Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
(2) ‘Basa-’ (continuador de baso ‘bosc’ en el primer element de la composició).
Els anteriors exemples, més o menys incerts, tenen els seus correlats diàfans en els topònims que
contenen clarament la paraula basca baso ‘bosc’ o “monte bajo” (garriga, rebolls, sotabosc). Són
molts els exemples que es disposen en la toponímia d’aquesta zona del Pirineu (Navarra i Aragó)
LOPEZ-MUGARTZA (2008: 351-2) recull: Santa Engracia (Zuberoa), top. «Bassagache» (1914),
«Bassagaix» (1914), «Passagaixpia» (sic, 1914); Larrau-Larraine (Zuberoa), cognom. «Bassagaits »
(1832). I a la vall de Roncal, a Burgi, top. Basagatxa, Basagatxburua, Basari, Basariondoa,
Baxondoa: “el ter.no de baSsondoa” (1627); : “el puesto y parte que llaman Baxondoa” (1652); “la
obra de Baxondoa de la Va. de burgui” (1669). En la documentació trobem també aquests topònims
amb grafia j: “el puesto y parte que llaman Bajondoa” (1653); i també el topònim Bajelu (1892) que
sembla que igualment hem d’incloure en aquesta sèrie. A Uztárroz trobem referències al personatge
mitològic basc Basajaun, literalment ‘el senyor dels boscos’: top. BasaJejnburua, Camino que ban a
(1655); Basagein Uturburia, la Punta de Luno o (1806).
Trobem altres topònims veïns en baso que semblen assimilables a aquesta base; així en un dels camins
de transhumància de Roncal a les Bardenas Reales, a prop de la població aragonesa de Biota, es troba
el paratge anomenat El Baso de Biota: “Digo yo Pasqual aroch vezino de la v[ill]a de Roncal que por
q[ua]nto puede hauer tres años de tiempo que estando serbiendo de pastor a pasqual de atocha de
garde con horden que me dio Concertasse el herbago de quatrozientos Carneros y obejas en el
ter[mi]no de biota y assi su cump[limien]to hizo concierto. Con m[arti]n de cenaybe vezino de biota
en que para t[iem]po de tres meses fuesse el dicho ganado al baso de biota a gozarlo y por ello se
pagare a dos dineros por Cabeça por mes” (1623, LOPEZ-MUGARTZA 2008: 4253). Així mateix, a
la població baretonesa d’Arette trobem els indrets anomenats Bassotte de Sacredie (1860; LOPEZ-
MUGARTZA 2008: 5069) i Prébende de Bassot (loc. cit., pàg. 5084).
Així i tot, no tots els topònims de morfología semblant poden ser explicats de la mateixa manera; així
GUILLÉN (1981, § 8.14) recull Lavaza a Panticosa; i ROHLFS (Le Gascon, § 157): «Gasc. labàsso
(E2 G2 H1) f., labàs (D1 E3) m. 'dalle de pierre', 'pierre plate'». En tots aquest casos s’està referint a
indrets on es troben lloses de pedra, topònim molt freqüent a ambdós costats del Pirineu íb.): «En
Gascogne: Cot de Labàsso, Pic de Labàsso, Cuyéu de la Labasso (MEILLON I, p. 273)». ROHLFS
(ib.) continua oferint exemples d’Aragó: «La Lavaza, localité près de Panticosa; Rio de Labaza près
de Gistain; Peña Lavazar, près de Gistain. Probablement dérivé de lapis, lapidem 'pierre', qui survit en
Gascogne sous la forme làbe m. 'dalle de pierre'; A la même base remontent l'anc. prov. labenca 'dalle
de pierre', l'arag. lapiza 'rocher lisse' et l'aran. labáda 'grosse pierre plate' (Coromines 73)».
MEILLON (1908: 154) cita en un document del segle XV el «Pic de la Sède ou de Labassa» en el
terme de Gèdre, a Bigorra, a prop de Gavarnie.
(3) ‘Batxa-’ (precipici): el seu origen és evident que no sembla que estigui amb el basc baso (bosc).
LOPEZ-MUGARTZA (2008: 1842) recull el genèric batxa, potser relacionat amb una altra accepció
de basa recollides en l’Orotariko Euskal Hiztegia de Mitxelena (s.v. baxa): “ᶲ2. (S; Gèze Dv; Foix
ap. Lh, H), basa. Ref.: A; Lrq /baša/. Precipicio. "Précipice" Gèze. "Descente rapide" H. v. amildegi.”
En efecte, no sembla que tingui molt a veure amb el gascó bach, -e amb el que aquest s’ha pogut
relacionar (cf. Palay, s.v.): «adj.- Bas, basse; inférieur; fond, profond, enfoncé, creux, au-dessous... la
bache-bile, la ville base. = s.- Bas, partie inférieure; bas, chaussepied... lou bach, par opp. au haut, le
bas, le fond d'une vallée...»; en el mateix diccionari (s.v. bache): «sf.- Basfond, vallée; déclivité,
penchant. V. bachade. (...) Lou païs qu'ey tout puyes e baches, le pays est tout en monts et vallées, en
montées et descentes; brume bache, brouillard ras du sol; que demoure hens la bache, il demeure dans
le bas, dans la vallée...». Amb tot, sembla meridiànament clar que aquí es tracta d’alguna cosa
diferent, ja que en el cas gascó totes les variants són fricatives, mentre que la palatal és africada en el
cas roncalès.
Cal també tenir en compte la segura relació que tenen alguns topònims en batx- amb l’arrel llatina
vall(em). Curiosament, en l’exemple recollit per MITXELENA (1973 § 596) al Bearn, trobem un
topònim anomenat Arroyo Larçabaig, en el que un nom basc com Larzabal, s’entén per etimologia
popular com poseidor d’un element compositiu en bal (relacionat erròniament amb vallem) pateix una
evolució palatalitzant, de manera que la consonant final ha rebut el mateix tractament que lat. ll en
aquella mateixa posició.
123