Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
Lingüística preromana (basc)
Dintre d’aquest grup sembla que convindria separar almenys tres eventuals conjunts: (1)‘Basa-‘ (o
bassa)’ indicatiu de recipient, vas, atuell, bassa; (2)‘Basa-’ (continuador de baso ‘bosc’ en el primer
element de la composició); i (3) ‘Batxa-’ (precipici). És convenient, tanmateix, assenyalar variants en
‘Bes-’ (possible variant de ‘Basa-’ bosc); i ‘Bis-’ (possible variant de ‘Bes-’).
Per altra banda, lingüísticament no sembla massa versemblant relacionar alguns d’aquests topònims
amb beç, ja que segons Coromines caldria relacionar-lo amb *BETTIOS, arrel cèltica en última
instància.
(1) ‘Basa-’ (recipient, vas, atuell, bassa):
En alguns parlars aragonesos i navarresos és convenient diferenciar ‘basa-’ (recipient, vas, atuell,
bassa), de ‘basa-’ (continuador de baso ‘bosc’ en el primer element de la composició).
LOPEZ-MUGARTZA (2008: 1135) indica la concurrència de dues línies etimològiques
completament diferents: per una banda, una línia preromana, segons ALVAR (1949 § 37)
d’ascendència ibèrica, i que estaria viva en la parla de Jaca (així a Orante basa és un “recipiente
donde se pudre el cáñamo o donde se mojan los espartos que se emplean para agavillar”); i per una
altra banda, una línia romànica que estaria relacionada amb el llatí VAS ‘vas’ (castellà: vaso, vasija).
El diccionari d’Andolz iguala basa amb ‘balsa’, veu d’origen preromà segons el diccionari de la
RAE. Concretament el diccionari d’Andolz indica que a Binèfar i Fonz (Fonts) significa ‘balsa’; a
més a més, també a Binèfar, basal significa “balsa, charca que se llena de agua, por lo regular
artificialment”; a la Ribagorça (aragonesa) basa és ‘charco’. A més a més, el seu diminutiu basseta a
Fonz també significa ‘charco’ i al Somontano d’Osca és un “depósito o balsa pequeña para recoger
el agua en campos, fuentes, barrancos”.
Segons IRIGOIEN (1986 § 39) en algun cas almenys basa (es refereix a la població aragonesa de
Yebra de Basa) pot procedir d’una reducció del topònim Bagassa, possiblement relacionat amb
bagatza ‘fageda’, variant de pagatza, ja que San Julián de Asa, lloc de Yebra de Basa, p. ex. de
Boltaña, està documentat per A. Ubieto el s. XII com Sanct Juliant de Bagassa. El mateix Irigoien
assenyala que, no obstant, no tots els diversos basa que existeixen, algunes vegades escrits amb article
romànic femení, poden reduccions de topònims provinents de l’arrel bago ‘faig’, ja que segons aquest
autor “pueden ser otra cosa”, sense arribar a explicitar què és el que poden ser. Segons UBIETO
(1972: 53) el nom Bassa es data per primera vegada l’any 1179, es tracta d’un indret sense localitzar
en l’arxiprestat de Sobremonte, província d’Osca.
Així doncs, tal com s’ha indicat anterioment, sembla que tant basa, com baseta, apareixen en molts
casos com correlats aragonesos del castellà balsa i el seu diminutiu. En efecte, en un document de
l’any 1750 ititulat “Ordenaciones con arreglo a las instrucciones y leyes de Castilla” i que es conserva
a l’ajuntament d’Ansó, LOPEZ-MUGARTZA (2008) documenta baseta com a genèric “(…) y
barranco abajo al rio de fago, y barranco arriba a la Espelunga de Beleis, y Cingla, Cingla a la
Espelunca del Palomar, y Cerro arriba por ‘la baseta’ del Campo de Alejos Puyo, y Senda Senda a la
Collada de Fujan, y Cerro abajo a la loma de Alcayola, y Muega de Majones.”.
En relació a basa com continuador de ‘balsa’, a Navascués (Navarra) documentem el topònim La
Basa de Ollat: “el camino que van de navasques entta Casttillo nuebo a la entrada del paso del Artal
de Ollat, e de la Zaguera muga Nal< > entta ‘la basa de ollatt’ en la landa de ollat segun avemos
mojonado e seiñalado enttre las dos seiñales q[ue] esttan en la plana puedan Cubillar, pacer, e
reposar con el ganado” (1505, LOPEZ-MUGARTZA 2008). El topònim segueix viu avui en dia i
l’informant Eusebio Tolosana Alastuey de Burgui ens referenciava l’any 1986 que “donde ‘la Balsa
de Ollate’ estaba el dolmen”.
122