Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
dels anys 70 del segle passat) la carretera que arriba a la Coma del Forat acaba amb el forat del que hauria
de ser un túnel que donés a la vall sortida cap a Occitània; aquest fet podria haver ocasionat una confusió
o conversió de Rat en Forat. Una altra possibilitat és que el mot Forat d’aquesta coma li vingui del forat
que hi ha al pic d’Arcalís i que fa que pels pastors aquesta muntanya sigui un calendari solar. Antecedents
ETIM. COROMINES (OnCat) inclou el topònim andorrà Rat dintre de l’entrada RATES (Coll de Rates i
altres NLL mossàrabs d’aquesta inicial). En aquest cas dóna per a rates una etimologia llatina RATES,
plural RATIS, en un sentit de tramada de troncs, rai ‘dispositiu per navegar’, on originalment significava
en general ‘tronc, vara, perxa’ (va donar en castellà arcaic rades ‘maderos de construcción’ i ja apareix
aplicat a ‘boscúries’ com a col·lectiu, en Berceo, i en el fur de Miranda de Ebro, etc. (DECat, 50b 12-16);
en DECH IV, 794a 9-13 hi afegeixo un Val de Ratero lleonès (...). Així mateix, COROMINES (OnCat)
també indica: “Fora de l’àrea mossàrab, però, la versemblança topogràfica, orienta cap a RATES o sing.
RATE(M), i dissuadeix del nom del ratolí, en un nom de l’extrem NO d’Andorra: Rat, Coma i Borda de
Rat: és paratge extens d’alta muntanya; oït ‘a rát (1933, exc. 191, Ll. i, 14), al peu del Port de Rat, S. Del
Pic de Cabanyó, el més alt de la gran vall de Tristaina: és el pas més baix (però no el més curt), que duu
des d’Andorra a la vall llenguadociana de Soulsén (dalt d’Auzat). És clar que el nom d’una gran i boscosa
comarca i d’un port, no pas estret, no pot venir de cap comparació (ni que fos molt rebuscada) amb un pas
de ratolí. Però s’explica en forma anàloga als anteriors: probablement per un genitiu plural llatí: COLLIS
RATUM ‘coll dels troncs, de la boscúria”. D’altra banda, ANGLADA (1993) assenyala: “Ordino té
sortida pel N.N.E. vers la vall de Solcèn = sorgint ‘bruixa’ en eusquèric i Port de Rat = arrate, ‘port’ en
basc. És a dir, port de port, una duplicació tautològica vellíssima (...)”.
3 COLL DEL RAT: port de muntanya entre Baiasca (Pallars Sobirà) i la Vall d’Àssua (Pallars Sobirà).
4 COLLDELRAT: poble de la Noguera situat en un coll.
5 COLL DE REVELL: (abans Ravell) coll situat entre Arbúcies i Espinelves (la Selva-Osona). Actualment
hi transcorre l’Eix Transversal. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat) REVELL: “Provinent del llatí
REBELLIS, s’aplica com a sobrenom de caràcter esquerp o indòmit, i a plantes silvestres reconades com
les oliveres bordes o ullastres. Revell és evolució fonètica popular del llatí REBELLIS que es troba en oc.
ant., i en alguns textos catalans arcaics (Muntaner, VidesR.) usen revelar-se per ‘revoltar-se’(...)”.
6 COLL DE REVELL: collet situat a prop de l’Enllaç de Massanes (la Selva).
7 RASA DE REVELL: contrada per on puja un camí que mena al coll de Guilanyà, Navès (Solsonès).
8 TURÓ DE REVELL: indret elevat (pic), també Revell nom d’edificació. Entre el pic i l’edificació hi ha
un coll. Municipi de Pontons (Alt Penedès).
9 TURÓ DE REVELLA: petita elevació en espatllera en un contrafort de la Serra del Pi de Mojó que
constitueix un petit collet entre el vessant i el turó, municipi de Subirats (Alt Penedès).
10 REVELL: paratge a tocar d’un petit coll, municipi de Bonastre (Baix Penedès).
11 REVELL: contrada situada en un coll de muntanya per on puja un camí que mena per una banda a
l’església de St. Miquel de Grevalosa, a un extrem de la muntanya, i a l’altre extrem oposat, a l’església
de Santa Cecília. Municipi d’Aguilar de Segarra (Bages).
12 REVELL: al municipi de Castellfollit del Boix (Bages). A part de ser nom de casa, també hi ha els
topònims Solana del Revell i Obaga del Revell que tanquen una clotada per la qual ascendeix un camí que
mena cap a un coll de muntanya de la Serra del Colomer.
13 REVELL: al municipi de Santa Maria de Besora (Osona). També hi apareixen els topònims Pla del
Revell i Font del Revell i, fins i tot, hi ha una edificació. En aquest cas el topònim també es troba ubicat
en un pas de muntanya per on discorre un camí d’alçada que va des del castell de Montesquiu al castell de
Besora.
14 EL RAVELL: El Ravell de la Massana es situa al peu de l’actual carretera que porta des d’aquesta
població a Erts (antic camí de ferradura), coincidint amb l’indret on comença el camí que mena cap al
Collet dels Colls; sector on, a més a més, s’hi observen els topònims els Colls i Bony de les Collades.
111