Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
27) Coll de l’Astrell.
28) Astrell (edif. Sta. Coloma).
29) Astrell (edif. Solà de Nadal).
30) Canal dels Astrells.
31) Astrells (Engolasters).
B
32) Baiau. COROMINES (OnCat): “En BDC XXIII, 261 I, 124, notant que en aquests paratges
hi ha molts NLL amb caiguda de la –N- intervocàlica, a la manera basca, em preguntava
si no podria ser un nom romà en –ANUM (del trivial tipus antroponímic). Però no es
veu quin NP (romà o altres) podria ser derivat; i tant la naturalesa dels llocs com
l’extrema raresa dels noms en _ANUM més enllà de Cerdanya i Urgellet (per més que
hi hagi Plaià prop de Tor, però tampoc és segura allí aquesta explicació), em decantava
per negar-ho. Molt més versemblant un nom bascoide: és versemblant que hi hagi un
compost del basc ao ‘boca’ (o bé ‘ruedo’, rotllo). Es pot pensar en begui-ao (>béyau >
baiau), car begui ‘ull’ també val per ‘ullal’, ‘deu’: ‘boquera de la deu’? O bé bei-ao
‘boca de bou o vaca’; el fet que aquests alts pasturatges siguin plens de vacades,
donen tanta versemblança a això com la dóna l’alternativa el conjunt d’estanys amb
llurs devessalls i boqueres”.
33) Font de Baitar.
34) La Bartra (tb. Barda, Encamp).
35) La Bartra (tb. Barta, Erts).
36) Bartra (Dos Valires).
37) Bosc de la Bartra (Andorra la Vella).
38) Bartra del Ganxo (St. Julià).
39) La Bartra (sobre Andorra 2000).
40) Bartra (St. Julià).
41) Bosc de les Bartres (Sispony).
42) Canal de Bartreta (el Forn).
COROMINES (OnCat): “Aquest nom preromà de l’esbarzer, molt més difós i vivaç en
occità (sobretot gascó i llgd.; cf. DECat III, 437b5 ss.), no fou estrany en català primitiu,
com ens deixa veure la toponímia, i fins el lèxic, d’alguns parlars del Nord. (…). Molt
més estesa, en català, la variant amb r repercutida (bartra) (…).
43) Baser i/o Basera. Baser de la Coma de la Llosada (E, 106, 1672): COROMINES (OnCat):
“Són nombrosos els topònims catalans que poden explicar-se per una arrel BAS- o
BAES-, continguda en els mots bascos baso ‘bosc’, basa ‘selvàtic’, ‘desert’, baxa
‘precipici’ i testimoniada per l’antiga onomàstica ibèrica i aquitana (...)”.
44) Beixalís. COROMINES (OnCat): “Els enllaços lingüístics que n’indico en ETC. 31, es
mantenen en ferm, i com en Béixec i B(e)ixessarri (infra) hi hem de veure una variant
del ibero-basc BASO / BESO ‘mal país i emboscat’, cosa que convé igualment a la
situació de Beixalís”.
45) Les Berques (Arinsal).
202