Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
en canvi, ho és més relacionar-la amb ‘vall’ (haran). Així mateix, paisatgísticament aquetsa
característica orogràfica també també seria compatible amb altres valls com Arànser o Aransís.
Lingüísticament (H)aran- i (h)ara- són variants d’una mateixa veu en un sentit de ‘vall per la qual
passa un riu’. En aquesta línia, sembla evident, llavors, una possible relació entre vall i riu (els rius
discorren per les valls) i; per tant, com a hidrònim (riu Aragón, riu Ara, riu Aranda, riu Arándiga,
barranc d’Arás, etc.). I, fins i tot, també seria plausible una relació amb indrets amb presència de
xaragalls o aragalls (Aravago/Aravell, Aravó, riu de n’Aragó, Harauo (nom antic d’Àreu) o Arau a
Arinsal).
En el cas que estiguessim en la certesa de l’existència d’una arrel (h)aran- / (h)ara en aquests casos,
com sembla que es desprèn de l’anàlisi fisiogràfica, podríem estar davant d’una arrel indicadora d’un
antic continuu lingüístic entre el sector oriental del Pirineu i l’occidental; amb tot, ens resta el dubte
que, tanmateix, en algun cas aquest pugui ser també herència d’un substrat europeu més antic.
1 VALL D’ARAN (Val d’Aran): és una comarca natural, depenent de Catalunya, però amb una entitat
territorial singular ja que té un govern autònom (Conselh Generau d'Aran) i una llengua pròpia (l’aranès)
que és un dialecte del gascó (una varietat de l’occità). És lingüísticament acceptada la tautologia
(neoplasme) Vall d’Aran (Val d’Aran), sobreentenent la relació amb el basc ‘haran’ (vall).
Fisiogràficament l’Aran és justament una vall nordpirinenca que correspon amb la capçalera de la
Garona, riu que travessa la Gascunya i desemboca a l’oceà Atlàntic.
2 ARANS: poble de la parròquia d’Ordino -Aranss (A, 76, 1176); Arans (A, 111, 1231); Arans (C, 88,
1390); Arans (D, 47, 1440); Arans (D, 101, 1485)-, situat en el fons de la vall de la Valira del Nord,
aigües amunt d’Ordino i al marge nord del con de dejecció del riu de la Posa. Fisiogràficament en aquest
sector la vall s’eixampla (forma una petita cubeta de sobreexcavació glacial); així mateix també gira i
pren direcció nord, de manera es té una bona perspectiva de coma glacial i profunditat cap a la zona de
capçalera (principalment Rialp i Sorteny). El fons de vall és fèrtil, de manera que s’hi cultiva tabac,
patates, farratges i també hi ha encara una important activitat ramadera (eugues i vaques). No es
caracteritza pas per la presència de plantes espinoses (‘espina/espino’ o arços) tal com va apuntar
(antecedents ETIM.) Joan COROMINES (OnCat i ETC) tot associant-lo (conjuntament amb Arànser i
Arinsal, i també Aransís) a una arrel basca arantze, -ntza (planta espinosa).
3 ARINSAL: poble de la parròquia de la Massana -Arensal (A, 61, 1163); Aransaul (A, 76, 1176); Arensau
(A, 124, 1275); Arensalt (A, 142, s. XIII-XIV); Arensaul (C, 8, 1321); Aransall (C, 75, 1383); Arentsalt
(D, 52, 1444); Arensalt (D, 104, 1487); Arensal (D, 118, 1499)-, situat en el fons de la vall que puja des
de la Massana en direcció a Erts i al pic de Comapedrosa (vall d’Arinsal, de la Valira d’Arinsal o Ribera
d’Arinsal). El nucli es localitza a la falda del pic de les Fonts i de l’Alt de la Capa des d’on històricament
s’hi han desencadenat importants allaus de neu que han causat estralls sobre la població (també amb
afectacions per desbordament del riu d’Arinsal i els seus afluents –en especial el riu del Cubil, el de
l’Allau del Mas o el de Percanela). Litològicament el substrat rocós es caracteritza per la presència de
calcàries i calcoesquists devonians, mentre que els materials quaternaris predominants són tills (amb
fracció mitja-gra: blocs i sorres) i cons de dejecció fruit del desmantellament tant dels tills com de
col·luvions i substrat rocós. En comparació amb la Massana (aigües avall) hi ha un predomini més
important de sorres i graves (a la Massana predomini d’argiles). No es caracteritza pas per la presència de
plantes espinoses (aranyons o arços) tal com va apuntar (antecedents ETIM.) Joan COROMINES (OnCat
i ETC) tot associant-lo (conjuntament amb Arànser i Arans, i també Aransís) a una arrel basca arantze, -
ntza (planta espinosa).
4 FORAT D’ARAU: cova situada per damunt del poble d’Arinsal 2 - Arau (B2, 31, 1262, dubtós)-, Pep
COLL, a http://www.aneu.cat/wp-content/arnica/arnica-54.pdf (2002: 52) El mite pirinenc de les
Encantades va recollir per Andorra que “més convencionals són els encantats del forat d’Arau, una cova
oberta a la penya de damunt del poble d’Arinsal. Conten que de tant en tant es presentaven (les
encantades, encantats o fades) a la cuina de ca l’Aymà, però que en el moment que l’olla arrencava el
bull, tocaven el dos”. Entre altres aspectes Coll també cita que es diu que ‘si són molestades reaccionen
enviant un càstig’ o ‘altres vegades, aconsellats pel rector de la parròquia, toquen les campanes per fer-les
fugir del poble’. Per tant, atenent la llegenda semblaria que hi podria haver una relació entre el poble i el
97