Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
6 G. DE ORTEL: a l’acte de Concòrdia de l’any 1231, entre el bisbe Ponç de Vilamur i els caps de casa
d’Andorra, apareix com a nom de nucli a la parròquia de Canillo un G. Ortel, que segons SALVANS
(2005) apareixerà més endavant com a l’Hortell. Segons ens comentà Martí Salvans (com pers. any 2011)
“El document de 1231 al qual em refereixo cita entre altres 31 homes (caps de casa probablement) de la
parròquia de Canillo entre els quals 5 tenen un sufix que sembla ésser de lloc: G de Cherol, B de Sela,
Marti de Scela, I de Sebra, G de Ortel. Cherol per Querol, Sela i Scela per Sella, partida propera a Canillo
poble, i Ortel”. Així mateix, d’acord amb SALVANS (2005), aquest lloc estaria situat damunt de Lacal
(que fa pensar amb la Callissa, possible carrer embrionari de Canillo). Geològicament aquest indret
coincideix amb la zona amb inestabilitats de vessant existent per damunt del poble de Canillo
(desmantellament de dipòsits glacials i col·luvials).
7 CAL ORTELL: d’acord amb Martí Salvans (com pers. any 2011) “va existir una casa nomenada cal
Ortell a Meritxell durant els segles XVI a XVIII”. L’any 1586 apareix mencionat un Pere Ortell de
Meritxell. Actualment encara existeix ca l’Ortell a Meritxell i hem pogut comprovar sobre el terreny que
es situa damunt d’un vessant amb moltes surgències d’aigua i morfologies d’antigues esllavissades.
Xalet Ortell, Meritxell (Canillo)
151