Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
el relleu també conserva les més majestuoses morenes laterals, com les existents en el
sector d’Engolasters o les dels Planells de les Basses a Canillo. En aquests cursos mitjos
les glaceres també provocaren barratges laterals, tot propiciant la formació d’estanys
juxtaglacials i la sedimentació de barbes que en alguns casos han estat objecte
d’explotació en forma d’argilers o bòbiles (com l’Argiler de Segudet o la Bòbila
d’Arinsal). En altres sectors, principalment associats a tills laterals o terrasses tipus
kame, la sedimentació que es va donar fou més de tipus sorrenc, formant-se els arenals
o arenys que sovint també han estat aprofitats com a explotacions d’àrids a Andorra.
Engorjat de Sant Antoni de la Grella
Tanmateix, un dels trets fisiogràfics més rellevants del curs mig de la Valira en territori
andorrà és la cubeta de sobreexcavació glacial d’Andorra la Vella, aquesta cubeta,
originàriament tectònica (TURU i PLANAS 2005: 795-802), té uns cinc quilòmetres de
llargada i mig d’amplada i abasta des d’Escaldes-Engordany fins Santa Coloma. El fet
que en aquest sector hi arribessin a confluir la glacera de la Valira del Nord, la de la
Valira d’Orient, la del Madriu i la de Prat Primer hauria propiciat l’eixamplament de la
vall inicial i, fins i tot probablement, la seva sobreexcavació, localitzant-se la seva base
en el sector central a més de 115 metres per sota del nivell actual del terreny (MIQUEL
et al., 2011: 324-327). El registre geològic d’aquesta cubeta evidencia que en el passat
també s’hi van intercalar diferents estadis lacustres combinats amb avenços i retrocessos
de la massa de gel, herència d’aquesta dinàmica són la localització de diferents nivells
amb sobreconsolidacions en el subsòl (TURU, 1999: 203-210) o la mateixa plana que
actualment ocupa la seva superfície (principalment visible a la zona de Santa Coloma).
D’altra banda, en el sector més meridional del Principat d’Andorra la petja glacial és
més difícil de reconèixer, això és degut principalment a dos factors: el primer és que el
glacialisme que hi va arribar amb més vigor fou el més antic (glaciacions Günz, Mindel
i prèvies), essent la Würm de poca intensitat en aquest sector; i el segon que l’empremta
tectònica lligada amb la fossa de la Cerdanya-Urgellet va seccionar i dislocar els
25