Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
129) Pic de Nou Fonts. Ipsa Noce (A, 10, 907). COROMINES (OnCat) no menciona
explícitament el Nou Fonts andorrà; no obstant, sí que inclou el seu homònim de la vall
de Núria (coll de Noufonts). Per aquest topònim dóna una etimologia relacionada amb
el numeral nou (9).
O
130) Font de l’Ordigal (Canòlich).
131) Font de les Ordigues (Engolasters).
COROMINES (OnCat) inclou el topònim Ordigues (per ex. Vall d’Ordigues, prop de St.
Llorrenç de Morunys) o canal de l’Ordiguer (prop de Villec) dins de l’entrada ORTIGA i
altres NLL que provenen del llatí URTICA. COROMINES (ETC) dintre de l’entrada
ORTIGA (llatí URTICA) assenyala: “Es pot pensar també que hi ha hagut una
contaminació amb HORDEUM en el seu derivat ordial ‘lloc on creix la planta d’ordi’ i
ortigal, i d’allí ordiga. Recollit en plural urdigals amb la nota que no s’entén si vol dir
‘ortigues’ o ‘ortigals”.
132) Ordino. Hordinaui (A, 5, 819, document fals de principis del segle XI), Ordinaui
(A, 13, 988), Ordinau (A, 23, 1052), Ordinaui (A, 37, 1096), Ordinao (B3, 8, 1102),
Ordinau (A, 50, 1152), Ordinau (A, 61, 1163), Ordinau (A, 67, 1164), Urdinau (A, 67,
1164), Ordinau (A, 76, 1176), Urdinaut (A, 78, 1177), Ordineu (B1, 24, 1195), Ordinol
(A, 97, 1201), Ordinau (B3, 10, 1208), Ordinau (A, 111, 1231), Ordino (A, 124, 1275),
Ordineu (A, 138, 1289), Ordineu (C, 9, 1324), Ordineu (C,23, 1334), Ordineu (C, 31,
1340), Ordineu (C, 68, 1378), Ordineu (C, 89, 1390), Ordineu (C, 109, 1394), Ordineu
(D, 7, 1405), Ordineu (D, 12, 1408), Ordineu (D, 16, 1410), Ordineu (D, 37, 1433),
Ordineu (D, 48, 1440), Ordineu (D, 53, 1444), Ordineu (D, 64, 1450), Ordineu (D, 76,
1466), Ordino (D, 86, 1469), Ordineu (D, 99, 1482), Ordineu (D, 103, 1486), Ordineu (D,
118, 1499). COROMINES (OnCat) assenyala: “ETIM. M-Lübke (BDC XI, 2) es limità a
donar-lo com d’origen ‘ibèric’. En ETC. II, 35-26 vaig concretar-ho ajuntant-lo amb
Canillo rigorosament paral·lel, amb altres noms de lloc en –eu del Pallars, i amb els
antics ANABIS, SATABIS, que terminen, tots, amb la terminació basca actual –be,
coneguda aquesta per noms com Etxave, Mendibe, Altube amb significat ‘sota’:
Ordinavi és, doncs, el basc Urdin-a-be, o sigui ‘sota els grisos’, que és efectivament el
color de les roques calcàries que dominen aquest poble (...). És molt ben conegut en
basc, i amb aplicacions ben semblants, l’adjectiu urdin ‘gris’ i, de vegades ‘blau’ en
basc comú; secundàriament ‘brut’, ‘tèrbol’ en els dialectes basc-francesos; cf.
concretament la combinació arri urdin ‘piedra caliza azul’ en Azkue; sul. ur urdin ‘agua
turbia’, en les Poésies d’Ohienart (1657), el qual també defineix ‘ourdin’ com ‘bleu’
(Mitxelena, Fon., p. 52). A mig camí de ‘tèrbol’ a ‘blau’ hi ha l’acc. ‘gris’ que devia ser
originària, paleo-basca. (...)”.
133) Els Oriosos. COROMINES (OnCat) dins de l’entrada ÒRIA, ÚRIA assenyala: “Els
Oriosos, a Andorra, deu ser un altre derivat de AUREUS, -A com Òria, rogenc, daurat’,
format com blavós, negrós, verdós. És un vessant de muntanya damunt Anyós, cosa
d’un k., c. a 1400 alt., per on puja en recolzades el camí ral, cap a la collada de l’Estall,
entre aquesta vall i la d’Ordino (...). Com a derivat d’Orri, no s’explicaria gaire la –r
simple, i gens la terminació –sos. També, doncs, pot venir d’AURE-OSOS (com verdosos
de verd)”.
223