Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Vall d’Aspe: vall del Bearn situada al vessant nord del Pirineu molt a prop del límit amb Aragó. El cim més alt és el pic d’Aspe (Osca). L’asparró (Certers, Sant Julià de Lòria) Les Aspades (Redort, Ordino) Els Asparroigs (Soldeu, Canillo) Els Aspedius (St. Julià de Lòria) 88
5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borrissol és la mala herba que creix als horts per excés d’humitat, els pastors d’Andorra també anomenen borra a l’herba fina que creix als prats i que les vaques no es mengen, aquest terme també és utilitzat per anomenar de forma general la brutícia o la pols que s’acumula en els indrets; així mateix la borrufa és la nevada transportada pel vent, és a dir, els borrons de neu que el torb arrossega des del nord del país cap al sud. D’altra banda, es detecten una sèrie d’altres noms que semblen respondre a realitats diferent; per exemple Manel RIERA (1992: 170) va recollir del parlar d’Andorra que burs és una ‘font a terra amb un gran doll d’aigua’, el mateix RIERA (1992: 159) va indicar que a Andorra s’utilitzava la variant borbolla per anomenar una bombolla. A Andorra hi ha, també, paratges anomenats Bor 1 (Gorges de la Bor 1 , riu de la Bor 1 ); fisiogràficament, però aquests indrets es caracteritzen per coincidir amb passos o conductes estrets, per on emana aigua de forma sorollosa i turbulenta (a borbolls, com en ebullició: amb molta escuma i bombolles). A prop d’Andorra, a la Cerdanya, hi ha la Fou de Bor 1 que és una cova per on brolla aigua quan el sistema càrstic del torrent del mateix nom és alt. Hi ha igualment en terres catalanes fonts cabaloses que criden l’atenció perquè reben noms de l’estil Bordonera 2 o també indrets amb tolls i salts d’aigua, com per exemple, a Borredà 3 (Berguedà). Així mateix, al Principat d’Andorra també hi ha un indret anomenat calm de Borrut 4 des d’on neix per un vessant el riu del Gargallet (amb unes incisions torrencials molt marcades) i per l’altre el riu de Caborreu que també destaca per una important dinàmica torrencial i perquè en la seva capçalera hi arrenca un rec que dóna aigua cap als prats del terme d’Arcavell (Alt Urgell). Fisiogràficament sembla, doncs, poder-se interpretar una relació física directe entre pas estret (conducte, fou, cova, forat, engorjat, barranc), emanar o rajar líquid sorollosament a borbolls, fent bombolles, esbornacs o esvorancs i el nom que reben alguns indrets on es donen aquests fenòmens. Lingüística romànica El terme bor o bur o borb o similars més aviat fa tota la impressió de ser onomatopeic, reproduint el soroll de l’aigua brollant o borbollejant. En ésser de tipus onomatopeic, és quasi normal, o natural, que en altres idiomes (cf. infra l’opinió d’Ibarretxe en relació amb el basc) el terme sigui semblant o idèntic. Lingüística preromana (basc) IBARRETXE (2012: 156) assenyala l’existència de les onomatopeies basques bor-bor i bur-bur utilitzades justament per designar l’ebullició de l’aigua. Efectivament bor-bor és una onomatopeia utilitzada en la zona basca amb el sentit ‘ebullició’, però tractant-se d’un so onomatopèic sembla arriscat relacionar qualsevol so bor-bor / bur-bur amb l’eusquera. Amb tot, és evident que es tracta d’una paraula preromana. Tot seguit es recullen alguns usos, accepcions i exemples d’aquestes veus: LOPEZ-MUGARTZA (2008: 236) inclou un petit diàleg de l’any 1986 amb l’antic alcalde d’Isaba, Sr. Orestes Tapia, en el que apareix la paraula borbotón: «—Y había una fuentica por aquí… ¿no? —nik egin galdera eta Orestes Tapia jaunak erantzun— —Sí aquí, por aquí hay unos ibonicos… —Entonces hemos quedado que los ibones son como unas fuentes o así… ¿no? —neronek— —Sí, unas fuentes que salen… —A borbotones igual… —Sí, de abajo para arriba… por eso llamamos Los Ibones.» 89
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 53 and 54: 3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 57 and 58: 4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 63 and 64: L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 73 and 74: Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 79 and 80: 5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 87: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 93 and 94: Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 101 and 102: Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 107 and 108: Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110: 5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 113 and 114: 5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 117 and 118: 5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 121 and 122: 5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 133 and 134: Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136: 5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 143 and 144:
Page 145 and 146:
Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
La Nogreda (con de dejecció de la
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
Page 205 and 206:
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Page 211 and 212:
Page 213 and 214:
Page 215 and 216:
Page 217 and 218:
Page 219 and 220:
Page 221 and 222:
Page 223 and 224:
Page 225 and 226:
Page 227 and 228:
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?