Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
colors. Hi ha tots els colors representats: el blanc en Fontargenta, en Rialb i en el Barranc de Montau
sota el Pic de Casamanya (tots dos provinents del ll. albus), i potser Canillo si realment conté l’arrel
cèltica cand- del mateix sentit; (...)». Així mateix, COROMINES (OnCat) va indicar per Canillo un
ètimon preromà pirinenc KANÍKLABE, interpretnat-lo com si es tractés d’una espècie d’híbrid (amb
un radical celta) i explicant-lo com si participés d’una fórmula euscaldun (i/o ibera) de manera que va
postular un radical KANÍK- ‘blanc’ (KAN+sufix IK), un presufix ibèric –LA- i el sufix –BE ‘a sota
de’, amb un significat ‘al peu de la blancor’. Coromines, així mateix, reconeix que “a penes cal dir
que resten detalls que no acabem d’explicar-nos, com s’ha d’esperar de terres on coexistiren els
parlars bascoides, ibèrics, aquitans i indoeuropeus (sorotaptes i celtes), sovint amb hibridacions com
la celtibèrica.
D’altra banda, SALABERRI (2011) a l’article “Pirinioetako euskal toponimoak: direnak eta
diratekeenak” assenyala que diverses interpretacions toponímiques que va fer Coromines de suposats
noms de lloc bascoides són curioses, també indica que algunes són impossibles o amb el sentit girat i
que, tanmateix, moltes no són gens habituals en la toponímia basca. En el cas d’Andorra, exposa que
és lícit voler unir la síl·laba final del topònim (-ve) amb el sufix basc (-be) ‘sota de’ pel cas de la
variant Canillave; però en canvi no ho és pel que fa per Ordinavi (Urdin-a-be ‘sota els grisos’); de
manera que deixa entreveure dubtes en la interpretació de Canillave (Canillo) a través del basc.
SALABERRI (2011: 1024) “Otro ejemplo: Como Canillo y Ordino se documentan, respectivamente, Canillave y
Ordinavi, Coromines (1955: 304), pretende relacionarlos con el vasco -be “sota” (en palabras del profesor catalán, el
mismo “-be” que se halla en Etxabe, Mendibe o Altube 1 ), y podría parecer que es lícito actuar así. Lo que no es lícito,
sin embargo, es pretender ver Urdin-a-be “sota els grisos” en ese Ordinavi, pues en ese tipo de casos, en euskara
habitualmente tendríamos Urdinbe, de la misma manera que hoy en día se dice mahaipean 2 o aulkipetik 3 ”.
1- “Bajo la casa”, “bajo el monte” o “bajo el alto”
2- mahaipean: “(en) debajo de la mesa”.
3- aulkipetik: “desde debajo de la silla”.
Per tant, el fet que en el cas de Canillo, Canigó, etc. no es trobin paral·lels toponímics a Euskal Herria,
que també la toponímia basca no els reconegui com a bascos, i que el mateix Coromines no descartés
que participessin d’una arrel cèltica KAN(D)-, fa que actualment sigui millor apartar aquest grup a
l’hora d’intentar establir lligams entre la toponímia preromana d’Andorra i la pròpiament basca.
Conclusions
Fisiogràficament, tal com ja va adonar-se Coromines, hi ha una sèrie de topònims com Canillo i
Canigó que sembla que tenen relació amb el color blanc (ja sigui pel tipus de litologia del terreny, ja
sigui pel mantell nival que cobreix aquests indrets), sense descartar que participessin d’una arrel
cèltica KAN(D)- ‘blanc’. Així mateix, paisatgísticament semblaria plausible que aquesta mateixa sèrie
potser podria ampliar-se amb altres topònims com Caniforcado o Canòlich. Pel cas de Canòlich, no
obstant, des de la lingüística romànica (catalana) sembla plausible (i més senzilla) potser una
explicació llatino-romànica a partir d’una arrel CANONICUS o, fins i tot, COLONICUS.
D’altra banda, a Euskal Herria no es troben paral·lels amb els topònims Canillo, Canigó, etc.; així
mateix la toponímia basca tampoc els reconeix com a bascos. Per tot plegat, actualment sembla millor
apartar aquest grup a l’hora d’intentar establir lligams entre la toponímia preromana d’Andorra i la
pròpiament basca.
1 CANILLO: poble cap de la parròquia del mateix nom, situat just al peu de Montaup (mont alb o
muntanya blanca) essent el punt més alt el pic del Casamanya. La litologia que dóna la tonalitat clara al
sector són calcàries i calcoesquists devonians per contraposició amb el veí cim del Bony de les Neres
(amb esquistos foscos del Cambroordovicià) i amb els contraforts del pic de l’Estanyó (amb pissarres
negres carbonoses del Silurià) -Kanillaue (A, 5, 819, fals del segle X-XI), Chaniglau (A, 12, 952),
Canilgauuo (A, 21, 1046), Canilau (A, 27, 1046-1049), Kanilau (A, 31, 1083), Canilaui (A, 35, 1092),
Chanillaui (A, 37, 1096), Canillau (A, 45, 1133), Canilau (A, 65, 1162), Canillou (A, 61, 1163), Canilau
(A, 76, 1176), Canilau (B3, 10, 1208), Kanilaut (A, 111, 1231), Caniyol (A, 124, 1275), Canilleu (A, 138,
1289), Canigoll (B3, 14, 1294), Caniyol (B3, 15, 1295), Kanilau (A, 141, s. XIII), Caniyoll (C, 22, 1333),
Caniyol (C, 24, 1334), Canilleu (C, 32, 1341), Caniylleu (C, 34, 1342), Canigol (C, 38, 1345-1346),
Canillo (C, 40, 1347), Caniyoll (C, 44, 1356), Canylheu (C, 45, 1356), Caniyol (C, 46, 1356), Canylleu
(C, 57, 1364), Canilhou (C, 63, 1367), Canylheu (C, 74, 1381), Canilleu (C, 88, 1390), Canilheu (C, 89,
1390), Canilleu (C, 101, 1391), Canyleu (C, 108, 1394), Canylleu (C, 110, 1395), Canylleu (C. 117,
1398), Caniyeu (D, 3, 1401), Canilleu (D, 35, 1430), Canillo (D, 45, 1437), Canilleu (D, 48, 1440),
114