Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
afectats inicialment per l’orogènia herciniana i posteriorment per l’alpina. A gran escala
l’estructura que es conserva en l’actualitat es caracteritza per la presència de doms
antiformes entre estructures sinformes. Aquests doms vénen representats pels ortogneis
i/o els metasediments del Cambroordovicià, com l’anticlinori de la Massana o el dom de
la Rabassa, i per materials poc metamorfitzats del Silurià i Devonià al sinforme de Tor-
Casamanya o al de Sant Julià. Així mateix, al final de l’Hercinià es produeix una
intrusió granodiorítica que constitueix els sectors andorrans de Pessons-Madriu-Enclar.
Visió panoràmica del nucli del sinforme de Tor-Casamanya
4.2.2. Marc geomorfològic
4.2.2.1. Fisiografia del relleu
La serralada del Pirineu ha estat retreballada des de finals del Pliocè, tant per les
diferents glaciacions com per processos de dinàmica de vessants, fluviotorrencials,
meteorització química, etc. Per tant, la morfologia i la fisiografia actual del seu relleu és
principalment el resultat de la suma de molts processos morfogenètics.
Al Principat d’Andorra els trets geomorfològics predominants vénen marcats per
l’empremta de les glaceres quaternàries; tot i això per a l’estudi dels noms de lloc també
és molt important tenir present el modelat estructural, el generat per la dinàmica de
vessants (despreniments, esllavissades, allaus, etc.), així com el fluvial i el torrencial ja
que, justament, es constata que sovint alguns d’aquests trets paisatgístics han estat
bastant utilitzats en el passat per fixar els topònims del territori.
Les morfologies estructurals vénen donades principalment per les característiques
intrínseques de la mateixa litologia, podent-se obtenir com a resultats extrems
importants escarpaments o bé zones de debilitat causades per fractures o per la mateixa
naturalesa de la roca (estratificació, foliació, etc.). Així, d’acord amb COPONS
(2005:10-11), al Principat d’Andorra, a grans trets, es poden diferenciar tres tipus de
morfologies: la unitat morfoestructural dels gneissos i les granodiorites (observables a
Incles-Ransol o a Pessons-Madriu-Enclar, respectivament) que destaquen per la seva
important competència enfront l’erosió i que donen lloc a formes de relleu abruptes
(crestes, grans parets rocoses) i habitualment amb un cromatisme més aviat clar (en
comparació amb altres litologies com pissarres o esquistos); la unitat morfoestructural
de les pissarres, fil·lites i esquistos, que presenten relleus menys abruptes ja que són
22