Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
nom del forat; en el fons potser podria fer referència a un antic nom de poblament o abric previ a Arinsal.
La forma Arau d’Arinsal és igual a algunes de les mencions més antigues d’Àreu (Pallars Sobirà).
Fisiogràficament Àreu i Arinsal comparteixen la presència de cons de dejecció propers, en els quals hi
han arribat corrents d’arrossegalls provinents de sectors amb aixaragallaments ubicats en els seus
vessants.
5 ARÀNSER: poble de la Cerdanya –Aranzar Act. C. SdU, Aranser 1011, Arancer 1312, 1355, Aranser
1359, 1662-, situat en una vall (vall d’Arànser) a la dreta del Segre que drena les seves aigües a aquest riu
just després de Martinet. El nucli del poble s’ubica just en un serrat on la vall es bifurca entre les seves
dues capçaleres (pel sector oriental: els Estanys de la Pera; i pel sector occidental: Clot de Fontanals).
Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat i ETC) tot associant-lo amb Arans i Arinsal, i també Aransís
proposa una arrel basca arantze, -ntza (planta espinosa).
6 ARANSÍS: poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà) –Arentis (llegir Arencís 1359)-,
situat en una petita vall al peu de la Serra dels Obacs. La vall es caracteritza per la presència de
nombroses fonts que drenen cap al barranc de Xércoles (font de Tomàs, font del Poble, font Llun, font de
la Coma, les Gotelleres, font del Ruïnal, font de la Roca). Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat i
ETC) conjuntament amb Arans, Arinsal, i també Arànser proposa una arrel basca arantze, -ntza (planta
espinosa).
7 ARAGALL m. (Diccionari català valencià balear: http://dcvb.iecat.net ):
|| 1. Petit corrent d'aigua produït per la pluja recent (Segarra, Penedès).
|| 2. Clot llarguer, produït pel corrent d'aigua d'una ploguda forta (Lleida, Pla d'Urgell, Vilaseca de
Solcina).
|| 3. Corrent impetuós del riu per una pendent (Balaguer).
|| 4. Bolet de l’espècie Hygrophorus irrigatus (St. Celoni).
|| 5. Llin. de Barc.
Fon.: əɾəɣáʎ (Vilafr. del P., Maldà); aɾaɣáʎ (Lleida); aɾɣáʎ (Balaguer); əɾəɣáј (Berguedà).
Var. form.: saragall, xaragall, sargall.
ETIM.: desconeguda. Balari, Oríg. 127, l'explica per l'arrel ar- (del llatí arāre ‘llaurar’) sufixada amb -eg-:
aregare ‘obrir un solc o rec en la terra’, i afegint-s'hi el sufix -all s'hauria format aregall. Aquesta
explicació no és convincent, encara que no és absurda en principi. La forma aragariis que es troba a
documents dels segles X i XI, i les formes aragalio i aragalium que surten en el segle XI, són
llatinitzacions de aragall que no aclareixen l'etimologia d'aquest mot. Montoliu Noms fluv. 20 opina que
aragall és resultat d'una metàtesi del mot hipotètic *agarall i que aquest ve d'una forma llatina (també
suposada) *aquaracŭlu, derivat de aquarium o *aquare ‘lloc d'aigua’; però aquesta teoria encara és més
inconsistent que la de Balari. Sembla segur que per a explicar l’origen de aragall cal partir d'una arrel
preromana arg- o arag- (cf. Coromines DECast, i, 259).
8 ARAVELL i ARAVAGO: Aravell és un poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) situat a
la dreta del Segre, constituint una vall; sovint s’ha confós amb les mencions antigues Aravedre 910,
Heravetere 947, però aquestes es referien a un antic nucli situat a prop d’Arfa (riba esquerre del Segre i
força allunyat d’Aravell). Així mateix, a la vall d’Aravell apareix citat el topònim Aravago al Cartulari de
Tavèrnoles de l’any 912. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat) va postular un llatí AREAM
VETEREM ‘l’era antiga, la vella antiga plana de conreu’ (guiat erròniament per les mencions antigues
Aravedre 910, Heravetere 947). *Des d’un punt de vista fisiogràfic en l’actualitat la vall d’Aravell és
agrícolament bastant productiva (blat de moro, farratges, etc.) –també hi ha un camp de golf, però aquesta
realitat no sembla pas haver estat la mateixa abans de la construcció l’any 1975 del Rec d’Aravell i
Bellestar (un canal de reg), ja que el sector era poc productiu, amb ermals i, en tot cas, amb un predomini
del secà. En aquest sentit, s’indica que una etimologia AREAM VETEREM ‘l’era antiga’ amb un
significat de ‘la vella plana de cultiu’ no respondria pas a la realitat històrica (d’abans de l’any 1975) de la
vall. Així mateix, és important assenyalar que aquesta etimologia també comporta un problema de lligam
de gènere (‘era’ és femení i ‘vell’ és masculí). Aquests fets, junt que en aquest territori la terminació –vell
no sol correspondre al llatí VETERE ens feien sospitar que Aravell i Aravedre / Heravetere potser no
eren el mateix topònim. Gràcies al nostre treball de recerca en arxius hem localitzat i documentat
Eravedre citat l’any 910 (2 anys abans que l’Aravago de la solana de d’Aravell, sense poder assegurar, de
moment, que aquest Aravago sigui Aravell). El document parla d’una disputa de terres situades en el
terme d’Arfa (llavors Asua). Eravedre és una delimitació del terme on es troben aquestes terres, junt amb
Asua, el riu Segre, les Serres i el Grau. Per desgràcia, Serres i Grau són topònims bastant comuns i són
98