Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Fisiografia
A Andorra hi ha diversos paratges anomenats Seig 1 (el Seig, Canal del Seig, Riu del Seig) que
fisiogràficament es localitzen en indrets amb presència de còdols i blocs arrodonits (normalment de
litologia granodiorítica; és a dir, cromatisme clar) que coincideixen amb tills glacials, però també amb
cons de dejecció de torrents i terrasses fluvials. Geològicament, s’observa un clar paral·lelisme entre
aquests noms de lloc i els topònims Seix 2 (Lo Seix a Tremp, Los Seixos a Castell de Mur, Seixos a
Talarn, Seixet a la Conca de Dalt, Seixol a Tremp, etc.) estudiats per COROMINES (ETC i OnCat)
perquè corresponen principalment amb antigues terrasses fluvials (tant quaternàries com terciàries),
nivells o moles conglomeràtiques i, fins i tot, terrenys margosos poc fèrtils; tots ells, això sí, amb
aspecte grisenc, ja sigui per la vegetació o per la mateixa litologia. Així mateix, aquests topònims;
també foren relacionats pel mateix Coromines, justament per semblança fisiogràfica (característiques
geològiques, però principalment pel cromatisme) amb els noms de lloc Sas/Saso 3 (El Sas d’Alguaire,
Saso Verde a Sariñena, Lo Sas i Lo Sassiero a Cornudella de Valira, Lo Sassalt a prop d’Almenar,
etc.; sèrie que sembla que podria completar-se amb el topònim alt urgellenc Sassovell 4 , situat entre
Sant Joan Fumat i Ars).
D’altra banda, a Andorra també hem localitzat un seguit d’altres topònims, fonèticament un pèl
similars a Seig 1 , però recollits com a Xeig 5 (Collada del Xeig, Roc del Xeig) o amb alguna variant
(Xixerella). Fisiogràficament aquesta segona sèrie de noms de lloc destaca perquè es localitzen
designant contrades amb ressalts rocosos calcaris de cromatisme ocre-blanquinós.
Mitjançant una comparació fisiogràfica superficial (a primer cop d’ull) pot donar la sensació que els
indrets anomenats Seig 1 i Xeig 5 no tenen cap retirada; no obstant, si s’efectua un estudi més minuciós
sí es detecten característiques comunes. D’entrada, el primer tret que comparteixen els paratges
designats per aquests topònims és la presència de material petri, ja sigui en forma de còdols arrodonits
(quan correspon a una terrassa fluvial, un till, un conglomerat o nivell amb presència de còdols, en el
cas de Seig 1 /Seix 2 o Sas 3 ), ja sigui perquè són directament masses rocoses (penyes rocalloses, en el
cas de Xeig 5 o Xixerella 5 ). Hi ha, així mateix, una altra característica fisiogràfica més de fons que
uneix aquestes dues sèries, és el cromatisme (blanc, grisós, ocre, pàl·lid o clar) del material litològic
(normalment calcàries, granodiorites o quars). Per tant, des del punt de vista fisiogràfic es posa sobre
la taula la hipòtesi que tots aquest topònims puguin provenir d’una arrel comuna indicativa d’un
cromatisme blanc-grisós-ocre o clar-pàl·lid.
Lingüística romànica
COROMINES (ETC i OnCat) va esmerçar força temps en analitzar els topònims seix que relacionà
per semblança fisiogràfica amb els topònims sas ‘planell allargat, a manera de terrassa no àrida ni
fèrtil, sovint amb conreus magres o coberta de matoll, i de color grisenc. El sas pot ser de terra
lleugera, sola, o mixta amb còdols i roca, però gens penyalós; pot ser una terrassa o un serradet de
poca altura, però mai un cim o un altiplà rocós; podrà ser un ermàs, encara que rarament és ben
àrid: generalment cobert de mates i tot sovint dedicat al conreu de cereals o de vinya. Coromines va
arribar a la conclusió que els topònims aragonesos i catalans sas no podien provenir directament del
llatí SAXUM ‘roca’, perquè el grup llatí AX només pot donar en català EIX, però no SAS (admetent,
no obstant, que fonèticament seria possible un SEIX derivat del llatí SAXUM); d’aquesta manera va
deduir per a sas una arrel preromana *SASSO *SASSU- ‘gris’ (i aquesta a la vegada indoeuropea
SAS(I)O- ‘color del cereal’), però no va admetre que els seix catalans poguessin provenir del llatí
SAXUM ja que per ell pesava més el reconeixement sobre el terreny que n’havia efectuat i les
coincidències fisiogràfiques que hi observà amb els sas. Coromines va reconèixer que hi ha almenys
altres seix (en concret els gallecs) que es poden atribuir directament al llatí SAXUM, igual que va fer,
per exemple, amb els topònims Xixona o Saix (Alacant, País Valencià).
135