Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

5.2.17. Grup ENUGALL/NAGOL, NOGAREDA, NOGUER
Fisiografia
En botànica, així com també en agricultura i en forest, un noguer (o una noguera) és el nom que rep
l’arbre que produeix les nous (Juglans regia). Sobre el territori aquest nom, provinent del llatí vulgar
*NUCARIA, ha deixat un llegat que és fàcilment recognoscible sobre la toponímia menor
(principalment quan designa un camp, una feixa, una plantació), però suscita una certa perplexitat
quan denomina paratges més amplis i extensos com ara els rius pirinencs Noguera 1 . Uns rius que, en
alguns casos, presenten trams navegables i que històricament han estat utilitzats, mitjançant rais, per
al transport fluvial de la fusta; no obstant, hidràulicament no tots aquests rius són tant clarament
navegables, essent per tant, aquesta una característica fisiogràfica que es pot considerar un pèl coixa ja
que no és ben bé comuna de tots aquests cursos fluvials.
Fisiogràficament hi ha altres indrets, que es caracteritzen per correspondre amb naixements de rius o
torrents de muntanya, que reben noms que tenen una retirada amb el terme noguer; só,n per exemple,
Castellar de n’Hug 2 (on hi ha la surgència principal de l’aqüífer de les calcàries devonianes de la
capçalera del Llobregat: Fonts del Llobregat) o Ogassa 3 (on hi ha importants surgències càrstiques,
com la Font Grossa situada a prop de la capçalera de la riera de Malatosca -afluent del Ter per la dreta
a l’alçada de Sant Joan de les Abadesses-). Així mateix, al Principat d’Andorra i sectors propers
també hem observat a través d’una l’anàlisi fisiogràfica comparativa que curiosament hi ha tot un
seguit d’indrets que es caracteritzen per ser zones de mulleres, marges de barrancs o, fins i tot, indrets
amb fortes incisions torrencials o aixaragallaments que presenten topònims semblants al nom dels rius
pallaresos (Noguilles 4 , Noguilla 5 , Nogareda 6 , Noguer 7,8 , Noguerol 9 , Enugall 10 ). Aquestes
coincidències, aparentment massa forçades per semblar fortuïtes, ja que sembla que en aquests casos
no es poden pas relacionar amb la presència de Juglans regia, ens condueixen a apuntar –sempre des
d’un punt de vista fisiogràfic- una versemblant relació amb la presència de l’aigua entre ells.
D’altra banda,igualment des d’un punt de vista fisiogràfic, també crida l’atenció l’existència d’un
seguit d’altres topònims que tenen la presència del lexema nou 11 (també noc o nos en altres indrets) ja
que semblen representar una sèrie també coincident amb la presència d’aigua (Nou Fonts, estany de la
Nou, etc.), aquests noms a Andorra es localitzen a una alçada important, en sectors on no viuen
nogueres.
Lingüística romànica
La lingüística catalana assenyala que havent-hi alternatives més elementals, la prudència aconsella
d’escollir aquestes darreres abans que explicacions prou més incertes sempre que no hi hagi
documentació antiga o evidències d’altra mena:
a) Per exemple pel cas de nou s’aconsella preferir l’opció fitonímica (o la forma metafòrica
d’un estany arrodonit que sembla una nou, per exemple) o el numeral ‘nou’ (‘9’), adjectiu, i
per tant acompanyant sempre un substantiu (Nou Fonts, etc.) –s’assenyala que els numerals
no sempre s'han d'interpretar al peu de la lletra-.
b) Pel mateix cas de ‘nou’ (fruit-fitònim), aquest terme tindria paral·lelismes arreu del país de
tants Ametlla, Cirera, etc., sense que hagi de ser una arrel preromana.
c) D’altra banda, pel cas de topònims del presumpte grup Nug- / Nog- no quedaria clar per on
apareix, per exemple, la /n/ inicial si tingués algun tipus de lligam amb el basc 'uhar' (o
'ugar').
166