Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
lloc on es situa l’ermita de Santa María de Arrako es diu, tal com hem dit, Rincón de Arrako, en
eusquera Arrako Zokoa. Doncs bé, curiosament el DCECH cita els següents exemples extrets de la
toponímia peninsular i insular: a Ordesa, Osca, Faja de Arracón i Sarracons (topònims que cita com
extrets d’un mapa de Schrader), a Mallorca (sic) S’Arracó. Tots aquests topònims els posa en relació
amb l’àrab rukn ‘cantonada’, ‘angle’, el que ens porta molt lluny del punt on volíem arribar. A Ansó
documentem Arrakona, que des d’un punt de vista basc, sembla estar compost d’un primer element
Arrako més un diminutiu. Però des de la perspectiva del DCECH no tindria res a veure, ens quedaria,
només, el dubte raonable.
Coromines diu en el seu diccionari «El nombre del pueblo vizcaíno de Arrancudiaga, 10 kms. al S. de
Bilbao y a 3 de la frontera lingüística, sin etimología vasca –si bien con el sufijo vasco toponímico
colectivo o locativo -aga– me lo explicaría yo como derivado de un vasco *arrankone, que penetraría
en las hablas vascas del Sur de Vizcaya (sustituyendo allí las expresiones castizas baster, zoko, okelu):
como todo río, el Nervión, junto al cual se halla este pueblo, forma allí varios ángulos entrantes y
salientes, y de un colectivo *Arrankoneaga saldría normalmente la forma moderna, por disimilación
de nasales y otros hechos fonéticos muy frecuentes».
Però tornem al principi per sotir d’aquest bucle. Coneixent aquestes objeccions i tenint molt present
que solucions semblants (per exemple Arrako a Navarra, S’Arracó a Mallorca) no tenen
necessàrament perquè suposar orígens semblants; haurem, doncs, de convenir, també per mor de la
navalla d’Ockham, que Arrako és una combinació del topònim Arra i del diminutiu basc –ko: Iglesia
de Santa Maria de Arracoa (Lopez-Mugartza 2008: 5571): Darracq és cognom de Léès-Athas, a
Aspe (op. cit., pàg. 380), D’Arrac ho és de Arette a Barétous (op. cit. pàg. 617). MITXELENA (1973
§ 89) recull: “Arrate (arrate ‘puerta rústica de campo’, ‘seto’, ‘puerto en los montes’): Arratabe,
Arratagibel, Arratola…”, i també cita Arrazua, amb pèrdua de l’oclusiva, possiblement fosa amb la
fricativa. Amb tot, no es pot obviar que, efectivament, un dels termes de la zona d’Arrako es diu
precisament “Rincón de Arranko” (Arrako Zokoa en basc).
Conclusions
Tot i que en el domini lingüístic català hi pugui haver algun coll o port de muntanya en forma de rata
o rat i que d’aquí li vingui el nom, a través de l’anàlisi fisiogràfica comparativa assenyalem la
repetició d’aquesta veu (rat) per denominar llocs de pas a la muntanya (colls, ports). Aquest fet permet
suggerir la possibilitat de relacionar aquesta veu amb el basc (h)arrate ‘pas de muntanya entre pedres’
(harr(i)+ate = pedra+porta) o arra+ate (petita depressió + porta) i, per tant, de prendre-la com un
possible continuador entre Andorra i el sector central i occidental del Pirineu.
D’altra banda, fisiogràficament també hem detectat la ‘curiosa’ semblança entre indrets anomenats rat
amb altres designats Ravell / Revell; no obstant; partir d’arrate (harr(i)+ate) o de *arrate (arra+ate)
per explicar aquests topònims no sembla resultar satisfactori. Per tant, el més prudent és
momentàniament deixar-los de banda, encara que fisiogràficament pugui semblar que tinguin alguna
relació amb alguns indrets anomenats Port de Rat o Coll del Rat.
1 RATA/RAT: Mamífer rosegador, de la família dels múrids; principalment es diu dels individus dels
gèneres Rattus i Mus. Rat tant si és mascle com femella (Ross., Vallespir, Conflent, Cerdanya, Capcir,
Andorra, Vall d'Àneu). ETIM. ALCOBER-MOLL (DCBV) recull: “d'una forma de llatí vg. *ratta (i la
masculina *rattus que ha donat cat. rat, cast. rato, fr. rat, etc.), mat. sign. L'origen de la forma llatina és
dubtós i ha estat molt discutit; G. de Diego Dicc. 5453 suposa que és formació vulgar llatina damunt
raptare; Coromines DECast. iii, 1012, prefereix admetre l'opinió de Spitzer, segons la qual *rattus i *ratta
serien formacions onomatopeiques del soroll que fan aquests animals en rosegar”.
2 PORT DE RAT: coll de muntanya situat a l’extrem de la Coma del Forat (parròquia d’Ordino) que
comunica amb la vall de Solcem-Auzat (Occitània). Crida l’atenció també el topònim Coma del Forat, en
diversos mapes anteriors a l’any 1976 aquesta vall glacial apareix anomenada ‘Coma de Rat’ (Veure Atles
Cartogràfic de les Valls d’Andorra 1692-1976. I en concret en els mapes: ‘Les vallées d’Andorre’ de M.
Chevalier 1925, ‘Mapa General d’Andorra’ de J. Corts 1945, ‘Mapa d’Andorra’ de B. Riberaygua 1946,
‘Aprox. Andorra’ d’A. Cardós 1950, ‘Mapa d’Andorra’ de J. Bacquer 1957, ‘Mapa de Andorra’ d’E.
Kucera 1958, i ‘Andorra i sectors meridionals fronterers’ de N. Llopis 1963). Actualment (aprox. des
110