Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

5.2.9. Grup CANILLO, CANÒLICH
Fisiografia
El poble de Canillo 1 es situa a la falda de la vall de Montaup (muntanya alba, blanca -en referència al
pic del Casamanya- que està constituïda per un substrat rocós format principalment per calcàries
devonianes de cromatisme ocre-blanquinós); de fet, Joan Coromines ja va adonar-se d’aquesta
característica –així com del mantell nival que la cobreix a l’hivern- i va atribuir a aquest nom una
etimologia celta relacionada justament amb el color de la muntanya.
El Canigó 2 és un altre pic emblemàtic del Pirineu, en concret de la Catalunya Nord, litològicament
està constituït per gneis que presenten un cromatisme blanc; així mateix, a l’hivern, quan està cobert
de neu, ressalta moltíssim per la seva blancor en el paisatge, tant des de la plana del Rosselló com la
de l’Empordà. Aquesta característica fet també va fer que Coromines igualment es decantés per
interpretar etimològicament aquest nom a partir del color de la muntanya.
Al Pirineu també observem altres paratges que presenten característiques fisiogràfiques (litològiques i
també de cromatisme) que concorden amb Canillo 1 i Canigó 2 ; assenyalem per exemple, el Tossal de
Caniforcado 3 a la Vall d’Àssua -formant un ressalt rocós calcari de coloració clara, situat muntanya
amunt de Llessui-. D’altra banda, a la parròquia de Sant Julià de Lòria, fisiogràficament, crida
l’antenció el topònim Canòlic 4 perquè es situa al peu del Roc de la Gargallera, també constituït per
calcàries devonianes amb cromatisme ocre-blanquinós-.
Lingüística romànica
Des del punt de vista de la lingüística semblaria que es pot considerar ferma, gairebé “provada”, la
hipòtesi de Coromines que explica els noms de Canillo i Canigó a partir d’una arrel preromana CAN
significant ‘blancor’. Estendre la validesa d’aquesta hipòtesi a altres noms de la mateixa zona i que
poden presentar la mateixa arrel, com Caniforcado i Canòlich, no sembla pas desenraonat, i doncs
podria esdevenir assumible –sempre en el pla de les hipòtesis, com no pot ser d’una altra manera–
sempre que no descartéssim les altres explicacions alternatives, com ara (i molt en especial) la que
retrotrau Canòlich a un ètim llatí CANONICUS, amb dissimilació consonàntica (tal com l’explica el
mateix Coromines a l’Onomasticon, s.v.). Tanmateix, si volíem persistir a veure-hi el CAN ‘blancor’
preromà, ens restaria inexplicada la part final del topònim (-òlic), d’un aspecte vertaderament romànic
(llatí). A banda de CANONICUS (que no té per què tenir a veure necessàriament amb uns canonges
d'una canongia o catedral, sinó amb la idea de quelcom "canònic", recte, ordenat), potser podria també
ser una derivació de COLONICUS, tal com ho són el parell de pobles anomenats Calonge; en aquest
cas hi hauria relació amb la idea de colonització, de gent nouvinguda, etc. I sens dubte en llatí, deixant
de banda l'arrel CAN- o CANON-, el sufix -òlic té tot l’aspecte de ser romànic (llatí, doncs): o bé
directament derivant del llatí -OLICUS (o una variant vulgar -ELICUS, com astròleg, pronunciat
popularment "astròlic" en alguns llocs) o bé del també llatí -ONICUS (cf. CANONICUS), sempre
amb una alteració consonàntica (intercanvi de lloc: metàtesi).
Lingüística preromana (basc)
Els topònims Canillo, Canòlich, etc. no sembla que puguin ser explicats a través del que es troba en la
toponímia basca. Es localitza algun topònim Canico a Aragó (Sigüés, Calanocha, Fuentes Calientes,
Puértolas: http://idearagon.aragon.es/), però no està clar pugui relacionar-se amb els topònims
andorrans.
M-LÜBKE (BDC xi, 1923, p. 2) va apuntar per Canillo un origen preromà, aplegant-lo amb altres
noms de lloc de la zona, que semblava que contenien la terminació preromana –BE, com l’andorrà
Ordino (Ordinavi). COROMINES (ETC, II, 18), amplia la idea de M-Lübke i afirma que coincideix
amb el basco-ibèric –BE ‘sota de’, tot assenyalant la coincidència amb l’arrel ‘blanc’, sense afirmar ni
negar que sigui celta: «També fan referència a l’aspecte mineral del terreny la major part del noms de
113