Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
dels regnes de Toledo en un principi, i de la monarquia carolíngia a partir del segle IX
dC, que decantarà d'una manera definitiva la introducció d'aquests territoris al món de la
cultura escrita, en un moment que, si fem cas dels plantejaments de Coromines, la
llengua "bascoide" que s'hi parlava començava l'última retirada davant de la llengua
romànica.
4.3.9. Conclusió
La contextualització històrica d'aquest dilatat període previ a la cultura escrita a la conca
alta del Segre aporta, malauradament, molt poques evidències sobre les realitats
lingüístiques de les comunitats que hi visqueren. Queda clar que, malgrat que
l’orografia els procurava un relatiu aïllament, al llarg dels mil·lennis les comunitats
locals estigueren obertes a moltes influències que pogueren tenir implicacions
lingüístiques, però només en el cas dels temps més recents, a partir del segle IV-III aC,
podem determinar, arran de les primeres evidències escrites, que aquestes comunitats
estigueren en contacte amb la llengua ibera i, més endavant, arran de la conquesta
romana, amb la llengua llatina, que seria la base de la llengua parlada a l'actualitat. Més
enllà d'aquestes realitats, certament limitades en relació als nostres objectius d'estudi,
només podem afirmar que els primers clàssics que descrigueren aquests territoris
sempre diferenciaren les comunitats que visqueren a la Cerdanya i a ponent dels pobles
ibèrics, per bé que tampoc no especificaren si aquesta diferència es basava en la llengua,
en la cultura material o en una altra percepció que se'ns escapi.
4.4. Contextualització etnolingüística
4.4.1. Eusquera, llengua del Pirineu
4.4.1.1. Introducció
El basc és una llengua parlada
actualment a ambdues bandes
del Pirineu occidental, als
territoris d’Àlaba (Araba),
Baixa Navarra (Nafarroa
Beherea o Baxenabarre),
Biscaia (Bizkaia), Guipúscoa
(Gipuzkoa), Labort (Lapurdi),
Navarra (Nafarroa) i Sola
(Zuberoa).
Mapa dels dialectes bascos segons Koldo ZUAZO, any
1999. http://www.kondaira.net/irudiak/euskalkiakeush.jpg
Així mateix, és sabut que antigament, el basc tenia una extensió bastant més gran que
l’actual. Per exemple, a l’arribada dels romans, més enllà del Pirineu (vers el sud)
l’eusquera també era patrimoni de les terres planes de l’Ager Vasconum, de la ribera de
l’Ebre i probablement arribava fins a les Tierras Altas de l’actual província de Sòria i
47