You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Anàlisi</strong> <strong>fisiogràfica</strong> <strong>de</strong> <strong>topònims</strong> <strong>andorrans</strong> <strong>d’arrel</strong> <strong>preromana</strong><br />
Una visió propera i tècnica <strong>de</strong>l territori a través <strong>de</strong>ls noms <strong>de</strong> lloc<br />
<strong>fisiogràfica</strong>ment, es planteja que podria ser versemblant trobar-hi una explicació relacionada amb aquest<br />
fet.<br />
2 NYUS: poble <strong>de</strong>l municipi <strong>de</strong> Valls d’Aguilar (Alt Urgell) -Enus (1518)- (pronunciat per la gent <strong>de</strong> la<br />
comarca com ANYÚS) situat per damunt <strong>de</strong>l congost <strong>de</strong> Nyus per on discorre el riu <strong>de</strong> Castellàs.<br />
Antece<strong>de</strong>nts ETIM. COROMINES (OnCat) inclou Nyus dins la sèrie <strong>de</strong> <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts i compostos<br />
d’ANGIO (<strong>de</strong>vesa). *No obstant, nosaltres assenyalem que <strong>fisiogràfica</strong>ment crida l’atenció el seu<br />
emplaçament, just per damunt <strong>de</strong> l’engorjat <strong>de</strong>l mateix nom; per tant, es planteja que podria ser<br />
versemblant trobar-hi una explicació relacionada amb aquest fet.<br />
3 CASTELL DE NYÒVOLS: és una antiga fortificació situada al municipi <strong>de</strong> Canavelles (Conflent)<br />
coincidint amb una elevació per damunt <strong>de</strong>ls banys <strong>de</strong> Canavelles. Era <strong>de</strong>stinat a la guarda <strong>de</strong> la via <strong>de</strong><br />
Cerdanya, la qual passava dins la vall mateixa <strong>de</strong>l castell, practicada pel sol costat accessible, al N, i<br />
costejava <strong>de</strong>sprés l’estret congost dit <strong>de</strong>ls Graus <strong>de</strong> Canavelles (coincidint amb una pas engorjat <strong>de</strong> la<br />
Tet). Antece<strong>de</strong>nts ETIM. COROMINES (OnCat):“la forma originària <strong>de</strong>gué ser Anyòvol” -castrum <strong>de</strong><br />
Niovol 1589, altres mencions posteriors Nyòbols, Niòbols o Eniobols-. COROMINES (OnCat) inclou<br />
Nyòvols dins la sèrie <strong>de</strong> <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts i compostos d’ANGIO (<strong>de</strong>vesa). *No obstant, nosaltres assenyalem<br />
que <strong>fisiogràfica</strong>ment crida l’atenció el seu emplaçament, just per damunt <strong>de</strong> l’engorjat entre Toès i<br />
Canavelles (vall <strong>de</strong>l riu Tet); per tant, es planteja que podria ser versemblant trobar-hi una explicació<br />
relacionada amb aquest fet.<br />
4 NYER: petit poble <strong>de</strong>l Conflent –Agnerre 800, Agnerra 871, Agyerra 875, Anyerro 950, Anger 968,<br />
Engerr 1070, Anyerr 1337, Ayerrio 1435, Nyer s. XVI- situat a la dreta <strong>de</strong> la Tet (a prop d’Oleta) i a<br />
la sortida <strong>de</strong> les espectaculars i abruptes Gorges <strong>de</strong> Nyer que retalla el riu <strong>de</strong> Mentet, i que almenys ja<br />
eren controla<strong>de</strong>s pel Castell <strong>de</strong> la Roca <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la segona meitat <strong>de</strong>l s. XIII (territori <strong>de</strong> l’engorjat).<br />
Antece<strong>de</strong>nts ETIM. COROMINES (OnCat) assenyala “<strong>de</strong>l basc ‘angio erri’ (poble <strong>de</strong> la <strong>de</strong>vesa)”,<br />
exposat junt amb la d’altres <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts i compostos que Coromines associa a ANGIO (en particular<br />
Anya). *Així mateix, nosaltres assenyalem que <strong>fisiogràfica</strong>ment crida l’atenció l’emplaçament d’aquest<br />
poble, just a l’entrada –o sortida- <strong>de</strong> les gorges <strong>de</strong>l mateix nom; per tant, es planteja que podria ser<br />
versemblant trobar-hi una explicació relacionada amb aquesta singularitat orogràfica.<br />
5 AÑISCLO: és un impressionant canyó (una vall molt engorjada) retallat pel riu Bellós al massís <strong>de</strong> les<br />
Tres Sorones -Mont Perdut- (Sobrarbe, Osca, Aragó). La vall en capçalera presenta un circ glacial, però<br />
més endavant s’encaixona en un profund engorjat. *Així mateix, lingüísticament per la presència <strong>de</strong> la ñ<br />
sembla que no podria ser un <strong>de</strong>rivat d’ani, ja que difícilment evolucionaria a ñ en aquell context fonètic.<br />
6 PIC D’ANIE (Aina, Ainé, Añé, Añié, Añe, Auñamendia): és la primera muntanya pirinenca que supera els<br />
2500 metres (2507 m) pel sector atlàntic Bearnès (a tocar <strong>de</strong> la vall <strong>de</strong> Roncal, Navarra). Sobresurt per<br />
damunt <strong>de</strong> Larra (altiplà càrstic, caòtic, per<strong>de</strong>dor i <strong>de</strong> difícil progressió a causa <strong>de</strong> les característiques<br />
pètries <strong>de</strong> la seva superfície litològica), també conegut com Añalarra o Añelarra.<br />
83