Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
que topònims de l’estil Hortó, Hortoell, Hortell, Hortella, etc. designen paratges que han sofert en el
passat fenòmens d’inestabilitat del terreny o del mantell nival. Un grup toponímic, així mateix, que
entranya informació valuosíssima dels esdeveniments geològics que s’han succeït en un territori i que
en moltes ocasions se’ls ha atribuït una etimologia llatina HORTU ‘hort, jardí’, encara que en alguns
casos, com per Llorts, Coromines ja havia apuntat una arrel preromana emparentada amb el basc
actual lurte, i, per tant, bascoide. El fet que actualment en la zona de parla catalana aquests noms
d’arrel preromana només es trobin en la toponímia els dóna un valor especial, ja que ens aporten
informació fossilitzada de característiques de l’antiga llengua parlada en aquest sector de la Península
Ibèrica.
Les veus lurte, lurta, (lirta antic ronc.), lurt, elurte, alurta, etc., amb ‘u’, són vives en parles pirenques
(basca, aragonesa, i en la variant gascó-occitana) i designen inestabilitats del terreny o del mantell
nival. Així mateix, moltes de les veus pirineques que es consideren assimilables al grup lurta, solen
aparèixer documentades amb vocal ‘o’ en lloc de ‘u’. Fins i tot, en la zona basca hi ha exemples
d’aquesta variant: Apeçal Lortié en el cadastre de l’any 1832 de Santa Engracia (Zuberoa) o Río de
Lort l’any 1586 i Lorte l’any 1703 en els protocols notarials d’Aibar (Navarra) –encara viu avui en dia
(any 1993) amb les formes orals /riolórte, barránko riolórte/ segons la web de Toponimia Oficial de
Navarra -. D’altra banda, lurta apareix en suletí sempre sense labialització (tot i que tots els altres
continuadors de lur ho facin), comportant-se, més aviat, com si la vocal u provingués d’una antiga o.
Així mateix, a la Vall de Roncal existí la variant lirta el que suggereix que aquesta vocal era
especialment inestable.
Com hem assenyalat, a Andorra i a l’Alt Pirineu català aquests topònims es localitzen principalment
amb formes en ‘o’ de l’estil l’Hortó, Hortoell, Hortell, Llorts, etc. (amb alguna variant en ‘u’: tal com
recull COROMINES, OnCat, en el segell municipal de la Parròquia d’Hortó, reproduït per
Z.Rocafort, GGC, Lda., es llegeix Laurto; o parròchia de l’Hurtó en un document de 1615 recollit per
Domènec BASCOMPTE (1997) al Diplomatari de la Vall d’Andorra. Segle XVII). En tot cas, no
existeixen impediments fonològics perquè els topònims andorrans en ‘o’ puguin ser continuadors del
grup lurte. Subratllem, així mateix, la presència del parell consonàntic –rt en aquests topònims perquè
també són presents en altres noms de lloc que tenen una variabilitat important en el seu so vocàlic
inicial art/ert/ort/urt (igualment en la seva variant sonora ard/erd/ord/urd).
1 L’HORTÓ / ELS HORTONS: 1) l’Hortó: nom que rep un vessant aigües amunt del poble de Pal
(parròquia de la Massana) on hi ha cartografiat un antic gran moviment i morfologies d’incisió torrencial i
corrents d’arrossegalls sobre els col·luvions. 2) l’Hortó: nom que rep un vessant aigües avall
d’Engolasters (parròquia d’Escaldes-Engordany) coincidint amb un sector amb surgències d’aigua i
morfologies de corrents d’arrossegalls sobre materials glacials. 3) l’Hortó (i Borda de l’Hortó): nom que
rep un vessant entre Ransol i els Plans (parròquia de Canillo) on s’aprecia en capçalera la morfologia
d’una antiga esllavissada. 3) l’Hortó: nom que rep un sector concret del gran moviment de vessant de
Canòlich-Bixessarri (parròquia de Sant Julià de Lòria) coincidint amb la zona més activa (crida l’atenció
els noms ‘Clot de la Pardina’ i ‘Cortal Nou’ que es localitzen en el mateix sector perquè també deixen
entreveure eventuals afectacions sobre edificacions). 4) Bosc dels Hortons i riu dels Hortons: nom que rep
un vessant aigües amunt del poble d’Anyós (parròquia de la Massana) on s’aprecien sobre el terreny
morfologies d’incisió torrencial i corrents d’arrossegalls; aquest mateix riu rep aigües avall el nom de la
Bixellosa i discorre a tocar del sector dels Oriosos, també coincidint amb un antic gran moviment. 5) Riu
dels Hortons: nom que rep un curs fluvial afluent del riu Muntaner, aigües amunt de Sispony (parròquia
de la Massana), la capçalera d’aquest riu presenta unes espectaculars formacions de xaragalls des d’on
s’han generat en el passat corrents d’arrossegalls. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat) assenyala:
“noms (...) relacionats avui amb Hort, però realment derivats d’un radical diferent, que deu ser d’origen
preromà. (...). En definitiva, tot plegat ha de venir del nom de planta preromà ART-, les diverses variants i
derivacions del qual vaig exposar en el DECat, I, 363-364: artos arag. i asturià; ARTIO- (d’on el català
arç), ARTIA (Salarça, mossàrab árča, etc.). Aquí en forma derivada *ARTONE”. D’altra banda,
PLANAS et. al (2013) assenyalen que hortó és d’arrel bascoide, clarament emparentat amb el basc actual
“lurte” (esllavissada, despreniment de pedres). Veure:
http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/literatura/28/28131157.pdf
2 HORTOELL: nom que rep un sector del Solà d’Engordany (parròquia d’Escaldes-Engordany), vessant
antigament entapissat per materials glacials que han sofert processos de desmantellament. En el mateix
149