Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Expansió lateral Encampadana-Riba Escorxada (Canillo)
Uns altres fenòmens de notable importància que es donen en conques amb barrancs de
muntanya amb forts pendents són les avingudes torrencials i els corrents d’arrossegalls
(a Andorra i sectors veïns també llaus o allaus, com ‘Allau del Mas de Ribafeta a
Arinsal). Aquests tipus de fenòmens estan intrínsicament relacionats amb la
disponibilitat de sediment remobilitzable en els vessants i amb l’acció erosiva i
transportadora de l’aigua. Les crescudes notables de molts torrents de muntanya, ja
sigui a causa d’un episodi de forta precipitació, ja sigui per un desglaç sobtat o per una
esllavissada en la conca que es concentri en el torrent, poden implicar un important
arrossegament de sediments (blocs, terra, fang, troncs, etc.). La posterior dipositació
d’aquests materials a la sortida de les canals, en els fons de les valls principals,
constitueix cons de dejecció (en forma de ventall, com el de Llorts, el de Sant Julià de
Lòria, el del Torrent Pregó a Malreu, el de la Comella-la Nogreda a Andorra la Vella o
el de l’Espalmera a Pal). Així mateix, sobre aquests cons de dejecció, igual que en la
part baixa d’alguns barrancs quan hi han arribat grans corrents d’arrossegalls, s’hi
poden observar dics o motes naturals (en francès levées) que corresponen a cordons de
desbordament.
Levée d’un corrent d’arrossegalls, marge dret,
al torrent dels Fenerals, vall d’Os.
29