Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
(1200-10), Osson (1237), Orçó, Ossó (1307)-. El Sió és un riuet amb la capçalera a cavall entre l’Urgell i
la Segarra (territori característicament de secà, on hi escassegen els cursos d’aigua). Antecedents ETIM. ,
COROMINES (OnCat) “la gran característica d’Ossó (Ossó de Sió) és trobar-se vora el riu Sió amb el
nom del qual se cita avui sempre i ja en els docs. De 1060, 1089 etc. (...). És doncs versemblant que
aquest nom de lloc URSO (...) contingui el mot UR ‘aigua, riu’ (...)”. Així doncs, segons Coromines,
Ossó correspondria a un hidrònim.
12 AÓS (AGÓS): poble navarrès (meridad de Sangüesa) situat a la ribera del riu Irati que rep, a prop de la
localitat, el riu Erro. Antecedents ETIM. BELASKO (1996) assenyala: “Probablemente lugar propiedad
de una persona llamada Aio. De Aio + -oz, siendo el primer elemento un nombre de persona y el segundo
un sufijo que indica propiedad. Comentario lingüístico: Alfonso Irigoyen se ocupa indirectamente de este
topónimo (ver Aoiz) y es quien propone el nombre de persona Aio como origen del nombre de la
localidad. El nombre Aio ya se usaba en la Hispania romana y siguió vigente hasta la Edad Media. Así
cita una inscripción romana de San Vicente de Alcántara en la que se lee Camilius / Arrus / Aionis, donde
Aionis es el genitivo de Aio. De Aionis, tras perder la -n- y pasar de -s a -z (fenómenos normales en
vascuence) y tras la caída de -i- resulta el nombre moderno Aoiz. El mismo autor demuestra también que
es normal la evolución Aoiz> Aoz, de donde habría surgido el nombre de esta localidad. Julio Caro Baroja
recuerda la existencia de Agós en el pirineo francés. En el nombre de esta población también, como en el
de Aoiz, alternaron las formas Aós y Agós: el camino que van al lugar de agos (1714, Meoz, N4W).
Documentación antigua: Ahox (1268, NEN); Aos (1366, NEN); Aossx (1101, NEN); Aoz (1111, NEN);
Aos de Longuida (1293, DNLO nº 100)”.
13 OSUE/USUE: antics topònims al terme de Dorve (Alt Pallars) –Osue, Usue (1281), Osue (1337), Dosue
(1403), Dosue (1403)-. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat) associa directament aquests noms
amb el nom d’aquest poble (Dorve). Així mateix, Dorve és un poble que fisiogràficament es caracteritza
per estar emplaçat just per dessota d’unes surgències que generen uns barrancs i un espectacular con de
dejecció dins de l’actual embassament de la Torrassa.
158