Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica al territori a través dels noms de lloc
J
112) Juberri. Ioverre (B1, 4, 985-986), Iioverre (B1, 4, 985-986), Iuverra (A, 34,
1089), Iuverra (A, 76, 1176), Iuverre (A, 111, 1231), Iuverra (B2, 15, 1244), Iuvera (B2,
16, 1246), Iuverra (B2, 31, 1262), Ioverre (A, 120, 1266), Iuvera (B2, 41, 1268), Iuvera
(B2, 42, 1268), Iuverra (B2, 44, 1270), Iuverre (A, 129, 1278), Jovere (D, 10, 1407),
Juverre (D, 113, 1496). COROMINES (ETC II, 25) assenyala: “ tenim mots purament
llatins, de la supervivència dels quals en català no tenim més concretes. Coll de Jou
(sobre Sant Julià), i els seus derivats Jovell i Juverri, vénen del llatí JUGUM ‘cim,
carena’, ‘cap d’una collada”. COROMINES (ETC II, 13) indica: “Passem a les
terminacions característiques. Hi ha les d’origen basc o ibèric en –erri i –arri, més
abundoses al Pallars, però també representades a Andorra, pels poblets de Juverri i
Bixessarri”. Per tant, segons apuntava inicialment COROMINES a ETC es tractaria d’una
espècie de topònim híbrid entre el català ‘jou’ i una terminació bascoide ‘-erri /-arri’.
D’altra banda, COROMINES (OnCat) assenyala: “Com admeto a ETC. II 25, 13 i I 21, és
derivat de jou ‘coll de muntanya’ amb sufix –erri. La terminació no deu estar formada
per composició amb el mot basc –erri ‘contrada, poble’, sinó simplement amb el sufix
català en –ERR, que ha oscil·lat entre –erri i –erre, com ens ho mostren les formes
Juverre, Juverra de quasi totes les mencions antigues. A la fi la llengua s’hi va decidir
per –rri, com ho ha fet generalment en els topònims del NO (Benavarri, Toscarri, Surri,
Punturri). El sufix –erri ha pres un vol molt ample en aquesta banda del Pirineu,
aplicant-se en els parlars de Cerdanya a radicals merament catalans, amb valor
col·lectiu o augmentatiu: camperri, fumaterri (BDC II, 51). Que no hi ha –i veritable,
sinó la forma oscil·lant de –e ho mostra també el petit topònim Juverrussa, que marca
el mapa del Consell al peu de Juverri ja prop de la Valira. Inútil, doncs, cercar per a
Juverri cap arrel basca; p. ex. no fóra admissible imaginar que sigui un compost de erri
amb iaun- ‘senyor’: no totes les n finals basques eren susceptibles de dilució
intervocàlica (...); i el que es produeix en els compostos de iaun no és pèrdua de la –n
sinó canvi en r en la variant Jaur- que hem comentat àmpliament a l’article Jorba”. A
l’OnCat, Coromines es decanta per un nom de formació catalana compost per ‘jou’ i
una terminació catalana (arcaica) –erri / -erre (-ERR)”.
113) Juverrussa. COROMINES (OnCat) l’inclou dins de Juberri quan referint-se al
nom d’aquest poble diu: “Que no hi ha –i veritable, sinó la forma oscil·lant de –e ho
mostra també el petit topònim Juverrussa, que marca el mapa del Consell al peu de
Juverri ja prop de la Valira”.
L
114) Bosc de Llevat. COROMINES (OnCat) dins del topònim LLEVATA, que inclou
Llevat, assenyala: “Llevata és, doncs el resultat de GLEBATA, antic plural (d’un neutre
GLEBATUM) (...)”.
115) Llorts. Lorc (A, 76, 1176), Lorz (A, 111, 1231), Lorz (C, 57, 1364), Lorez (C, 109,
1394), Lortz (D, 8, 1405), Lorts (D, 11, 1407), Lorts (D, 16, 1410), Lorç (D, 62, 1448),
Lortz (D, 90, 1470), Lors (D, 99, 1482), Lors (D, 107, 1489-1492), Lors (D, 118, 1499).
COROMINES (ETC) assenyala: “Llorts < lŭrtes (basc lurte ‘avalanche”. COROMINES
(OnCat) indica el mateix: “Llorts ve del basc lurte ‘esllavissada’ (ETC. I, 85)”.
218