Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
fisiogràficament, es planteja que podria ser versemblant trobar-hi una explicació relacionada amb aquest
fet.
2 NYUS: poble del municipi de Valls d’Aguilar (Alt Urgell) -Enus (1518)- (pronunciat per la gent de la
comarca com ANYÚS) situat per damunt del congost de Nyus per on discorre el riu de Castellàs.
Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat) inclou Nyus dins la sèrie de descendents i compostos
d’ANGIO (devesa). *No obstant, nosaltres assenyalem que fisiogràficament crida l’atenció el seu
emplaçament, just per damunt de l’engorjat del mateix nom; per tant, es planteja que podria ser
versemblant trobar-hi una explicació relacionada amb aquest fet.
3 CASTELL DE NYÒVOLS: és una antiga fortificació situada al municipi de Canavelles (Conflent)
coincidint amb una elevació per damunt dels banys de Canavelles. Era destinat a la guarda de la via de
Cerdanya, la qual passava dins la vall mateixa del castell, practicada pel sol costat accessible, al N, i
costejava després l’estret congost dit dels Graus de Canavelles (coincidint amb una pas engorjat de la
Tet). Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat):“la forma originària degué ser Anyòvol” -castrum de
Niovol 1589, altres mencions posteriors Nyòbols, Niòbols o Eniobols-. COROMINES (OnCat) inclou
Nyòvols dins la sèrie de descendents i compostos d’ANGIO (devesa). *No obstant, nosaltres assenyalem
que fisiogràficament crida l’atenció el seu emplaçament, just per damunt de l’engorjat entre Toès i
Canavelles (vall del riu Tet); per tant, es planteja que podria ser versemblant trobar-hi una explicació
relacionada amb aquest fet.
4 NYER: petit poble del Conflent –Agnerre 800, Agnerra 871, Agyerra 875, Anyerro 950, Anger 968,
Engerr 1070, Anyerr 1337, Ayerrio 1435, Nyer s. XVI- situat a la dreta de la Tet (a prop d’Oleta) i a
la sortida de les espectaculars i abruptes Gorges de Nyer que retalla el riu de Mentet, i que almenys ja
eren controlades pel Castell de la Roca des de la segona meitat del s. XIII (territori de l’engorjat).
Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat) assenyala “del basc ‘angio erri’ (poble de la devesa)”,
exposat junt amb la d’altres descendents i compostos que Coromines associa a ANGIO (en particular
Anya). *Així mateix, nosaltres assenyalem que fisiogràficament crida l’atenció l’emplaçament d’aquest
poble, just a l’entrada –o sortida- de les gorges del mateix nom; per tant, es planteja que podria ser
versemblant trobar-hi una explicació relacionada amb aquesta singularitat orogràfica.
5 AÑISCLO: és un impressionant canyó (una vall molt engorjada) retallat pel riu Bellós al massís de les
Tres Sorones -Mont Perdut- (Sobrarbe, Osca, Aragó). La vall en capçalera presenta un circ glacial, però
més endavant s’encaixona en un profund engorjat. *Així mateix, lingüísticament per la presència de la ñ
sembla que no podria ser un derivat d’ani, ja que difícilment evolucionaria a ñ en aquell context fonètic.
6 PIC D’ANIE (Aina, Ainé, Añé, Añié, Añe, Auñamendia): és la primera muntanya pirinenca que supera els
2500 metres (2507 m) pel sector atlàntic Bearnès (a tocar de la vall de Roncal, Navarra). Sobresurt per
damunt de Larra (altiplà càrstic, caòtic, perdedor i de difícil progressió a causa de les característiques
pètries de la seva superfície litològica), també conegut com Añalarra o Añelarra.
83