Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
d’AQUA); per tant, un hidrònim, en aquest sentit recull que “fou qualificat de lloc de moltes aigües,
pensant en els diversos rierols i barrancs que davallen al Ter en l’amplària d’aquest terme”. Així mateix,
tant les característiques hídriques de l’indret, com la gran similitud fisiogràfica i/o toponímica amb
Castellar de n'Hug, Enugall/Nagol. fan, tanmateix, sospitós -des d’un punt de vista fisiogràfic- pensar en
un hidrònim de la mateixa família.
4 LES NOGUILLES: partida d’Artedó/Ortedó (Alt Urgell) coincidint amb la presència d’hidrònims com el
Pou, la Moixa i la Font; també amb morfologies d’inestabilitat del terreny per esllavissades i erosió
posterior (xaragalls).
5 LA NOGUILLA: partida situada muntanya amunt de la Farga de Moles (Alt Urgell) coincidint amb un
sector del marge esquerre del barranc d’Arcavell que es caracteritza per presentar una forta incisió
torrencial i trencaments del terreny que generen esllavissades i corrents d’arrossegalls (antigament aquest
barranc probablement estava associat al topònim Lart : (poble desaparegut al peu del barranc d’Ortoneda
o de Ortonedin, veure grup Hortó).
6 LA NOGREDA: partida de la parròquia d’Andorra la Vella coincidint amb el con de dejecció del riu de
la Comella i del Forn. Aquest sector ha estat afectat en el passat per avingudes torrencials i corrents
d’arrossegalls, fet que també queda palès en la seva toponímia, com per exemple: Font de l’Astrell
(possiblement evolució del mot català medieval astarios i aquest del llatí AESTUARIUM, amb el sentit
de ‘canal o xaragall que queda desbordat –anegat- per aigua’ ).
7 EL NOGUER: partida de la parròquia d’Escaldes-Engordany situada per damunt del coll de Caldes i
molt a prop de les Molleres). L’actual Mas del Noguer, del s. XVII, se situa al marge dret del torrent que
baixa del Pla d’Engolasters a través del Clot de l’Allau, amb importants afetacions torrencials almenys
durant els aiguats de 1937 i 1982. Els propietaris del Mas sospiten que antigament la casa estava més a
prop del torrent. Per damunt de l’hipotètic antic emplaçament hi ha tota una naixença de fonts.
8 EL NOGUER: partida de la parròquia d’Encamp situada a tocar del Mollar.
9 EL NOGUEROL: partida de la parròquia d’Escaldes-Engordany situada a tocar del Pouader.
10 ENUGALL/NAGOL: poble de la parròquia de Sant Julià de Lòria -Enugall (A, 30, 1082), Enegual (A,
76, 1176), Nagol (B2, 8, 1213), Enagal (B2, 13, 1235), Negual (B2, 34, 1265), Nagall (C, 55, 1360),
Nagual (C, 108, 1394), Nagual (D, 102, 1486)- situat per damunt d’una antiga gran esllavissada de
vessant. Sobre els col·luvions d’aquesta esllavissada s’hi encaixa en torrent del Nedó que passa per Nagol
i que fisiogràficament destaca per presentar una marcadíssima incisió torrencial (també per corrents
d’arrossegalls). Antecedents ETIM. tant COROMINES (ETC, OnCat) com ANGLADA (1993) ja
associen aquest topònim a un hidrònim i li atribueixen una arrel llatina AQUALE (reguerots d'aigua:
aigol, agol). No obstant, la presència d’una forma Enugall l’any 1082 -la més antiga no recollida ni
documentada per COROMINES (OnCat)-, conjuntament amb les característiques fisiogràfiques de
l’indret, fa, tanmateix, versemblant pensar –almenys des d’un punt de vista fisiogràfic- en la presència
d’un hidrònim emparentat amb la sèrie de rius pirinencs Noguera.
11
NOU. 1) Nou Fonts: partida de la muntanya de la Peguera, parròquia de Sant Julià de Lòria, culminada
pel pic de Nou Fonts (2606,6 metres). Per la comella de Nou Fonts discorre el riu de l’Escobet; no tenim
constància que a la muntanya hi hagi nou (9) fonts i a aquesta alçada tampoc hi viuen els noguers. En
canvi sí que donem testimoniatge que s’hi han donat esllavissades produïdes per ruptures de bossades
d’aigua del subsòl, generant corrents d’arrossegalls (el 30-8-2014) o grans avingudes torrencials i corrents
d’arrossegalls associats a fortes tempestes d’estiu (el 21-7-2015). 2) Estany de la Nou: estany d’origen
glacial de la parròquia d’Escaldes-Engordany situat a 2231 metres a la vall de Perafita (a tocar de la vall
de Claror). És una massa d’aigua que es caracteritza per no presentar cap entrada superficial; és a dir,
s’alimenta d’aigua subterrània. En la nostra visita sobre el terreny vam comprovar que no presenta una
forma arrodonida (que podria fer pensar en el fruit del noguer, ‘la nou’), sinó més aviat una mica
allargada i bonyeguda (que recorda la closca d’un cacauet); a més a més, a aquesta alçada no hi viuen
noguers, amb la qual cosa no tindria lògica pensar que el nom li pugui venir per l’antiga presència
d’aquest arbre. 3) Font del Noc: font al municipi de la Vajol (Alt Empordà) situada a la capçalera del riu
de la Guilla (afluent del Llobregat d’Empordà). 4) Noufonts: pic de l’Olla de Núria (també riu, coma, coll
i pla) al Ripollès. Fisiogràficament el sector presenta, un gran nombre de fonts (el riu de Noufonts és un
169