Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Senders. Es tracta d’un terreny format per tarteres, les quals han estat ocupades per una massa forestal
oportunista atès el poc interès agrícola del sector (en comparació amb el sector veí del Fener molt més
manejable agrícolament i ramadera); 7) la Bartra: partida del vessant oposat de la borda de l’Arena, a la
vall d’Os, coincidint amb un sector molt emboscat i de difícil accés; 8) Bosc de les Bartres: partida
situada a l’obac del pic de Carroi, a la vall del riu Muntaner, coincidint amb una massa boscosa molt
espessa emplaçada entremig de dos grans lòbuls fòssils de glacera rocallosa: el del clot del Gel i el del
clot de la Rectoria.
3 CANAL DE BARTRETA: clotada compresa entre el serrat de la Palanqueta i els planells del Forn (sobre
el gran moviment del Forn de Canillo). En aquest sector el serrat de la Palanqueta és molt verticalitzat, a
causa de l’acomodació i la pressió que exerceix el lòbul esllavissat del prat del Fornet. Com a
conseqüència del seu encrespament no pot ser utilitzat per aprofitament ramader i hi creix un bosc espès
de pi negre amb sotabosc dens d’abarset.
4 BARSIGAL (oït ‘bartsigal’ a St. Julià de Lòria): així s’anomena tot un seguit d’arbustos punxents
(gavarneres, esbarzers), és un sinònim de bardissa.
5 BARDISSA: Del Diccionari de l’Enciclop. Cat: formació vegetal, sovint espessa i impenetrable,
constituïda especialment per lianes i per arbusts. Del DCVB: 1. Garlanda d'argelagues i altres plantes
espinoses que es posa damunt una paret per impedir que el bestiar la salti (Pena-roja, Maestr., Mall.); cast.
barda. Aranyons y romaguers | s'enfilen per la bardissa | com infantons trapassers, Salvà Poes. 86. || 2.
Paret formada de brancam i arbusts entrelligats i fermats amb travessers per tancar un tros de terra
(Llucena, Calp, Mall., Eiv., Alg.); cast. seto. Neguna fembra no prengua leyna de neguna barda o bardiça,
doc. a. 1342 (BABL, xii, 43). Plantà una gran vinya, entorn posà-y gran bardiça, Quar. 1413, p. 115. No
guos desfer bardisses de neguna possessió d'altri, doc. a. 1449 (Boll. Lul. iii, 133).|| 3. Conjunt de plantes
espinoses que es fan per marges i paratges incultes (Cerdanya, Olot, Empordà, Vallès, Pla d'Urgell); cast.
bardal. || 4. Planta de la família de les rosàcies, del gènere Rubus, principalment les espècies R. fruticosus
y R. thirsoideus (Ross., Vallès); cast. zarza. E viu una bardissa qui cremaua, Serra Gèn. 45. De bardissa
en bardissa, Atlàntida viii. || 5. Revestiment de toves que cobreix tot el voltant del curull del forn, per
impedir que el foc surti (Barc., Pla de Llobregat). || 6. Paret de núvols que apareix damunt la serra
(Ulldecona); cast. barda.Loc.—a) Anar-se'n tot per ses bardisses: perdre's els diners en despeses inútils
(Mall.).—b) No tenir bardissa: esser molt agosarat, no aturar-se per cap dificultat (Mall.).—c) Botar totes
ses bardisses: anar envant arregussant tots els obstacles (Mall.).—d) Estar més maleit que una bardissa:
estar molt irritat (Men.). Fon.: bərðísə (pir-or., or., bal.); barðís (Ll., Urgell); barðísa (Tortosa, Maestr.,
Llucena); baldísa (Alg.). Var. ort. arcaiques: bardiça, verdissa. Etim.: derivat de barda.
6 ESBARZER: planta punxant la família de les rosàcies (també coneguda com a romeguera). El seu fruit
és la móra.
7 ABARSET: és un arbust de branques tortuoses i de fulla persistent que creix al Pirineu sobre sòls àcids.
Fa una flor rosada amb forma de campana a principis l'estiu. També és conegut com a neret
(Rhododendron ferrugineum).
8 GAVARRERA (oït ‘gavarnera’ a St. Julià de Lòria): arbust de la família de les rosàcies que correspon al
roser silvestre (Rosa canina L.), el seu fruit són els gavarrons. Joan Coromines associa Gavarnera i
Gavernera a Gavarrera. Totes variants diferents del nom de la planta de la gavarra, i tenen el significat
de serrat embardissat. Aquest mot és d'origen iberobasc, associat amb el basc gaparra (esbarzer).
9 BARRER: 1) Barrers: nom d’un carrer a Santa Coloma; 2), Barrer d’Areny: contrada situada per damunt
d’Arinsal; 3) Roc de Barrer: situat a l’Aldosa de la Massana; 4) Canal del Barrer: indret de la Cortinada.
A la Catalunya Nord hi ha la variant BARRÍS (Font: com. pers. Joan Becat).
10 BAR: poble de l’Alt Urgell, antic cap de poblament del Baridà: subcomarca de l’alta vall del Segre
situada entre l’Urgellet, a l’oest, i la Batllia de Bellver, a l’est. Es caracteritza per l’estret de la vall fluvial
del riu Segre al seu pas per aquest sector (aprofitat històricament per l’emplaçament d’un pont: Pont de
Bar).
163