Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
5.2.1. Grup ANDORRA
Fisiografia
Els brolladors d’aigües termals en el nostre territori no són una excepcionalitat, però sí un lloc atractiu
que des de molt antic han estat punt d’interès per al poblament.
Al llarg de la història les fonts d’aigua calenta natural han atret gent de tots els temps i cultures. Se
sospita que ja en època prehistòrica els humans van adonar-se dels beneficis de les aigües termals
(terapèutiques, facilitadores de tasques domèstiques: rentat, neteja, etc). Els grecs foren els qui
iniciaren a Europa el veritable culte a l’aigua termal, mentre que els romans van estendre el poder de
la hidroteràpia per tot l’Imperi. Aquests últims, que tenien autèntica devoció pels banys com a higiene
i per medicina, van construir molts establiments balnearis entorn de fonts medicinals (termes). Les
termes eren edificis públics on la gent anava a prendre banys, i amb el temps van esdevenir una
institució fonamental en la societat romana, ja que representaven un dels principals llocs de trobada,
d’oci i de sociabilització. Els romans van fer dels banys un dels trets més estesos i definitoris de la
seva civilització, segons demostren les innombrables restes termals que es troben arreu de l’antic
Imperi Romà. Aquestes termes en moltes ocasions es construïren sobre antigues fonts calentes ja
conegudes i venerades des de l’antiguitat; hem de suposar que probablement aquest tipus de nova
construcció va propiciar l’aparició de nous topònims de l’estil AQUAE CALIDAE (Caldes, Escaldes),
BALNEARIAS (Banys, Banyeres), etc., desplaçant o deixant en segon terme els antics topònims que
les designaven. L’herència dels noms de lloc d’origen llatino-romànic indicatius d’aquests indrets són
bastant evidents sobre el territori; així mateix, paisatgísticament també hem observat un possible
paral·lelisme d’algun d’aquets paratges amb la presència de topònims de sonoritat preromana.
Per exemple, el topònim Andorra designa tot el Pricipat –valls pirinenques amb entitat pròpia que
constitueixen un microestat europeu-; així mateix, pels andorrans Andorra 1 designa en concret l’indret
on es situa la capital (Andorra la Vella). Paisatgísticament Andorra la Vella es caracteritza perquè es
circumscriu en una cubeta de sobreexcavació glacial amb un fons de vall relativament pla i envoltat
per muntanyes que superen els dos mil metres. Unes característiques, tanmateix, que es retroben en
moltes altes valls pirinenes veïnes i que, per tant, no representen pas un tret excepcional. Andorra –
Andorra la Vella- fisiogràficament sí que presenta, en canvi, una peculiaritat remarcable, un tret que
no és tan habitual trobar en altres indrets, és la la presència de termalisme –situat en particular a
Escaldes-.
Fora d’Andorra, tanmateix, localitzem indrets també amb termalisme que presenten topònims com
Dorres 2 amb els Banys Romans i on també hi ha Les Escaldes, Dòrria 3 on localitzem la Font Calenta
o Durro 4 on quan vàrem preguntar als avis del poble ens varen confirmar que antigament hi havia una
(o dues) fonts ‘calentonetes’ on les dones anaven a fer la bugada.
D’altra banda, paisatgísticament també hem observat que indrets amb presència de surgències
singulars (o rius) també reben noms de l’estil Dorve 5 o Norra 6 .
Així doncs, en base a la fisiografia s’apunta que topònims com Andorra, Dorres, Dòrria, Durro, etc.
semblarien respondre a una antiga forma per denominar fonts o punts d’aigua importants (termals,
cabalosos, etc.).
65