Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

6. ANÀLISI I CORRELACIONS DE TOPÒNIMS: Lligar caps A grans trets els topònims individualitzats a través de l’anàlisi fisiogràfica són bàsicament orònims (formes del relleu), hidrònims (designacions de masses d’aigua), cromònims (colors), hodònims (vies de comunicació) i fitònims (noms de plantes). El treball consistent en efectuar anàlisis lingüístiques, tant des d’una òptica de la llengua romànica (principalment català) com des del basc (com a llengua preromana), en conjuminació amb els trets fisiogràfics individualitzats per a cada grup toponímic ha donat peu a casuístiques diverses (veure quadre resum, al final d’aquest apartat). Així, mentre que per alguns topònims la lingüística està en la línia de les constatacions que es desprenen de l’anàlisi fisiogràfica, en altres hi troba més dificultats ja que es dóna el cas que els resultats de les comparacions fisiogràfiques no sempre s’ajusten a les alternatives lingüístiques més elementals, o que eventualment podrien semblar més directes a l’hora d’interpretar alguns topònims. Així mateix, hi ha també alguns casos en què la filologia troba eventuals impossibilitats o incompatibilitats lingüístiques en l’estudi que efectua de les observacions que es desprenen de l’anàlisi fisiogràfica. Hem de reconèixer que molts dels topònims presumiblement preromans del nostre àmbit territorial són francament opacs a la vista del basc actual. Tanmateix, això tampoc ens ha d’extranyar perquè no hem de perdre de vista que, fins i tot, en alguns casos podria ser que aquests topònims no es subjectessin bé a la matemàtica de la Fonètica Històrica, ja que fàcilment en la seva evolució al llarg del temps sembla que hi poden haver concorregut les decisions, a vegades equivocades, dels escrivans així com els canvis fonètics arbitraris provocats per diferents idiolectes dels parlants. No obstant, tot i aquesta disparitat, hem convingut necessari presentar tots els resultats ja que potser en un futur quan es disposi de nova documentació algun dels casos que no sembla coherent tal vegada podrà ser explicat. Des d’un punt de vista lingüístic també és interessant remarcar que sembla que es poden diferenciar tres grans grups toponímics. Un primer grup és de clar origen onomatopeic, amb morfologies i arrels arcaiques (monosil·làbica), però amb una distribució molt estesa (amb casos a nivell europeu) i difícil d’adscriure a una llengua. Aquest tipus de topònims (per ex. ‘Bor’, ‘Garganta’) no són, per tant, indicatius a l’hora d’intentar determinar un eventual antic contínuum lingüístic entre el nostre àmbit d’estudi i el sector pirinenc central i atlàntic (basc). D’altra banda, lingüísticament també es diferencia un grup de topònims que no presenta lligams amb l’eusquera i que tampoc es troben en terres basques. Els topònims que participen d’aquest grup sembla que poden adscriure’s a noms d’origen indoeuropeu - habitualment celta (per ex. ‘Bartra’, ‘Canillo’, ‘Seig’), tot i que en alguna ocasió també podria haver-hi algun topònim que podria tenir un origen o influència llatina (per ex. ‘Valira’)-. Tanmateix, en aquest cas aquests noms de lloc tampoc són vàlids a l’hora d’intentar establir un lligam o contínuum lingüístic entre topònims andorrans i els pròpiament bascos. Finalment, sembla que es pot aïllar una sèrie de topònims que sí aparenten ser indicatius d’un contínuum lingüístic eusquèric entre Andorra i les terres encara actualment 178
Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc basques. Així mateix, dintre d’aquest conjunt sembla versemblant separar dos grups, uns de més clars i directes (més propers a un estadi actual de la llengua basca, per ex. l’hortó >> lurte, rat >> arrate, baser >> batxa, arans>> (h)aran, os >> urtsu) i uns altres que, tot i tenir un certa retirada o aspecte bascoide, no semblen presentar una explicació i interpretació a través de l’eusquera tant directa (per ex. Andorra, Bixessarri, Anyós, Arcalís, Soldeu). 179
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 55 and 56:
Page 57 and 58:
4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 59 and 60:
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110:
5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 133 and 134: Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136: 5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 141 and 142: 5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 145 and 146: Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 155 and 156: 5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 159 and 160: Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 165 and 166: La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 171 and 172: La Nogreda (con de dejecció de la
Page 177: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 181 and 182: 7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?