Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d’arrel preromana
Una visió propera i tècnica del territori a través dels noms de lloc
1 MONTSEGUR: Fortificació bastida damunt de la muntanya de Pog, al País de Foix (Occitània). La
fortificació és citada des de la fi del segle XII; a principis del segle XIII els càtars s'hi instal·len,
convertint-se a partir de l’any 1232 en la seu de l'església càtara i refugi dels faidits. El castell va ser
objecte d’un setge entre 1243-1244 per part de les forces del rei de França amb el suport del Papa que va
acabar amb la conducció a la foguera dels càtars.
2 CASTELL DE SEGURA: antiga fortificació situada al turó de Segura, muntanya amunt de Ribes de
Freser (el Ripollès).
3 L’ENSEGUR: és una coma glacial penjada respecte la vall de la Valira del Nord situada al massís del
Casamanya (a l’alçada de Llorts, parròquia d’Ordino). Els planells de la vall, per on discorre el riu de
l’Ensegur, han estat aprofitats històricament per la ramaderia (Bordes de l’Ensegur). La conca
hidrogràfica del riu de l’Ensegur és de 4,2 Km 2 , el cabal mesurat durant el mes de gener de l’any 2015
fou de 0,159 m 3 /s (proporcionalment molt més destacable que no pas el que discorre pel riu de Segudet).
Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat): “Ribera de l’Ensegur. Partida del terme d’Ordino (Andorra),
que baixa del Pic de Casamanya a l’Oest cap a Cortinada. Apareix documentat com L’Ensegú l’any 1838
per Anyós (Relació de la Vall d’Andorra, p. 14). Sembla format amb l’adjectiu segur, com diversos noms
de pobles del Principat”. D’altra banda, ANGLADA (1993) indica: “L’[In]segur. (No sense seguretat, al
contrari: Al Segur). Segons COROMINES (ETC) podria provenir del celta segodunum, que fóra la base
de segon. Sembla, però, més defensable la hipòtesi d’un adjectiu llatí SECURU, ‘segur’, amb la
significació de refugi, donat el terreny aspre, la facilitat d’amagar-se en els rodals del lloc, i la cresta de
Casamanya, mirador excepcional. Mirant tota la partida d’Ensegur, des de Casamanya, produeix la
sensació d’una fondalada aspra i abrupta: si aquest fos el significat de [En]Segur, hauríem de cercar l’ètim
en el terme ibèric sakin ‘profunditat’, corroborat pel biscaí sakon, i sahún al Pirineu d’Osca (Aragó) amb
aquesta mateixa significació. (Vegeu J. Luis Román del Cerro, El desciframiento ... pàg. 79). Els noms
sakun i/o sakon, poden haver donat el llatí SEGURU, sense objecció. En el sentit, també, de ‘lloc
inaccessible”. *Nosaltres, per la nostra part, indiquem la conveniència de prendre aquest topònim en
consideració com un possible hidrònim.
4 SEGUDET: és un llogarret situat per damunt d’Ordino per on discorre el riu de Segudet que recull les
aigües que s’escolen del vessant sud-occidental del massís del Casamanya. Geomològicament Segudet
també destaca per la presència de l’Argiler, herència de l’existència d’un un antic estany juxtaglacial,
Així mateix, a la part baixa del poble (confrontant amb Ordino) també hi destaquen nivells de debris
(materials esllavissats) provinents del desmantellament d’antics dipòsits glacials en posició lateral. Durant
l’excavació per a la construcció de les noves escoles d’Ordino, a principi de la dècada dels dos mil, enmig
de dos nivells de debris es va trobar la tomba amb les restes humanes més antigues localitzades a
Andorra, datades del Neolític i amb haplogrup Europeu K (http://www.didac.ehu.es/antropo/7/7-
4/Diaz.pdf). La conca hidrogràfica del riu de Segudet és de 8,4 Km 2 , el cabal mesurat durant el mes de
gener de 2015 fou de 0,162 m 3 /s (el que representa que proporcionalment és menys cabalós que no pas el
riu de l’Ensegur). Antecedents ETIM. COROMINES (OnCat) assenyala: “ETIM. Del col·lectiu llatí
CICUTETUM ‘indret on abunda la ceguda o cicuta’ (cf. DECAT II, 657b18-55; ETC. II, 20; LleuresC,
196, n. 2)”. *Nosaltres, per la nostra part, indiquem la conveniència de prendre aquest topònim en
consideració com un possible hidrònim.
5
SEGURA: 1) barranc de Segura: recollit per COROMINES (OnCat) a Benifallet, afluent de l’Ebre; 2)
vall de Segura: recollit per COROMINES (OnCat), afluent per l’esquerra del barranc dels Cóms, partida
del Boixar (Ports de Morella); 3) vall de Segura (riu Segura) curs fluvial que neix a Fuente Segura (Jaén) i
que després de travessar la comarca del Baix Segura desaigua al Mediterrani, prop de Guardamar.
6 SANT PAU DE SEGÚRIES: poble de la Garrotxa. COROMINES (OnCat) indica en base a les
mencions antigues que Segúries havia de designar la Vall del Bac (amb St. Pau de Segúries al capdamunt,
encara que ja a la vall del Ter després de passar la collada de Sant Pau) on la riera de la Vall del Bac
passa a dir-se riera d’Oix després de passar l’Engorjat del Bosc del Quer.
7 MONTSEC: serra calcària del Prepirineu que s’estén al llarg del límit de les comarques de la Noguera (al
sud) i del Pallars Jussà (al nord). És tallat pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana, els quals
han esculpit els espectaculars congostos de Terradets i Mont-rebei.
76