Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Per tant, doncs, cal ser molt cautes a l’hora d’intentar correlacionar topònims d’aquest grup quan
pràcticament no es disposa de documentació antiga escrita. Tot i això, a la vista del que aporta la
tècnica de la fisiografia comparativa –com a llegat del passat d’aquests topònims- s’assenyala com a
possible algun tipus de relació entre noms del tipus batxa amb baser /basera (precipici). D’altra banda,
una eventual relació entre baso/basa (bosc) i altres elements andorrans sembla molt més difusa perquè
fisiogràficament la presència del bosc és canviant amb el temps; així, no obstant, caldrà deixar
aspectant l’eventual possibilitat de relacionar algun d’aquests topònims també amb indrets amb la
presència de fenòmens d’inestabilitats del terreny o del mantell nival, com per exemple les
esllavissades inventariades a Andorra.
Conclusions
Una bassa (/ss/ sorda) a Andorra designa un toll d’aigua, un petit estany o una construcció per a
contenir líquids (pla de la Bassa de les Granotes a Andorra la Vella i també a la Vall de Comapedrosa,
Basses de les Salamandres a la Vall d’Incles, la Basseta a la Vall del Madriu, els Bassots a Espiolets,
etc.), aquesta accepció tindria continuador vers Aragó i Navarra i correspondria al castellà ‘balsa’
(‘charco’). Una altra cosa ben diferent és, no obstant, una basera (o un baser, /s/ sonora), aquest terme
encara viu en la parla del nostre territori és sinònim de penya-segat o cinglera (precipici) i sembla lícit
pensar que pot presentar un continuador cap a terres basques allí amb la forma batxa.
Altrament, a Andorra i territoris veïns a partir de l’anàlisi fisiogràfica comparativa sembla endevinarse
una altra sèrie de topònims de l’estil Beixalís, Bixessarri, Bixellosa, Bisellosa, etc. d’aparença
bascoide que, tot i que actualment els paratges que contenen aquests nom puguin estar més o menys
coberts de vegetació, geològicament coincideixen amb indrets amb inestabilitats del terreny (o del
mantell nival). Fisiogràficament s’apuntava una eventual relació fitonímica entre aquestes
esllavissades i el nom de certes espècies de plantes oportunistes (beç, besurt); no obstant, des d’un
punt de vista lingüísitc (i d’eventual relació amb el basc) aquesta hipòtesi no sembla versemblant ja
que l’arrel d’aquests fitònims no està clar que pugui ser bascoide. Per una altra banda, en basc es
reconeix una arrel basa- (continuador de baso ‘bosc’ en el primer element de la composició) que
sembla que podria presentar variants en bes- bis-.
Cal ser molt cauts a l’hora d’intentar correlacionar topònims d’aquests grups quan pràcticament no es
diposa de documentació antiga escrita. Tot i això, a la vista del que aporta la tècnica de la fisiografia
comparativa –sovint com a únic reflex del llegat del passat d’aquests topònims- s’assenyala com a
possible algun tipus de relació entre noms del tipus batxa amb baser /basera (precipici). D’altra
banda, una eventual relació entre baso/basa (bosc) i altres elements andorrans sembla molt més difusa
perquè fisiogràficament la presència del bosc és canviant amb el temps; així, no obstant, caldrà deixar
aspectant l’eventual possibilitat de relacionar algun d’aquests topònims també amb la presència de
fenòmens d’inestabilitats del terreny o del mantell nivall, com per exemple el realitzat a Andorra per a
les esllavissades i allaus inventariades, amb un treball més a fons en aquesta línia de recerca en terres
pirinenques més occidentals.
1 BEIXALÍS: vessant que es troba al sud d’Encamp amb la collada de Beixalís al capdamunt que
comunica Vila (Encamp) amb Anyós (la Massana), hom hi troba també unes bordes (Bordes de Beixalís).
Geològicament el vessant de Vila-Beixalís destaca perquè constitueix una de les esllavissades postglacials
de dimensions més destacables del Principat d’Andorra (situada entre el pic de Padern i la falda del Bony
de les Neres). Aquest gran moviment propicià la formació d’un sòl ben desenvolupat en aquest vessant
(col·luvions) sobre el qual hi ha una part el bosc de Beixalís, massa forestal destacable que enllaça amb el
bosc dels Hortons i de Llevat pel flanc massanenc. De la part mitja del gran moviment actualment se’n fa
un ús agrícola-ramader (justament aprofitant els sediments esllavissats); així mateix, en la part baixa del
vessant, a prop de la Valira d’Orient, es pot observar la presència de morfologies de corrents
d’arrossegalls conseqüència del desmantellament (erosió) dels dipòsits col·luvials. Actualment un dels
sectors on hem rebut testimoniatge de la seva activitat (inestabilitat) és el sector del Lladrer (evolució de
llaquer, en un sentit de llacada, esllavissada de terres). Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat): “Els
enllaços lingüístics que n’indico en ETC. 31, es mantenen en ferm, i com en Béixec i B(e)ixessarri (infra)
hi hem de veure una variant del ibero-basc BASO / BESO ‘mal país i emboscat’, cosa que convé
igualment a la situació de Beixalís”. *Nosaltres en base a la fisiografia apuntem que sembla que potser
126