonga (D, 52, 1444), Ensalonga (D, 53, 1444), Ansalonga (D, 92, 1471), Ansalonga
(D, 118, 1499). COROMINES (OnCat): “Insolalonga 1176 (Valls Tab., Valls Pir.: Andorra,
p. 400), dada que malauradament era i restà hàpax llavors i en recerques posteriors.
D’aquí els dubtes amb què accepto l’etimologia Insula longa en ETC II, 27 i 32n. –
partint de INSULA en el sentit de prats de ribera, travessats per braços de riu o rierols
que sovint s’hi formen pels aiguats i sobreeixides; dubtes suscitats per les anomalies
de detall, que no són fortes, però s’hi sumen. (...) Ansalonga fora doncs, una ‘ínsula’
llarga”.
13) Anyós. Enos (A, 76, 1176); Ainos (B2, 31, 1262); Anhos (A, 124, 1275); Anhos (C, 89,
1390); Anyos (D, 7, 1405); Anyos (D, 40, 1434); Anyos (D, 43, 1436); Ainos (D, 46,
1440); Anhos (D, 107, 1489). COROMINES (OnCat): “En ETC II 37 i I 177, només el dono
com a preromà, i com a pertanyent a aquest grup de NLL cat.; però en la terminació,
més que el sufix toponímic –ós (diferent de –òs: Alòs, Casós, Gramós, Berrós), potser hi
podem reconèixer l’adjectiu basc otz ‘fred’: ANGI-OTZ ‘devesa freda’ paral·lel a Lanós
LANDA OTZ ‘garriga freda’ (cf. Otz en Araós, Guerósso, Turrosso (Top. V. Boí). Total que
es repeteix en el navarrès Anoz (entre Ollo i Olza, prop de Pamplona, i en el compost
Anozibar (format amb –ibar, rra ‘ribera’) (p. D’Ostiz, el N. de Pamplona); damunt
Anozibar hi ha encara un altre Anoz; i també tenim un aragonès Añués (riu i prada del
p. j. Sos): doble timbre O/O que no és, però, incompatible amb el basc otz. Crec que és
un cogn. Anyós el de la ‘Relació de la V. d’Androrra’ de l’any 1838, que cito sovint. En
el Bearn un mun. Agnòs, prop d’Oloron [Anhos a. 1364], PRaymond (Di. To. BPy., s.v.).
Cf encara un Añoza a Biscaia i un altre cap a Palència.
14) Arans. Aranss (A, 76, 1176); Arans (A, 111, 1231); Arans (C, 88, 1390); Arans (D, 47,
1440); Arans (D, 101, 1485). COROMINES (OnCat) relaciona Arans amb Arànser i
Arinsal dient: “En tractem junts, perquè tenen arrel basca en comú, aquests noms dels
dos vessants d’Andorra-Baridà. Tots ells vénen en definitiva del basc arant-ze, -ntza,
‘espina’ i ‘espino’, o d’un derivat; ar(h)antze és la forma del labordà i benavarrès
central, i arantza la del basc guipuscoà (Azkue)”. En relació a Arànser (i Arans) indica:
“Evidentment, d’un derivat ja format en basc; els derivats bc. en –ari són nombrosos;
però com que no són col·le. ni adjectivals, sinó sovint post-verbals –eskarri, edari-, i és
sufix suspecte de manlleu del llatí; potser seria un derivat format amb la desinència de
genitiu en –ra (/-ren). Però res millor que un colle. en –di per a un nom de lloc així,
com l’Arantzadi que anem a veure (cf. Arinsal infra); car concebria que –adi hagi passat
a –ari propagant-se el timbre de la –r- precedent. Aranzadia és el nom d’una loma, a la
vall d’Ezcaray (Rioja) on es parlà basc fins a segles bastant recents; en efecte, allí els
observadors locals (després de constatar ‘hay espinos’) afegeixen: ‘muchos dicen
Aranzaria’ (Topon. de Ezcaray, en Eusquera III, 89); allí doncs, també hi ha hagut la
propagació de la –r- (+ l’article basc –a)”.
15) Arau. Arau (B2, 31, 1262, dubtós). COROMINES (OnCat) no especifica res sobre aquest
topònim d’Arinsal. Per contrapartida Àreu (Pallars Sobirà) apareix mencionat com a
Harauo Act. C. SdU, Arau 1076, Arao 1120, Arau 1163, Arau 1166, Arauo 1201, Arao
1201, Areu 1280, Hareu 1280, Areu 1315. En el cas del topònim pallarès COROMINES
(OnCat) assenyala que “és clar que és preromà (…). Però com hem exposat a l’article
Araós no hi ha un mot ara en el basc conegut. Tenim doncs verament raó ajuntant-s’hi
aquell Harauo, per desconfiar aquí del basquisme. Es tractaria potser d’un híbrid celtobasc
o d’un nom purament cèltic, puix que tenim bones proves del subst. ARA
200