Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
trobem, per exemple, a l’Alt Urgell o a la Cerdanya; així mateix, geològicament és
interessant assenyalar que aquestes morfologies també es troben en indrets amb
topònims de l’estil Guillateres, Guillatera, etc.
Uns altres processos destacables que es donen en els vessants de l’alta muntanya
andorrana són els nivals. La dinàmica que deriva de l’acumulació de la neu en qualsevol
de les seves formes i del seu despreniment i desplaçament violent muntanya avall,
genera el fenomen de les allaus. Les esllavissades de neu, o allaus, quan es
desencadenen també poden incorporar part del substrat i de la cobertora vegetal del
pendent. Hi ha diferents menes d'allaus, depenent del tipus de neu que es mobilitza i del
seu estat físic, però essencialment es poden agrupar en tres classes: allaus de neu pols
(neu nova), allaus de neu humida (fusió) i allaus de placa. Fisiogràficament, en el
paisatge el pas de les allaus produeix una destrucció del bosc en franges verticals i
propicia la presència de vegetació oportunista i/o pionera (bedolls -beços en andorrà-,
besurts, etc.); així els vessants afectats per allaus també es reconeixen per les marques
d’impacte sobre la vegetació (arbres amb la capçada tallada, branques trencades, senyals
d'impacte en els troncs, arbres cargolats i inclinats, acumulacions de troncs orientats en
la direcció del flux, etc.) i, tanmateix, també es poden reconèixer per empremtes sobre
la geomorfologia, ja que quan les allaus es repeteixen en un mateix indret hi ocasionen
un solc anomenat corredor o canal d’allau. Les allaus són un fenomen perillós ja que
poden provocar la destrucció de tot el que trobin al seu pas, al Principat d’Andorra
tradicionalment s’ha diferenciat entre les esllavissades de neu de petites dimensions
(llacades) i les de grans dimensions (allaus o llaus, per exemple l’Allau de Soldeu,
l’Allau de les Fonts, l’Allau del Casamanya, l’Allau de Laverdú, etc.).
Finalment, és important recordar que hi ha altres característiques del terreny,
fisiogràficament cridaneres o que senzillament presenten o han presentat en el passat un
interès pel desenvolupament o assentament humà en el territori que també cal tenir
presents a l’hora de realitzar estudis toponímics ja que han estat motiu explícit de
denominació. Ens referim a indrets amb formacions minerals explotables com meners o
mines, llosers, tosquers, argilers (bosc del Menadís, torrent de Plamanera, barranc del
clot del Mener, Cabana dels Meners, Coll dels Meners, Mines de Llorts, Llosers de
Naudí, Lloser d’Ordino, Lloser d’Encamp, Bosc del Tosquer, els Tosquers, l’Argiler,
etc.); en altres ocasions el terme o topònim fa referència a algun mineral en concret
Mineralitzacions de ferro, Basses del Port de Rat (Ordino)
31