Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
(H)aran- i (h)ara- són variants d’una mateixa veu. En composició la vocal nasalitzada pot, fins i tot,
arribar a permetre la desaparició total de la consonant nasal. MITXELENA (FLV, 562) cita diversos
exemples de pèrdua de la nasal del primer element compositiu a l’entrar en contacte amb una
consonant lateral (l-) o una nasal bilabial (m-): “Diego CATALÁN, Romance Philology 21 (1968),
415, 424, ha aseenyalat és un excel·lent exemple de -n + l- procedent de Burgos: monasterium S.
Michaelis de Haraluzeia («in alhoz de Aslanzon», 1068), Faranluccia en 1077, Franducea en 1176.
La hipòtesi més simple –i, per això mateix, més versemblant- és la que veu en aquest topònim un
compost de basc. haran 'vall' + luze 'llong' + -a, en relació amb el cognom Araluce, etc. Hi ha –n + m-
excepcional a Lope Aran Mendico, Irache, original vers el 1200, però Pascual de Aramendia 1209,
etc. Veure MITXELENA FLV 1 (1969)”.
Alguns exemples recollits de LOPEZ-MUGARTZA(2008: 1330): són Ara-: Burgui, top. Arapala:
“Item desde el espezificado mojon se baxa linea recta del primer Collado que le sigue y esta sobre el
termino Abarroin llamado por los de la V.a de Burgui y Arapala por los de Salbatierra...”. A Erronkari
(Roncal), top. Araezkiria: “ytm declaramos q. la pieça de arãezqujrja para la dca. andele si queria
benjr a ujuir a Rõnql. sino mãdamos la dca. pieca para catalina” (1480 NPA), “otra pieça en
aranezqajrja” (id.), “el ter[mi]no llamado Arhenezqueria” (1596 NPA), “el ter[mi]no llamado en
Arnazcria” (1615 id.).
Pel cas de Ransol, COROMINES (OnCat) postulà un *Aransol (lloc d’arços, però la vall no destaca
per aquestes plantes); tot i això semblaria més versemblant una arrel *arransol podent fer referència a
alguna característica del camí que hi ha a la capçalera d’aquesta petita vall i que comunicava per una
via més directa Tarascon d’Arieja. Podria per tant, tenir una explicació a partir de la veu pirinenca
arra (petita vall, petita depressió); i tal vegada ser comparable amb el topònim navarrès Larra i
Arrasargia (on hi ha el ‘puerto de los vascos’, pas d’entrada a la vall de Larra, abans La Arra).
Conclusions
Sense posar en dubte que pot haver-hi certs topònims que presentin una arrel ARAN- que puguin fer
referència a indrets amb plantes espinoses (aranyons, arços, etc.) o pruneres (tal com apuntava
COROMINES OnCat) o, fins i tot, que puguin existir en alguns casos noms de lloc amb aquests
mateix lexema producte d’una evolució a partir del llatí AREA (era, espai obert) o ARA (altar); en el
nostre àmbit d’estudi –i sectors propers- fisiogràficament identifiquem altres topònims, també amb
una arrel ARAN, que semblen ajustar-se millor a altres realitats paisatgístiques: valls, rius i, fins i tot,
zones amb aixaragallaments producte de l’erosió per l’aigua d’escolament superficial. De fet, és
lingüísticament coneguda i acceptada la tautologia (neoplasme) Vall d’Aran (Val d’Aran),
sobreentenent la relació amb el basc ‘haran’ (vall). Fisiogràficament l’Aran és justament una vall
nordpirinenca que correspon amb la capçalera de la Garona, riu que travessa la Gascunya i desemboca
a l’oceà Atlàntic. A Andorra, per exemple, els topònims Arans, Arinsal i Ransol designen pobles i/o
valls (comes glacials per on passen rius) amb camps i prats de bona producció; en aquest sentit,
fisiogràficament és poc versemblant una etimologia emparentada amb plantes espinoses o pruneres i,
96