Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
1545–Ouest). LOPEZ-MUGARTZA (2008: 4536) recull la còpia del seguiment de les fites entre la
Vall de Roncal i Salazar; en ella es cita un topònim anomenat Segura (1778): “Iten siguiendose por el
mismo horden y linea para arriba a lo mas alto del Cerro llamado, por lo regular por los Vecinos de
Vidangoz Zamarguilea, se hallo en una Pedrera o Picarrita elebada que hace lignea recta y llamada
Segura, a los anteced.tes Moxones, una cruz grabada a pico de martillo...”. A Sansoain, Vall d’Urraul,
també existeix un altre topònims del mateix grup anomenat Mondesegura (LOPEZ-MUGARTZA
2008: 4180; any 1616): “Sea Manifiesto y nottorio a quienes Veran esta escritura publica de poder y
procuracion como en el lugar de Sanssoayn del Valle de urraul... en el termino llamado
mondesegura...”
Eyharsegurigania (1832), citat en el cadastre de Larrau-Larraine a Zuberoa (LOPEZ-MUGARTZA
2008: 4954), també resulta ser un fals continuador de l’arrel segur; en efecte, el primer element
compositiu és basq. eihartze ‘lloc de vegetació seca’, el segon, de nou, basq. guren ‘límit’ i el tercer,
basq. gain ‘port, alt’.
A Bidankoze-Vidángoz (Valle de Roncal), al límit amb Uscarrés-Uskartze, existeix el topònim
Ansegurnea (1898, var. Anseburnea, Arringurnea, Sanseburnea; 1778, Arringurinea) que no tampoc
es pot assimilar un una arrel segur perquè en aquest cas tenim un segon element de composició en
-guren / -gurne, com en MITXELENA (1973 § 295): «guren “límite, linde”: Alzuguren, Ibarguren;
Darizcuren, etc.». Aquest tipus de metàtesi –rena > -rnea és normal a Roncal (LOPEZ-MUGARTZA
2008, 1790-91): així, a Garde, Jirarena (1711), per Girarnea (1724) i, encara, Jiralnea (1850).
A Burgui (Vall de Roncal) LOPEZ-MUGARTZA (2008: 3886 i 5958) també va recollir segons
l’informant de casa Zerrajero, que diuen estral a la destral, però en altres indrets en diuen segur
(‘segureta’ és el seu diminutiu); (pàg. 3886): Segur, la: «el hacha». Segureta, la: «el hacha»; (pàg.
5958): “Aquí estral; en otros lugares el hacha y la segur, segureta”.
Segura també és un cognom a Arette (Vall de Barétous; LOPEZ-MUGARTZA 2008: 5914:
Alexandre Ségure, 1914) i topònim també a la mateixa població baretonesa (Capané Segure et
Tourissau, 1860; id., pàg. 5669), a Lanne-en-Barétous (id., pàg. 5699: Séguro, Sergu) i a Issor (Cam
et Segu, Cam et Segur, 1839; pàg. 5668). Segura també està escampat en terres basques al sud del
Pirineu ja que existeix un llinatge basc que prové del poble del mateix nom a Guipúscoa. Amb tot, que
existeixi un cognom i un topònim major amb aquest nom, no significa que el topònims es pugui
explicar a través de l’eusquera, ni que el seu origen sigui basc (cf. Meyer Lübke REW 7775 sěcūris,
7776 sěcūrus).
Conclusions
Fisiogràficament hem observat a Andorra que els topònims l’Ensegur i Segudet podrien guardar una
relació hidronímica, essent versemblant pel segon una espècie de diminutiu del primer en relació al
cabal que porta. Així mateix, mitjançant una comparació fisiogràfica s’assenyala que fins i tot podria
ser versemblant que poguessin tenir una relació amb altres hidrònims amb una arrel preromana del
tipus preromana Seg-, la qual tanmateix, es desenvolupa pel que fa al vocalisme tònic amb vocal
posterior (és a dir, amb variants /o/ o bé /u/) essent l’exemple paradigmàtic l’antic nom del riu Segre <
Ségorem –cf. la versió llatina Sícoris). Així mateix, assenyalem que fisiogràficament també sembla
que aquets hidrònims podrien guardar algun tipus de relació amb altres topònims Segur “falsos” (en
què la interpretació d’una fortificació “segura” és errònia i, sobretot, no recolzada per la
documentació), com per exemple la Pobla de Segur, indret hidrològicament singular del Pallars on
s’ajunta el Flamisell a la Noguera Pallaresa.
Des del punt de vista de la llengua basca, tot i que el nom Segura estigui molt estès no és explicable a
través de l’eusquera. Així mateix, en basc no es detecta cap possible arrel hidrònima preromana
segur- (l’Ensegur, Segudet); llavors, no sembla que pugui ser emparentable amb arrels basques.
Per tant, el fet que la toponímia basca no reconegui com a bascos l’Ensegur, Segudet, etc. i que
hidrònims que fisiogràficament semblin correlacionables es localitzin en un àmbit territorial molt més
ampli que el Pirineu (riu Segura: Funete Segura, Jaén,- Guardamar, Alacant) fa que actualment sigui
millor apartar aquests noms de lloc sospitosos de participar d’una arrel hidronímica preromana a
l’hora d’intentar establir lligams entre la toponímia d’Andorra i la pròpiament basca.
75