Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Conclusions
Fisiogràficament assenyalem que topònims Aspada, Asparró, Aspedius, Asparroigs ens assenyalen
llocs escabrosos amb presència de roca, en unes ocasions, en altres amb presència de col·luvions
(sovint a l’abric de ressalts de penya). D’altra banda, lingüísticament no està clar que aquests casos es
puguin relacionar directament amb el basc haitz –pe (on as < atx < haitz ‘roca’ i –pe ‘sota de’),
sobretot si plantegem sospites en les nostres terres potser d’alguna variant en *anitz (veure grup
anyós). Així doncs, tot i tenir força clar en cada cas el significat fisiogràfic dels topònims andorrans,
no estem en condicions de discernir amb prou convenciment el seu origen per cada cas; sense poderse
decartar en ocasions que es tracti del resultat de fórmules evolucionades a partir del mateix llatí
ASPĚRU, SPATULA (tal com sembla que és clar que passi en els indrets anomenats Aspra o Aspres).
1 ASPARRÓ: important protuberància rocosa situada per damunt de Certers (parròquia de Sant Julià de
Lòria).
2 ASPADES: partida situada aigües amunt de les bordes de Redort (Segudet-Ordino) coincidint amb un
serrat costerut on aflora el substrat rocós (cingle).
3 ROCA D’ESPANA: pic rocallós de 2521,9 metres situat aigües amunt de Tavascan al municipi de
Lladorre (Pallars Sobirà).
4 ROC D’ESPÀ: mola rocosa situada per damunt de Barruera (Vall de Boí).
5 ROCA ESPADER: punta rocosa situada al municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà).
6 AIZPARAZ: situat a Navarra, segons BELASKO (1996) és el turó central dels tres que formen el límit
sud de Zugarramurdi i Baztan, és un cim obert amb gran lloses de pedra sobre sòl amb herba. ETIM.
BELASKO (1996) assenyala una etimologia relacionada amb haitz ‘penya’ i baratz(e) ‘sepultura’.
7 AZPARRO: paratge del municipi d’Ultzama (Navarra). ETIM. BELASKO (1996) assenyala, tot i que
dubtosa, una etimologia relacionada amb haitz ‘penya’; així mateix, indica que el segon element és una
variant assimilada de berro ‘fractura’, de manera que el topònim pot tenir un significat de ‘fractura de la
penya’.
8 ASPARROIGS: partida situada aigües amunt de Soldeu (parròquia de Canillo), en concret a tocar del riu
Xic, al peu del vessant dels Fontanals. L’indret es caracteritza pel cromatisme rogenc dels col·luvions que
hi afloren.
9 ASPEDIUS: partida situada al vessant del pic de Nou Fonts de la Peguera (parròquia de Sant Julià de
Lòria). Aquesta contrada destaca per la gran quantitat de pedruscall esmicolat que es troba en superfície
en forma de tartera i litosòl que forma el petit serrat que separa les aigües del torrent dels Aspedius i d’un
torrentill afluent del riu de Llumeneres.
10 ASPADAROIA: partida del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça) situada a la fondalada de la
Vall de Boí, per damunt de Castilló de Tor.
11 AZPARREN: poble navarrès del municipi d’Arce. ETIM. Segons Belasko
(http://mikelbelasko.blogspot.com/2009/10/azparren.html) té un significat de ‘sota la penya’. Del basc az-
(variant de (h)Aitz penya) i -barren ‘part inferior’.
12 ASPE: 1) Muntanya situada al capdamunt de la vall d’Aísa (Osca) i de la vall d’Aspe. ETIM. és un
compost de (h)A(i)tz, ‘roca’ i pe (be) ‘sota de’.
13 ATXONDO: municipi de Biscaia pertanyent a la comarca de Durango ‘Durangaldea’. ETIM. Axpe
Achondo (en basc i oficialment Atxondo) és un compost de (h)A(i)tz, ‘roca’, penya i ondo, ‘al costat de’;
és a dir, ‘al costat de la penya’. A la vegada, Axpe significa ‘sota de la penya’.
87