Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Segudet (poble i riu), parròquia d’Ordino (Andorra) L’Ensegur (riu i vall), parròquia d’Ordino (Andorra) Riu Segre al pas per Puigcerdà (Cerdanya) 78 Congost de Collegats, aigües amunt de la Pobla de Segur (Pallars)
5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al Pirineu i Prepirineu sovinteja la presència d’indrets amb engorjats. Aquests paratges solen guardar una clara relació amb substrat rocós dur, tallat i erosionat pels rius a l’obrir-se pas enmig de les serres. Els congostos presenten una fisonomia d’estretament de la vall, essent representatius d’un pas entre penyes (un mal pas, un pas de cabra; en un sentit de dificultós, escabrós). La formació dels engorjats habitualment sol anar associada al modelat fluvial (en algun cas també glacial, i fins i tot càrstic) en una àrea de roca molt dura; l’erosió en aquests trams amb substrat amb una alta compacitat es fa de dalt a baix al llarg d’un procés molt dilatat en el temps, essent el resultat la formació d’unes parets verticals i estretes de roca. Per tant, fisiogràficament un engorjat sol respondre al pas d’un riu entremig de parets de penya on la presència de la roca és considerablement rellevant, configurant llocs feréstecs al pas; característiques, aquestes, també assimilables a altres indrets d’alta muntanya, inhòspits i hostils al poblament o a la presència humana, i que han propiciat que sovint hagin estat objecte de creences i llegendes al voltant d’éssers sobrehumans i freqüentment malignes (grius, dimonis, etc.). Al Principat d’Andorra un dels trams engorjat més representatiu és el que retalla la Valira del Nord entre la Serra de l’Honor i la Grella. Per aquest pas estret que comunica Escaldes amb la Massana, antigament hi discorria el camí ral mitjançant un estret corriol que passava per Sant Antoni de la Grella. Avui en dia l’engorjat és salvat pels túnels de Sant Antoni. El poble que es situa just per damunt d’aquest sector és Anyós 1 , el qual presenta una bona perspectiva del congost. Mitjançant una anàlisi fisiogràfica comparativa hem detectat que altres paratges, com (A)Nyus 2 , (A)Nyòvols 3 , Nyer 4 o Añisclo 5 , també presenten uns trets molt similars a Anyós 1 ; és a dir, són contrades (pobles, cursos d’aigua, etc.) que coincideixen amb canyons o estretaments sobtats de les respectives valls. Per tant, fisiogràficament (geomorfològicament) assenyalem que semblaria versemblant la possible existència d’una sèrie, representada a Andorra pel topònim Anyós 1 , coincident amb paratges amb engorjats, congostos, passos estrets que donen accés a una vall, etc.; és a dir, contrades de pas dificultós (complicades, hostils), estretes i normalment excavades i tallades en la penya o en les quals la presència de la roca (substrat rocós) és molt notable. Lingüística romànica Lingüísticament en català el so nasal palatal (ny) prové com a mínim de tres grups consonàntics (llatins): NN, GN i NI+vocal (NN: ANNU, CANNA, PENNA; GN: AGNELLU, IGNORARE, PUGNUS -dins el segon cas s'hi pot incloure LONGE-; NI+vocal: VINEA, HISPANIA, ARANIA - dins el tercer cas cal incloure-hi topònims com "Ontinyent" d'ANTONIANUM, amb el benentès que la terminació adjectival llatina –ANUM. Així mateix, a la vegada algunes d’aquestes formes llatines són heretades de l’indoeuropeu, per exemple BUNNO (bony), ANNU (any) provindrien d’un grup previ; així mateix ARANIA semblaria que també està en relació amb WAIDANJIAN ('conrear' -la terminació -AN és verbal, passant per un estadi intermedi *WAANIAN). Cal tenir present que el so nasal palatal (ny) també pot ser heretat de topònims germànics en "-SIND" que han donat "-rén" o "- reny", com "Gisclareny", "Torerén", "Castell de l'Areny. Cal reconèixer que aquest grup es sustenta amb explicacions d’alt nivell d’especialització en lingüística preromana i en fonètica històrica, amb bases bibliogràfiques i documentals prou fermes ...però, des de l’òptica de la lingüística romànica (catalana) el punt feble (excessivament feble) d’aquesta línia explicativa és que un sol so (el nasal corresponent avui a la grafia “ny”) no es pot agafar com a indici suficient de res i per a res (al capdavall, de fonemes en una llengua n’hi ha tan sols entorn de trenta, de forma que és normal trobar-se qualsevol d’aquests sons una mica per tot arreu). En tot cas, és clar i evident per a qualsevol lingüista (romanista o no) que un fonema no és un morfema (tret d’excepcions ben explicades històricament: determinats sufixos, alguns prefixos, bastants morfs de flexió, etc.), ni menys encara un lexema (que com a mínim solen ser sil·làbics, si no bisil·làbics o polisil·làbics). En definitiva, des del punt de vista de la lingüística catalana el grup sembla presentar una base massa feble, malgrat l’enginyosa troballa de coincidències de molts congostos i engorjats amb una -ny- al nom corresponent. 79
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 53 and 54: 3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 57 and 58: 4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 63 and 64: L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 73 and 74: Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 77: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 89 and 90: 5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 93 and 94: Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 101 and 102: Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 107 and 108: Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110: 5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 113 and 114: 5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 117 and 118: 5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 121 and 122: 5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136:
5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 143 and 144:
Page 145 and 146:
Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
La Nogreda (con de dejecció de la
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
Page 205 and 206:
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Page 211 and 212:
Page 213 and 214:
Page 215 and 216:
Page 217 and 218:
Page 219 and 220:
Page 221 and 222:
Page 223 and 224:
Page 225 and 226:
Page 227 and 228:
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?