Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

More documents

Recommendations

Info

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc vessants; per exemple pel sector que drena les seves aigües ver la Noguera Ribagorçana hi trobem els ‘Llastres de Besiberri’ que corresponen a antigues superfícies d’erosió glacial per on s’escolen moltes allaus de neu; tanmateix, el barranc de Besiberri també mostra moltes morfologies d’importants crescudes torrencials i corrents d’arrossegalls laterals. D’altra banda, pel vessant oriental (conca de la Noguera de Tor, Vall de Boí) la falda del Bessiberri presenta el topònim ‘Malavesina’ (Estanyet de Malavesina i Barranc de Malavesina) i les ‘Llaveiades de Riumalo’. Les Llaveiades corresponen a vessants amb allaus, el terme ‘malo’ de Riumalo o ‘mala’ de Malavesina indiquen ‘gran quantitat de pedres’, així el Riumalo correspon al riu de pedres (és a dir, de corrents d’arrossegalls: els dipòsits dels quals són molt espectaculars i es localitzen des de l’Estanyet de Malavesina fins als Planells de Riumalo). Per tant, l’element -vesina fisiogràficament (geològicament) semblaria que podria fer més aviat referència a les ensulsiades que es donen al llarg de tot aquets circ. 16 BIESCAS: poble aragonès de l’Alt Gàllego -Beschas, Bescasa, Bescas, Beskasa (907)-, geològicament és recordat per l’aiguat que provinent del Barranco de Arás el juliol de l’any 1996 va afectar el càmping Las Nieves. 17 BESCARAN: poble de l’Alt Urgell situat dins una vall força tancada que es caracteritza per presentar en capçalera vessants amb fortes incisions torrencials i corrents d’arrossegalls –coincidint amb la Serra d’Airosa, antigament d’Ortosa (veure grup Hortó i la seva correlació amb el basc lurte ‘esllavissada’). Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat) va assenyalar: “Evidentment pre-romana i raonablement bascoide. En concretar-la hi pot haver més dubte. Probablement de beso-ko aran ‘vall dels escarpats o dels boscos i maleses’ (...)”. *Nosaltres assenyalem que tot i que en la vall hi pugui haver algun penyasegat, principalment en el sector més baix i proper a la vall del Segre, en conjunt la vall no destaca tant per aquesta característica; per contrapartida les inestabilitats del terreny en la seva capçalera (marcats per topònims com Airosa/Ortosa, Borrut i, fins i tot, Caborreu) ens fan sospitar més aviat en una relació del topònim amb aquests fenòmens. 18 BASCO: contrada situada per damunt d’Erill la Vall (Vall de Boí, Alta Ribagorça), conté les Bordes de Basco, la collada de Basco i el barranc de Basco. En aquest sector, junt amb el contigu de l’Esvomegada, es Lladrers, es Llacs, s’hi produeixen o s’hi han produït en el passat importants esllavissades i corrents d’arrossegalls a conseqüència del desmantellament de dipòsits glacials en posició lateral respecte l’eix de la vall. A Taüll ens van informar que a la Vall de Boí el terme ‘basco’ és sinònim d’esllavissada. 19 BASCULINA: paratge i barranc situat per damunt de Llesp (Alta Ribagorça) ja relacionat per Coromines com ‘l’ensulsiada petita’. Les aigües d’aquest barranc van a parar a la Noguera de Tor (de la Vall de Boí) formant un con de dejecció on també localitzem els topònims ‘Aigüeres’ i ‘l’Ordinol’ susceptibles d’indicar-nos justament el funcionament torrencial i amb corrents d’arrossegalls de la conca. 20 BASCUI: paratge muntanya amunt d’Eroles (Pallars Jussà) coincidint amb un vessant amb una gran esllavissada i ensulsiades. 21 CAP DEL BASER: paratge de la parròquia d’Ordino per damunt de l’Any de la Part coincidint amb un seguit de penya-segats. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat): “Són nombrosos els topònims catalans que poden explicar-se per una arrel BAS- o BAES-, continguda en els mots bascos baso ‘bosc’, basa ‘selvàtic’, ‘desert’, baxa ‘precipici’ i testimoniada per l’antiga onomàstica ibèrica i aquitana (...)”. 22 BASERA MATEU: espadat rocós situat en la part de muntanya de la Borda Mateu, parròquia d’Andorra la Vella. La verticalitat del sector és herència de l’erosió glacial sobre els substrat rocós de les granodiorites d’Enclar. Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat): “Són nombrosos els topònims catalans que poden explicar-se per una arrel BAS- o BAES-, continguda en els mots bascos baso ‘bosc’, basa ‘selvàtic’, ‘desert’, baxa ‘precipici’ i testimoniada per l’antiga onomàstica ibèrica i aquitana (...)”. 23 BASERCA: 1) Pic de Baserca: cim situat entre la vall de Boí i la de la Noguera Ribagorçana (Alta Ribagorça). El vessant que dóna cap a la Ribagorçana és un circ glacial molt escarpat; 2) Torrent de la Basera: afluent del riu de Josa (Alt Urgell) situat per damunt de Tuixent; el seu curs passa pel peu del cim de Roca de Santaló el qual presenta un seguit de ressalts rocosos. 130
Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc 24 BASER BLANC: paratge de la vall d’Àssua (Pallars Sobirà) que coincideix amb un vessant que presenta tot un seguit de ressalts de roca. El cromatisme blanc ve donat per la litologia calcària de l’indret. 131
Page 1 and 2:
Ajut Lídia Armengol Vila 2013 Anà
Page 3 and 4:
Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24:
Page 25 and 26:
Page 27 and 28:
Page 29 and 30:
Page 31 and 32:
Page 33 and 34:
Page 35 and 36:
Page 37 and 38:
Page 39 and 40:
Page 41 and 42:
Page 43 and 44:
Page 45 and 46:
Page 47 and 48:
Page 49 and 50:
Page 51 and 52:
Page 53 and 54:
3. Sistema de cinc vocals, com en i
Page 55 and 56:
Page 57 and 58:
4.4.2.2. L’antic àmbit bascoide
Page 59 and 60:
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
L’Hortó L’Hortó L’Hortó, B
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Font: http://www.icc.cat/vissir3/ A
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80: 5.2.3. Grup ANYÓS Fisiografia Al P
Page 81 and 82: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 89 and 90: 5.2.5. Grup BOR Fisiografia El borr
Page 93 and 94: Còrrecs al Pic Negre-calm Borrut (
Page 101 and 102: Arans (Ordino) Ransol (Canillo) Ari
Page 107 and 108: Valira del Nord (St. Ant. de la Gre
Page 109 and 110: 5.2.8. Grup RAT Fisiografia En zool
Page 113 and 114: 5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH Fisi
Page 117 and 118: 5.2.10. Grup ARCALÍS Fisiografia E
Page 121 and 122: 5.2.11. Grup BIXESSARRI, BEIXALÍS,
Page 129: Anàlisi fisiogràfica de topònims
Page 133 and 134: Basers de la Font de Joans (St. Jul
Page 135 and 136: 5.2.12. Grup SEIG, XEIG, XIXERELLA
Page 141 and 142: 5.2.13. Grup GARGANTA, GARGANTILLAR
Page 145 and 146: Roc de la Garganta, la Garganta (En
Page 155 and 156: 5.2.15. Grup OS Fisiografia Al Prin
Page 159 and 160: Gave i Glacera d’Ossoue (Vignemal
Page 165 and 166: La Bartra, obac d’Andorra la Vell
Page 171 and 172: La Nogreda (con de dejecció de la
Page 181 and 182:
7. CONCLUSIONS FINALS: És a dir...
Page 183 and 184:
Page 185 and 186:
Page 187 and 188:
Page 189 and 190:
Page 191 and 192:
Page 193 and 194:
Page 195 and 196:
Page 197 and 198:
Page 199 and 200:
Page 201 and 202:
Page 203 and 204:
Page 205 and 206:
Page 207 and 208:
Page 209 and 210:
Page 211 and 212:
Page 213 and 214:
Page 215 and 216:
Page 217 and 218:
Page 219 and 220:
Page 221 and 222:
Page 223 and 224:
Page 225 and 226:
Page 227 and 228:
Page 229 and 230:
Page 231 and 232:
Page 233 and 234:
Page 235 and 236:
235
Page 237 and 238:
237 Anàlisi fisiogràfica de topò
Page 239 and 240:
Page 241 and 242:
Page 243 and 244:
Page 245 and 246:
Page 247 and 248:
Page 249 and 250:
Page 251 and 252:
Page 253 and 254:
Page 255 and 256:
Page 257 and 258:
Page 259 and 260:
Page 261 and 262:
Page 263 and 264:
Page 265 and 266:
Page 267 and 268:
Page 269 and 270:
Page 271 and 272:
Page 273 and 274:
Page 275 and 276:
Page 277 and 278:
Page 279 and 280:
Page 281 and 282:
Page 283 and 284:
Page 285 and 286:
Page 287 and 288:
Page 289 and 290:
Page 291 and 292:
Page 293 and 294:
Page 295 and 296:
Page 297 and 298:
Page 299 and 300:
Page 301 and 302:
Page 303 and 304:
Page 305 and 306:
Page 307 and 308:
Page 309 and 310:
Page 311 and 312:
Page 313 and 314:
10. BIBLIOGRAFIA ABADAL, R. d’ (1
Page 315 and 316:
Page 317 and 318:
Page 319 and 320:
Page 321 and 322:
Page 323 and 324:
Page 325 and 326:
Page 327 and 328:
Page 329 and 330:
show all

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?