Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
2. andur ‘menor’
2.1. MITXELENA (OC VI. FONÉTICA HISTÓRICA VASCA, 18. Grupos de consonantes, pág.
438): “equivalente a rom. menor, etc. El paralelo natural sería gaitz en mod. Basongaiz en
Navarra, de Barasoain gayz. Cf., también en Navarra, Bassagayz (Vassaguaiç), Ugaiçeta, siglo
XIII.”
2.2. MITXELENA (OC IX. ONOMÁSTICA, 1. Apellidos vascos, 1953, 1973, pág. 123): “449.
mizki «objeto sin valor», mizkiño «mezquino», etc. (REW, núm. 5539): Mezquia, Mizquia. Cf.
para el sentido andur, n.o 53b. Se trata de una denominación bastante usada en nombres de
poblaciones: villa Mezquina, quizá el actual Mezquiz en Nav. (año 947, Top. Nav., 87), Mezquiriz
en el valle de Erro (Nav.). Mizkina (Al., 1025), actual Mezquía. Asín Palacios (p. 121) no incluye
ningún topónimo vasco al lado de Mezquín, pequeño río de Teruel. Hay también vasc. mizkin,
mizkiño, etc.”
2.3. MITXELENA (OC IX. ONOMÁSTICA, 1. Apellidos vascos, 1953, 1973, pág. 351): “A
propósito de -gutia (p. 159), es seguro que en muchos casos, según la opinión que entre nosotros
ha defendido sobre todo A. Yrigaray, se trata de una variante de -goitia: es de sumo interés la
sugerencia de Corominas de que puede tratarse de un fenómeno de metafonía románica. Haría
falta para demostrarlo poder comparar la forma oficial del nombre con su variante vasca, pero por
desgracia no he hallado ejemplos: Olazagutía en Navarra es vasc. Olazti, con desaparición de la
sílaba anterior a -ti (la variante vasca no lleva artículo, lo mismo que Altsasu = Alsasua, etc.) y no
he conseguido documentar una variante Olazagoitia, aunque me han asegurado que ha existido.
Pero en muchos otros ejemplos -guti(a), -gutxi(a) significa claramente ‘pequeño, chico,
mezquino’, dur: Nardués Andurra / Nardués, etc.
En aquest sentit de lloc menor en comparació amb altres llocs més grans, Mikel BELASKO (1996,
Dicc. Etimológico, 410) escriu: «Doc. ant. Uçtarroç (1270, NEN); Uztarroz (1268, 1562, NEN);
Uztarroz goiena (1426, NEN); Uztarroz goyena (1366, 1368, 1375, 1427,NEN): Uztarroz goyena
(1532, 1591, NEN); Uztarroze (NEN, ESTORNÉS) (...). Su nombre vasco en el valle era Uztarroze.
La variante que aparece en la documentación Uztarroz goiena equivale a “Uztarroz alto”. Existe
Uztarrozar, despoblado en Urraúl, también llamado Uztarroz Andurra." Uztarrozar significa
Uztarroze Vell i diu que també es diu Uztarroz Andurra, que pot tenir el mateix significat o en
contraposició a Uztarroz Goiena (Uztarroz Alt) aquest pot ser l’Uztarroz Andurra, el pobre, el baix, el
vell...
LOPEZ-MUGARTZA (2008: 4181) documenta de nou en una carta de compra venda de l’any 1616
datada a Urraúl, el topònim Nardués Andurra: « SePan quantos esta pnte. carta e Inposiçion de çenso
Vieren como yo Joan de yribarren veçino del lug.r de yribarren veçino del lug.r de sansoayn del valle
de Vrraul (vendo) otra pieça de doze rouadas con su guerta afrontada con Pieca de Gil perez de la Una
parte y de la otra con el camino Real q. ban para el lugar de nardues andurra..."
D’altra banda, GARCÍA LARRAGUETA (1957) va publicar una carta de venda datada el novembre
de 1257, en la que Frey Juan Jiménez d’Obanos ven al Concejo de Leache la montanya Iguidurri.
D’aquest document extraiem aquesta cita: "...avemos vendido el nostro mont de Andurra por diez mil
sueldos de la moneda corient en Navarra, al concello de Leach..."
Així doncs, pel que fa a la possibilitat que estiguem davant un compost *han + *dur tal i com més
amunt s’ha plantejat, hem d’acceptar, primer, que el topònim s’ha mantingut inalterat des d’èpoques
molt remotes fins a les seves primeres aparicions documentals al segle IX. Suposant que així fóra, en
tot cas, d’existir aquesta divisió, és evident que el primer element compositiu no podria ser del segon
tipus, sinó del primer; és a dir, no sembla que fóra una arrel de tipus *han o *hǎn relacionada amb lau
hankako animalia ‘animal de quatre potes’, sinó més aviat amb els continuadors del primer grup que
es relacionarien amb els números de la sèrie del deu i del bsc. handi ‘gran’ (o ‘gran masa, tope,
demasiado’ segons MARTÍNEZ ARETA, 2003). Pel segon element, l’arrel protobasca apareix
relacionada
69