Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
plural de NUCETUM ja llatí clàssic (Estaci, Tertul·lià); col·le. de NUX, que en llatí
designava no sols la nou i fruits semblants, sinó l’arbre –la noguera (p. ex. En Virgili i
Titus Livi) (…)”.
ANGLADA (1993) assenyala: “la forma femenina prové del llatí NUCARIA, mateix
significat”; així mateix, també proposa una altra etimologia pel cas dels rius Noguera:
“Un xic escampats trobem (com al Pallars) els rius Noguera, Nogueras, Nogueruelas,
apel·latius que C. José Cela en el seu Viaje al Pirineo de Lérida, 1965, creu de filiació
basca amb el significat de ‘torrent impetuós’, torrent de muntanya. Nosaltres creiem
que és relacionable amb el terme basc (Roncal) ugarre, torrent”.
En el cas dels RIUS NOGUERA, COROMINES (OnCat) també va exposar que devien
presentar una arrel diferent de NUCARIA, en part justificant-ho perquè en les
mencions medievals (s. VIII-IX) aquests cursos d’aigua ja apareixien escrits com a
Nocaria 772, Nocharia 833, Nogaria 834, Nocariae 866, etc. quan en aquell moment el
llatí vulgar ja havia evolucionat NUCARIA cap a *NUX i també perquè en català la forma
antiga per denominar l’arbre és noguer (essent també localment la més estesa). Així
mateix, Coromines va plantejar que aquest nom devia estar relacionat amb alguna
característica del riu, en concret va associar a que eren navegables tot apuntant un
ètim AMNIS NAU(I)CARIA (atenent que alguns d’aquests rius eren utilitzats
antigament, mitjançant rais, per al transport fluvial de la fusta).
128) Estany de la Nou. COROMINES (OnCat) inclou aquest topònim dins l’entrada
LA NOU: “Estany de La Nou a Andorra (Anyós, Relació de la Vall d’And., a 1838, p.11).
(...) ETIM. No hi ha cap raó vàlida per dubtar que ve del nom llatí i romànic antic de
l’arbre que fa nous –la noguera. Arbre que en llatí clàssic i antic no tingué altre nom
que NŬX, NŬCIS (Virgili, Livi, Plini, etc. m veg. Ernout-M. etc.) i és encara noce (m.) en
italià i buc en romanès; i es manté amb aquest valor, dialectalment, en altres dominis
(...). Es tracta, doncs, d’un NL paral·lel als formats d’altres noms d’arbre, que designen
pobles, llogarrets, etc. a tot el domini català, com Pi, Freixe, Lledó, El Boix, L’Alzina,
L’Avella, Polop (< moss. De PLOPPU ‘pollancre’), Cirers, Alcarràs, etc.; encara que
aquesta aparegui aplicada sovint a paratges muntanyencs, i fins a un estany, també en
aquests llocs han pogut créixer nogueres més o menys nanes o estèrils, que justament
per llur raresa, donaven peu a designar un accident del terreny, marcat en forma
remarcable per l’aparició de l’arbret. (...)”. ANGLADA (1993) indica: “Tant aquest
estany com un altre que surt en la hidronímia pirinenca, no sembla pas raonable de
relacionar-lo amb el fruit del noguer. Malgrat aquesta incongruència -al–nostre parertrobem
a la Cerdaya francesa l’estany de Lanós, (o Lanoux), l’etimologia del qual, Vidal
(Guide, 413), l’atribueix al llatí ILLA NUCE, ‘la nou’. La fisiografia d’aquests estanys i el
seu règim de proveïment d’aigua inclina a veure-hi una aportació d’aigua subterrània,
la qual manté un nivell constant regulat pel sobreeixidor. L’aportació dels torrents al
citat Lanós, és minsa, i en canvi el cabal del torrent de Lanós era molt important.
Abans de la construcció de la presa (barrage), havíem comprovat aquest fet. Pel que fa
a l’estany de La Nou andorrà –vegeu mapa nº 18 de la cartografia oficial- resulta clar
que té l’alimentació freàtica. Aquest fet queda palès amb el nom romànic de Noc,
procedent del llatí *NAUCU (derivat de NAVIS). Reforça aquesta etimologia el topònim
Noc d’en Cols: font o brollador d’aigua situat en la comarca d’Olot, en terreny
volcànic”.
222