Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc 5.2.4. Grup ASPADA, ASPARRÓ, ASPEDIUS, ASPARROIGS 5.2.5. Grup BOR 5.2.6. Grup ARANS, ARINSAL, ARAU, RANSOL 5.2.7. Grup VALIRA 5.2.8. Grup RAT 5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH 5.2.10. Grup ARCALÍS 5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS, BESILLOSA, BESOLÍ, BESALÍ, BASERA 5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA 5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR, GARGANTER, GARGALLS 5.2.14. Grup LLORTS, L’HORTÓ, L’HORTOELL, L’HORTELL 5.2.15. Grup OS 5.2.16. Grup BARTRA, BARTA, BARTRETA 5.2.17. Grup ENUGALL/NAGOL, NOGAREDA, NOGUER 5.2.18. Grup SOLDEU 6. ANÀLISI I CORRELACIONS DE TOPÒNIMS: Lligar caps 7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir... 8. AGRAÏMENTS 9. ANNEXOS 9.1. Llistat inicial de topònims sospitosos de ser preromans 9.2. Antecedents etimològics dels topònims preseleccionats sospitosos de ser representants d’arrels preromanes 9.3. Fitxes fisiogràfiques de topònims estudiats detalladament 10. BIBLIOGRAFIA 6
Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc 1. PREFACI: Al pa, pa; i al vi, vi; i l’aigua, clara Al llarg de la vida i quan es trepitja el territori amb esperit observador i contemplatiu, tothom més d’una vegada es deu haver adonat que hi ha certes associacions etimològiques que grinyolen. Per exemple, és graciós trobar-se per Setúria (capçalera de la vall d’Os de Civís-parròquia de la Massana) algun turista cercant els estanys tot pujant el Pic dels Llacs, quan no n’hi ha cap perquè els llacs no són estanys, sinó unes espectaculars llacades històriques i recurrents, és a dir, unes esllavissades (PLANAS i PONSA 2007: 27, PLANAS i PONSA 2008: 26 i PLANAS et al.; 2008: 503). Ara bé, el que no és tant graciós -sinó més aviat potser n’hauríem de dir ‘preocupant’- és que avui en dia algun especialista encara només s’entesti en voler explicar a través del llatí HORTU topònims de l’estil l’Hortó, l’Hortell, quan aquests designen indrets situats a més de 1500 metres al Pirineu i quan aquests casos sempre coincideixen amb vessants amb esllavissades o allaus de neu, de manera que clarament s’observa que guarden una relació, tant fisiogràfica com lingüística, amb el basc actual lurte ‘esllavissada de terres’ o elurte ‘allau de neu’ (PLANAS i PONSA, 2007: 25-30; PLANAS i PONSA, 2008: 20-31; PLANAS et al, 2008: 481-509; PLANAS i PONSA, 2011: 221-225; PLANAS i GASCÓN, 2012: 251-276; PLANAS, 2013: 219-230; PLANAS et al., 2013: 131-157; i PLANAS et al., 2014: 93-106). D’exemples com aquests, de topònims d’arrel preromana -possiblement bascoide-, el nostre Pirineu català n’està plagat. Joan Coromines ja va dur a terme una tasca monumental estudiant-ne molts casos; d’aquesta manera, una de les conclusions a què va arribar al llarg dels seus treballs fou la de l’antiga presència de parles emparentades amb el basc al Pirineu català. Després de la seva mort, però, moltes de les seves propostes i hipòtesis han estat posades en qüestió. De fet, el mateix COROMINES (OnCat) -com si pressentís el que es podia esdevindre en un futur- en alguns topònims, com el mateix nom Andorra, ja va dir que en aquell moment era “temerari (i alhora frívol) entestar-se a estudiar-los des de l’origen; indagar-ne a fons l’etimologia s’ha d’ajornar per a temps futurs en què es tindran documents dels quals no disposem i certes conclusions amb què puguem comptar fermament”. Des del gener de l’any 1997, quan Coromines ens va deixar, ha plogut molt i avui en dia es disposa de molts més mitjans i informació que ens donen llum sobre possibles noves interpretacions de sèries toponímiques; en aquest sentit, en aquest treball –humilmentens plantegem reprendre l’estudi d’alguns casos ja tractats per Coromines i, en la mesura de les nostres possibilitats, plantejar una actualització de les seves hipòtesis a partir de la comparació amb la realitat fisiogràfica dels indrets designats pels topònims. Som conscients que el repte que ens fixem és molt gran ja que com a eina per reprendre els plantejaments lingüístics de l’antiga presència de parles emparentades amb el basc al Pirineu català pràcticament només disposem de la toponímia. I també som conscients que l’estudi de la interpretació dels topònims preromans és una tasca bastant més complexa que els pròpiament llatins o catalans perquè la transparència del significat dels noms quan una llengua mor es difumina, s’enterboleix i, fins i tot, es pot arribar a tergiversar si, arribats al cas, al seu damunt s’hi han donat fenòmens d’atribucions etimològiques errònies. Amb tot, sempre hem de tenir ben present que els nostres noms de lloc no són més que les romanalles fossilitzades d’una o unes antigues parles usades 7
Page 1 and 2: Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 53 and 54: 3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 57 and 58:
4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 59 and 60:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110:
5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136:
5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 143 and 144:
Page 145 and 146:
Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
La Nogreda (con de dejecció de la
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
Page 205 and 206:
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Page 211 and 212:
Page 213 and 214:
Page 215 and 216:
Page 217 and 218:
Page 219 and 220:
Page 221 and 222:
Page 223 and 224:
Page 225 and 226:
Page 227 and 228:
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?