Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Vella i de Nadal o els situats a tocar del poble de El Tarter). Hi ha indrets al Principat
d’Andorra que aquests tarters també són anomenats terragalls o terregalls (com els
Terregalls de l’Alt al Comapedrosa, els Terregalls de l’obaga d’Andorra la Vella, o els
Terregalls del Solanet al pic de la Serrera). Així mateix, les tarteres també poden ser
remogudes per inestabilitzacions i generar corrents d’esbaldregalls, com alguns
reconeixibles al Solà de Nadal d’Andorra la Vella ja que presenten un cromatisme més
clar respecte la massa que els envolta. Les tarteres també es caracteritzen per presentar
una gran porositat, justament les cavitats existents entremig dels blocs (caubers o
escaubers) han estat aprofitades en la prehistòria com a hàbitats, per exemple durant
l’edat del bronze al llarg del Solà d’Andorra la Vella i en especial la zona del Cedre
(CANTURRI 1985: 41). D’altra banda, també hi ha hagut a les valls andorranes
despreniments de magnitud molt gran (que han involucrat milions de metres cúbics),
són les allaus rocalloses com la de la Ramenada al Solà d’Andorra la Vella, o
despreniments de cornisa com alguns situats als Aspres del Solà de Nadal, al roc dels
Castells d’Engordany o la roca de Carcamanyà (entre l’estany Engolasters i la Bartra).
Roca de Carcamanyà, la Batra (Encamp)
A part dels despreniments, les esllavissades del terreny també són uns altres fenòmens
que es donen amb freqüència en els vessants de les muntanyes andorranes. Es poden
diferenciar dos grans grups d’esllavissades, unes de més superficials i unes altres de
més profundes. Les primeres involucren un petit gruix de terres (normalment
formacions quaternàries situades per damunt del substrat rocós amb pocs metres de
potència) es caracteritzen per generar unes morfologies lobulars positives o petites
trencades del terreny i inclouen solifluxions, reptacions i colades de terra (o de fang o
blocs) amb petits fluxos associats. A Andorra les colades de terra són també
anomenades llacades o llaus i han deixat topònims de l’estil Pic dels Llacs, els Lladrers
o Costa dels Edrers –evolució de llaquer-, Bosc de les Llaus, etc.
27