Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Solà, molt propers a l’Hortoell també es localitzen els topònims els Lladrers i Clot de les Allaus que ens
indiquen la persistència i repetició d’aquets fenòmens d’inestabilitat. En el mateix vessant d’Engordany,
el 24 de juny de 2015 també es va produir una nova esllavissada. Antecedents ETIM. COROMINES
(ETC) referint-se al Pic de l’Hortell (parròquia d’Ordino) assenyala: “és probable que el nom del Pic de
l’Hortell, sobre la Coma de Llorts, es refereixi a algun pletiu o naixor d’aigua verdejant com un hort (si
no és un diminutiu de Llort[s])”. Per Llorts (ETC) indica: “que podria ser el basc lurte ‘esllavissada de
terres’, ‘allau’ (o potser tenint en compte la pronúncia actual amb o oberta el basc lorr = castellà acarreo,
lortu ‘acarrear”. D’altra banda, PLANAS et. al (2013) assenyalen que Hortoell és d’arrel bascoide,
emparentat amb el basc actual “lurte” (esllavissada, despreniment de pedres), essent un topònim molt
interessant ja que és una forma que es troba a cavall entre un topònim Hortó amb terminació clarament
precatalana (-o) al qual se li afegeix una sufixació romànica (-ell). Veure:
http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/literatura/28/28131157.pdf
3 L’HORTELL: 1) Pic de l’Hortell: nom d’una muntanya aigües amunt de Llorts i El Serrat (parròquia
d’Ordino) que presenta una forta dinàmica de vessant (corrents d’arrossegalls) i activitat allavosa. 2) Els
Hortells, Torrent dels Hortells, Cortal dels Hortells: nom d’un vessant, un cortal i un barranc situat a
Auvinyà (parròquia de Sant Julià de Lòria), el sector correspon amb un antic gran moviment de vessant
on s’ha incidit el torrent dels Hortells que, a la vegada, presenta marcades morfologies de corrents
d’arrossegalls. Antecedents ETIM. COROMINES (ETC) assenyala: “és probable que el nom del Pic de
l’Hortell, sobre la Coma de Llorts, es refereixi a algun pletiu o naixor d’aigua verdejant com un hort (si
no és un diminutiu de Llort[s])”. Per Llorts (ETC) indica: “que podria ser el basc lurte ‘esllavissada de
terres’, ‘allau’ (o potser tenint en compte la pronúncia actual amb o oberta el basc lorr = castellà acarreo,
lortu ‘acarrear”. D’altra banda, PLANAS et. al (2013) assenyalen que Hortell és d’arrel bascoide,
emparentat amb el basc actual “lurte” (esllavissada, despreniment de pedres) amb una arrel preromana
(l)ort- on se li va afegir un sufix diminutiu romànic -ell. Per tant, designaria l’esllavissada de terres, o de
neu, petita. Veure: http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/literatura/28/28131157.pdf
4 ELS HORTONOUS: nom d’una partida d’un vessant que coincideix amb un lòbul secundari (i més
recent) del gran moviment de Certers. El vessant de Certers-Nagol ha estat afectat geohistòricament com
a mínim per tres gran esllavissades; així mateix, el col·luvions (sediments) generats per aquestes
esllavissades també han estat afectats per corrents d’arrossegalls que han provocat fortes incisions en el
sector de Nagol circumscrites dins del torrent del Nedó. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat)
assenyala: “noms (...) relacionats avui amb Hort, però realment derivats d’un radical diferent, que deu ser
d’origen preromà. (...) ETIM. En definitiva, tot plegat ha de venir del nom de planta preromà ART-, les
diverses variants i derivacions del qual vaig exposar en el DECat, I, 363-364: artos arag. i asturià;
ARTIO- (d’on el català arç), ARTIA (Salarça, mossàrab árča, etc.). Aquí en forma derivada *ARTONE”.
D’altra banda, PLANAS et. al (2013) apunten que és d’arrel bascoide, clarament emparentat amb Lòria,
Llorts, l’Hortó, etc. i amb el basc actual “lurte” (esllavissada, despreniment de pedres). Veure:
http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/literatura/28/28131157.pdf
5 LLORTS: petit poble situat a la vall de la Valira del Nord (parròquia d’Ordino) -Lorc (A, 76, 1176), Lorz
(A, 111, 1231), Lorz (C, 57, 1364), Lorez (C, 109, 1394), Lortz (D, 8, 1405), Lorts (D, 11, 1407), Lorts
(D, 16, 1410), Lorç (D, 62, 1448), Lortz (D, 90, 1470), Lors (D, 99, 1482), Lors (D, 107, 1489-1492),
Lors (D, 118, 1499). Altres mencions recollides per Planas et. al (2013): Lorç 1162, Llors 1717, Lleo
1726-56, Horts 1771-1779, Llorts 1786, Horto 1846, Llors 1849, Llors 1861, Llorts 1863, 1875, Llors
1874, Liors 1884, Llors 1885, 1890, 1912, Llorts 1890, 1892, 1924-. El nucli de Llorts s’emplaça damunt
del con de dejecció del riu de l’Angonella, el qual ha estat afectat històricament per fenòmens de corrents
d’arrossegalls provinents de la vall de l’Angonella fruit del desmantellament d’antics dipòsits glacials
situats dins d’aquesta coma. Així mateix, la zonificació de perillositat geològica grafia clarament aquesta
problemàtica. La gent gran del poble explica que antigament l’església havia estat ubicada en el sector on
ara es troben ‘els Camps de l’Església’ i que una torrentada provinent de l’Angonella –en concret del
sector conegut com ‘els Xaragalls’- la va destruir; de fet sembla ser que arran de l’excavació per a la
fonamentació de l’aparthotel Fitjat van aparèixer antigues estructures possiblement arrasades per algun
d’aquests episodis. Antecedents ETIM. COROMINES (ETC) assenyala: “Llorts < lŭrtes (basc lurte
‘avalanche”. COROMINES (OnCat) indica el mateix: “Llorts ve del basc lurte ‘esllavissada’ (ETC. I,
85)”. Així mateix, d’acord amb PLANAS et. al (2013) també és d’arrel bascoide, clarament emparentat
amb el basc actual “lurte” (esllavissada, despreniment de pedres). Veure:
http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/literatura/28/28131157.pdf
150