Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
Först., que el dóna en la forma Ingildan en una font del S. VIII (col. 963) i en nominatiu
Engildanz a la col. 111: és en el còdex de Lorheim; i ell es pregunta si és un cas del rar –
DAN o del freqüent Oank / dank; fins i tot aquesta terminació –NK originària, també
convindria per al nostre, puix que –nks s’hi reduïa a –nz. Que en Engordany, -dans hi
hagi –rd- en lloc de –ld- no és dificultat considerable i ni tan sols obligaria a recórrer a
la contaminació de guardar o de gord, puix que veiem en les fonts germàniques ja
alternaven INGIR- amb –INGIL i INGUI- una variant *INGURDAN resta, doncs, provada
sense escrúpol, com a versemblant”. D’altra banda, ANGLADA (1993) indica: “Sembla
que el nom de lloc Engordany pertany a la família de topònims, abundants a les Valls
d’Andorra, que soldaren la preposició llatina in, després romanitzada en. La primera
consulta sobre la seva etimologia, feta al Diccionari Català Valencià Balear (vol. 4, pàg.
969), diu: ‘Topònim antic. Llogarret d’Andorra la Vella’. Documetat anys 1201. (Priv.
Ordin. Pir. 405). ‘Engordans és altra de les cases citades a l’any 888 en la dotació de
Santa Maria del Monestir’ de Ripoll. (Sriptorium, desembre 1925). Etim.:
probablement del cognom llatí GORDIANU amb la partícula persona en anteposada. És
possible que aquesta proposició, sigui encertada. Però al nostre parer, no és gens
probable. Hi ha dins d’Andorra alguns antropònims d’aquest tipus, pocs, però. El
d’Albinyà mateix, que procedeix de nom de persona llatí ALBINIANUS; Port de Balamir,
gòtic. També hi trobem topònims, que indicant la residència de la persona passen
després a ser-ne el cognom, el del signant, per exemple. En trobem al segle XII,
‘anglada’ i ‘angladela’, i al segle XIII, algun ‘englada’. Significa un recolze, un angle molt
marcat d’un camí, sobretot d’un corrent d’aigua. Ve del llatí romanitzat ANGULUS.
Cosa que no vol pas dir, que abans no tingués un nom pirinenc o andorrà. Això és el
que deu passar amb Engordany, que haurem de tractar com a gordany. Com a tal
trobem en el Diccionari d’Azkue la base gorde, general en els dialectes bascos, la 1ª
accepció: guardar, conservar. En la 4ª: Biscaí, Baixa Navarra, Guipuscoà i Labordà, lloc
abrigat, protegit. El tema basc gorde pot ser un celtisme. Té compostos com gordaidu
= provisió; gordalegi = amagatall des d’on es vigila; gordean = en secret, ben guardat;
gordagi = dipòsit de béns... Abans ens ha cridat l’atenció la forma escrita Engordainn,
en un document del 1258. Hem vist com el topònim alterna dues terminacions: -an o
bé any / ayn. Com a flexió desinencial –en llengua basca- les partícules –an (causal) i –
en (de comparatiu); pel segon cas tindríem en el, en la, en lo, que donaria la forma
gord(e) en = ‘el més guardat, el més vigilat’. Ambdós sufixos, són comuns en els
dialectes bascos”.
79) L’Ensegur. COROMINES (OnCat): “Ribera de l’Ensegur. Partida del terme d’Ordino
(Andorra), que baixa del Pic de Casamanya a l’Oest cap a Cortinada. Apareix
documentat com L’Ensegú l’any 1838 per Anyós (Relació de la Vall d’Andorra, p. 14).
Sembla format amb l’adjectiu segur, com diversos noms de pobles del Principat”.
D’altra banda, ANGLADA (1993) indica: “L’[In]segur. (No sense seguretat, al contrari: Al
Segur). Segons COROMINES (ETC) podria provenir del celta segodunum, que fóra la
base de segon. Sembla, però, més defensable la hipòtesi d’un adjectiu llatí SECURU,
‘segur’, amb la significació de refugi, donat el terreny aspre, la facilitat d’amagar-se en
els rodals del lloc, i la cresta de Casamanya, mirador excepcional. Mirant tota la partida
d’Ensegur, des de Casamanya, produeix la sensació d’una fondalada aspra i abrupta: si
aquest fos el significat de [En]Segur, hauríem de cercar l’ètim en el terme ibèric sakin
‘profunditat’, corroborat pel biscaí sakon, i sahún al Pirineu d’Osca (Aragó) amb
aquesta mateixa significació. (Vegeu J. Luis Román del Cerro, El desciframiento ... pàg.
213