Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
4 t pas) Agregació d’altres topònims veïns en cada grup. Seguint criteri d’expert
(geològic, geomorfològic, històric, etc.) s’havia de procedir a la recerca i
inclusió de topònims situats en territoris més o menys propers (a nivell de la
serralada Pirinenca i sectors veïns), que compartissin coincidències
fisiogràfiques i de codi de grup, de manera que es pogués procedir a anàlisis
fisiogràfiques comparatives més completes (trobar coincidències comunes que
poguessin ajudar a desvetllar el seu significat, així com la seva possible filiació
etimològica).
Exemple de comparació fisiogràfica entre topònims andorrans i altres de territoris veïns
Així doncs, vàrem estructurar l’estudi de manera que els dos grans eixos inicials de
treball (contextualització i anàlisi fisiogràfica comparativa) fossin complementaris i
conduïssin a un següent nivell del treball consistent en l’anàlisi filològica de les
potencials arrels resultants, primer en català fins arribar a un nivell irreductible, i
posteriorment complementat amb una recerca de punts comuns amb altres llengües
romàniques veïnes i comparació, dins del possible, amb el basc actual i/o estadis antics
d’aquesta llengua, per tal de trobar possibles continuadors toponímics entre la zona
occidental del Pirineu i els noms de lloc andorrans i, finalment, elaborar propostes i
discussions d’etimologies.
Per acabar, les tres vies (contextualització, anàlisi fisiogràfica comparativa i anàlisi
filològica) havien de conduir a uns resultats i conclusions finals aportant llum nova al
coneixement de l’antic món preromà (lingüístic, històric, cultural, etc.).
17