Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Recentment, al jaciment de les Colomines de Llívia s'han localitzat una sèrie
d'estructures que han estat identificades amb el fòrum de la població, fet que demostra
no tan sols l'entitat urbana de Llívia durant el període altimperial, sinó també la
incidència notable de l'urbanisme clàssic com a element definidor de la ciutat i del seu
caràcter intrínsecament colonial des d'un moment força primerenc del domini romà en
terres cerdanes (CARRERAS et al., 2014) i, probablement, del seu paper primordial en
els processos d'aculturació de les comunitats indígenes per part de l'element llatí.
En qualsevol cas, una sèrie dispersa d'evidències materials, representades especialment
per troballes monetàries des dels darrers temps de la República, evidencien contactes
directes a partir del segle I aC entre les terres de la conca alta del Segre i el Llenguadoc
occidental (PONS, 1986-1989: 220-221), fet que evidencia la importància d'aquesta via
transpirinenca a través de les valls d'Andorra com a nexe important de comunicacions
que, en un moment donat, hauria pogut impulsar el paper central que representaria el
nucli d'Urgell en el nexe entre la vall del Segre i aquesta ruta transpirinenca, arran de la
seva erecció com a seu d'un nou bisbat a partir del segle VI dC (YÁÑEZ i BOSCH,
1998: 352). Amb tot, i malgrat l'existència de certes propostes que plantegen uns
orígens urbans tardoantics a l'actual nucli de la Seu d'Urgell (VILLARÓ, 2004), les
evidències en aquest sentit es limiten a dos enterraments en tegula tardoantics al claustre
de la catedral i a dos nivells revestits en opus signinum localitzats al peu de l'antiga
església de Santa Eulàlia (VILLARÓ, 1998). Si el primer jaciment podria estar vinculat
a un primer recinte eclesiàstic o fins i tot catedralici, el segon potser estaria relacionat
amb una explotació agrària, tot i que també s'ha volgut posar en relació amb un possible
baptisteri vinculat amb la primera catedral (SALES, 2011: 129). Cal recordar, en aquest
sentit, la feblesa de la implantació dels nuclis urbans en ple Pirineu, tendència de la qual
Iulia Lybica en seria, precisament, una de les poques excepcions, i que normalment els
nuclis d'aquesta naturalesa es concentren al peu de la serralada (RICO, 1997: 295-296).
La ciutat romana és el nexe que articula la colonització romana amb la realitat indígena
del territori al voltant d'un indret central que organitza l'explotació dels recursos de
l'àrea circumdant en benefici dels colonitzadors. En el cas de la conca alta del Segre, i
davant l'absència de cap altre nucli de característiques similars dins d'una rodalia
àmplia, seria la ciutat de Iulia Lybica el centre que explotaria els recursos de la rodalia,
que inclouen un ampli ventall encapçalat per la producció ramadera, singularment els
porcs, molt valorats a Roma, que configuren el principal producte de l'exportació
ceretana, i també les ovelles per la seva producció de llana, així com la producció
minera (OLESTI i MERCADAL, 2005: 307-308).
En relació a l'explotació minerometal·lúrgica, hi ha clares evidències de la pràctica
d'aquesta activitat a partir del segle I dC al jaciment del Goleró, a la serra del Cadí,
arran de l'excavació de dos forns de grillat de mineral de ferro, en actiu entre els segles I
i II dC (PALET et al., 2007: 245). També a Andorra, al jaciment de Camp Vermell de
Sant Julià de Lòria s'han trobat indicis d'activitat metal·lúrgica a partir del segle V dC
(FORTÓ i VIDAL, 2009: 256), per bé que, de moment, sembla que els forns del Goleró
respondrien a una explotació a petita escala, destinada a un consum local (EUBA, 2009:
95) i, en el cas de Sant Julià, encara semblaria d'un abast més limitat (FORTÓ i VIDAL,
2009: 256). Paral·lelament, hi ha indicis de l'existència d'una mineria aurífera a gran
escala a la Cerdanya, segons rebel·len les primeres prospeccions al jaciment de les
Guilleteres d'All. Amb tot, en el moment actual encara no hi ha evidències palpables
d'una activitat que, en cas de confirmar-se, podria erigir-se en un motor potent de
43