Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc 1334); Andorra (C, 29, 1340); Andorre (C, 30, 1340); Andorra (C, 33, 1341); Andora (C, 72, 1381); Andore (C, 74, 1381); Andore (C, 86, 1389)-. Des d’un punt de vista lingüístic, és important remarcar que l’assimilació consonàntica -nd- > -nn- > -n-, certament pròpia del català medieval, té lloc o es constata en documents entre els segles XI-XIII; però no es consolida; cosa que passa en altres casos de topònims (Albelda>Albela>Albelda; Manresa>Mandresa>Manresa) atès precisament el caràcter conservador dels topònims, els seus usos oficials o notarials, etc. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat): “Partirem d’un gran principi que ens governa en tots els estudis d’etimologia i història toponomàstica: certs noms d’importància capital, que és probable que ens vinguin des d’edats remotes és temerari (i alhora frívol) entestar-se a estudiar-los des de l’origen; indagar-ne a fons l’etimologia s’ha d’ajornar per a temps futurs en què es tindran documents dels quals no disposem i certes conclusions amb què puguem comptar fermament. Si de noms com Roma, París, Atenes, Barcino; com Hispània, Itàlia; Segre, SUCRO, etc. es considera impracticable aclarir d’on vénen, és raonable renunciar a un estudi últim sobre l’etimologia d’Andorra.(...) En l’any 1957 he constatat de viva veu que ho pronuncien igualment en ò, en els pobles de l’Urgellet (...), a la Conca de Tremp, a la vall del Bosia, i de cap a cap de Ribagorça (1957). Igual a la vall d’Àssua (1956)”. D’altra banda, ANGLADA (1993) assenyala “la nostra conclusió, en definitiva, és la següent: el topònim Andorra s’ha format per l’aglutinació de ando (ibèric) ‘important’, ‘superior’, més iturri-a, ‘la font’. O bé: anti (basc històric > andí) que també significa ‘important’, ‘superior’, ‘molt’, ‘gran quantitat’ i el mateix apel·latiu iturri-a, ‘la font’. Andi significa ‘molt’ amb paraules que denoten certa expansió com les passions, líquids, (subratllat nostre) gasos, etc. (Azcue, op. Cit. Vol I, pàgina 42). Es deu tractar d’una parasíntesi íbero-basca utilitzada en molts altres indrets, com hem anant veient, amb el significant de font important. I quina pot ser tan característica en temps prehistòrics com una font termal?”. 2 DORRES: poble de l’Alta Cerdanya on hi ha uns bonics banys romans (procedents de fonts termals naturals), a tocar hi ha el complex termal de les Escaldes -villa etorres (892), Edorrs (Capbreu del Cartulari de l’acte de Consagració de la Catedral de la Seu d’Urgell s. X-XI), Edors (1011), alodio de Edors (1072), Edorres (1163), Edors (1200), Edorris (1260), Dors (1286-7), P. De Etorres (1286-7), G de Edorres (1286-7),, R. De Edorres (1286-7), Edorres (s. XIII), Edorss (1290), Derros (1359), Dorras (1632), Dorras (1660)-. 3 DÒRRIA: poble de la Vall de Ribes (Ripollès) on hi ha la partida anomenada ‘Font Calenta’ - Duaria (839), Duàrria (Capbreu del Cartulari de l’acte de Consagració de la Catedral de la Seu d’Urgell s. X- XI), Duarria i Durria (1030), Dorria (s. XIII)-. 4 DURRO: poble de la vall de Boí (Alta Ribagorça) –Durro (1064), Durro (1067), Durro (1094), Durro (1281), Dorro (1359)-. *En la nostra enquesta sobre el terreny (11/12-7-2015) els avis del poble ens van confirmar l'antiga existència d'una (potser dues) fonts ‘calentonetes’ (una a la part baixa del poble i l’altra en la part alta, on les dones anaven a fer la bugada). Geològicament i a priori (a falta d’un estudi detallat), aquest termalisme sembla que es podria explicar per la presència de granodiorites molt properes al poble (entre Barruera i Erill). 5 NORRA: 1) Can Norra: masia de Sant Boi de Lluçanès (Osona) situada a prop del Serrat de Norra i de les Fonts de Norra. L'estructura de la construcció de la casa és del segle XVIII i curiosament al costat dret de la porta hi ha una font. Sembla plausible que el nom de la masia ha de ser secundari, i en canvi primari el de l’element natural –fonts i/o serrat– homònim. 2) Cal Norra: masia de Saldes (Berguedà) on en les fotografies antigues que apareixen en la xarxa fa referència conjunta amb la Font d’en Canal. Hem estat informats que durant les obres de consolidació del paller de can Norra (també conegut com cal Ton) “va aparèixer una font” en el moment d’excavar. 3) Ca l’Anorra: a vall de la riera de Gresolet (Berguedà); per la nostra part hem rebut el testimoniatge a ca l’Anorra hi havia “una font d’aigua boníssima”. 6 DORVE: poble del Pallars Jussà situat per sota d’un vessant amb una sèrie de surgències que donen al paratge un aspecte molt més verdós que les seves rodalies. Aquestes surgències configuren una sèrie de barrancs que donen la seva aigua a l’embassament de la Torrassa (riu Noguera Pallaresa) constituint un espectacular con de dejecció. Com a mencions antigues COROMINES (OnCat) va recollir Osue (1281), Usue (1281), Osue (1337), Dosue (1403), Dosue (1408). *Per part nostra fem notar que aquestes formes recorden molt a les del grup OS (possible hidrònim: riu de muntanya); tanmateix, podria ser versemblant que l’actual topònim de Dorve (bastant diferent de les mencions antigues) calgués relacionar-lo amb les surgències; és a dir, en relació entre la ubicació del poble respecte les fonts (sota, ‘en basc behe’, les fonts: Dor(r)-behe: Dorve). 72
Font: http://www.icc.cat/vissir3/ Antiga font calentoneta de Durro (Vall de Boí) Dòrria (Ripollès) amb la Font calenta Granodiorites Camí dels banys romans de Dorres (Alta Cerdanya) Surgències termals al Pont de la Tosca, Escaldes (Andorra) 73 Font: http://www.icc.cat/vissir3/
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 53 and 54: 3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 57 and 58: 4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 63 and 64: L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 71: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 79 and 80: 5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 89 and 90: 5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 93 and 94: Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 101 and 102: Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 107 and 108: Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110: 5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 113 and 114: 5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 117 and 118: 5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 121 and 122: 5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136:
5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 143 and 144:
Page 145 and 146:
Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 147 and 148:
Page 149 and 150:
Page 151 and 152:
Page 153 and 154:
Page 155 and 156:
5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 157 and 158:
Page 159 and 160:
Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 161 and 162:
Page 163 and 164:
Page 165 and 166:
La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Page 171 and 172:
La Nogreda (con de dejecció de la
Page 173 and 174:
Page 175 and 176:
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
Page 181 and 182:
7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
Page 205 and 206:
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Page 211 and 212:
Page 213 and 214:
Page 215 and 216:
Page 217 and 218:
Page 219 and 220:
Page 221 and 222:
Page 223 and 224:
Page 225 and 226:
Page 227 and 228:
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?