Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
idiolectes dels parlants). Amb tot, reconeixem amb sensatesa que cal ser molt cautes a
l’hora d’analitzar la toponímia perquè és un camp molt relliscós, i amb el que sabem
fins ara, el que podem dir és que l’escenari que sembla desprendre’s d’aquest estudi és
la presència d’una Andorra romanitzada tardanament on no s’hauria de descartar que la
possible substitució de la llengua preromana podria haver estat directament cap al català
(sense passar pel llatí) i on les deixes de la llengua preromana impregnen la llengua
romanç i, fins i tot, la toponímia catalana més arcaica, ja que sovint aquesta també
presenta, per exemple, combinació d’arrels preromanes amb sufixos llatins o
directament hibridacions.
Així mateix, queden encara moltes llacunes que esperem que amb la perseverança
d’estudis toponímics interdisciplinaris, on la fisiografia tingui un pes específic
important, a poc a poc s’aconseguirà anar desvetllant i coneixent una mica més el nostre
apassionant món preromà. En aquest sentit, hem presentat en el present treball de
recerca una nova proposta metodològica per a l'estudi de la toponímia que creiem vàlida
i que convindria, en un futur, aplicar a altres territoris veïns a Andorra, com ara l'Alt
Urgell, la Cerdanya i el Pallars. Perquè la toponímia és l'únic que ens queda de les
parles amb què s'expressaren els veïns que poblaren aquestes terres en un passat remot i,
per tant, l'únic camí que ens resta per desentrellar els seus secrets.
184